-
Carles IV
Carles VI va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i membre de la dinastia dels Habsburg. També va ser pretendent al tron d’Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola. -
Period: to
El Segre XIX a Espanya
El segle XIX a Espanya va ser un període de grans canvis polítics, socials i econòmics, marcat per la transició de la monarquia absolutista cap a una societat amb aspiracions liberals i democràtiques. -
Tractat de Fontainebleau
Carles VI juntament amb el seu ministre d'interiors, Manuel Godoy, van fer una aliança amb França per lluitar amb un enemic comu, Anglaterra.
Aquest acord va ser una estratègia de Napoleó per guanyar influència a la península Ibèrica i va donar pas a la invasió francesa d'Espanya, desencadenant la Guerra del Francès. -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte (1768-1844) va ser el germà gran de Napoleó Bonaparte i un polític francès. Va ser imposat per Napoleó com a rei d’Espanya (1808-1813) després de la renúncia forçada de Carles IV i Ferran VII.
La seva condició de rei imposat pels francesos, va posar els espanyols en contra se, que el va. anomenar "Pepe Botella".
Durant el seu regnat es va enfrontar a la resistència espanyola i a la Guerra del Francès. Finalment, va abdicar i fugir després de la derrota de francesa. -
Guerra de Francès o de la Independència
La Guerra del Francès va començar quan Josep Bonaparte és rei d'Espanya. Aquesta imposició va desencadenar una gran resistència popular, ja que els espanyols no volien ser governats per un monarca francès. Aquesta guerra, Espanya era més dèbil que França, per això els espanyols van fer servir una tècnica que s'anomena Guerrilles. Eren petits grups armats que atacaven per sorpresa i s'amagaven a les cases de la gent. Amb aquesta tàctica Espanya va guanter la gerra. -
Corts de Cádis
Les Corts de Cádiz van ser una assemblea nacional, on es van reunir dirigents espanyols, durant Espanya estava dominada per als francesos. Es van reunir a la ciutat de Cádiz, ja que era una de les poques zones no ocupades pels francesos. Aquesta van fer una nova constitució paral·lela, anomenada col·loquialment La Pepa. Aquesta constitució comportava, una nova organització política, amb una monarquia constitucional, establerta sobre els principis de llibertat i igualtat. -
Ferran VII
Ferran VII de Borbó, fill de Carles IV, conegut en un principi "El Desitjat" per fer promeses de drets i llibertats per al poble, i més tant com a "El Rei Feló" per incomplir totes aquelles promeses. Va ser rei d'Espanya. El seu regnat va estar marcat per la invasió napoleònica, el retorn de l'absolutisme i el conflicte entre liberals i absolutistes. -
Pragmàtica Sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830, establida per Ferran VII, va anular la Llei Sàlica i va permetre que la seva filla, Isabel II, heretés el tron. Això va generar el rebuig del seu germà Carles Maria Isidre, considerat hereu legítim, i va desencadenar la Primera Guerra Carlina, dividint el país entre carlins (absolutistes) i isabelins (liberals). -
Guerres Carlines
Les Guerres Carlines van ser conflictes entre els carlistes, que donaven suport a Carles, i els isabelins, que defensaven Isabel II. Els carlistes, absolutistes, rebutjaven la Pragmàtica Sanció de 1830, mentre que els isabelins, liberals, volien una monarquia constitucional. La Primera Guerra Carlina (1833-1840) va acabar amb la derrota dels carlistes al Convenç de Bergara (1839). Aquestes guerres van consolidar Isabel II com a reina, però van augmentar la divisió entre conservadors i liberals. -
Mendizábal
Mendizábal va ser un polític i economista. Va fer una reforma anomenada desamortització, on treia terres de l'Església i les venia en subhastes. Aquestes terres van ser comprades per burgesos i rics, perquè els pagesos no podien pagar-les. Això va ajudar la burgesia a fer-se més rica, però no va solucionar els problemes socials que s'enfrontava la burgesia. La seva reforma va crear desigualtats i va debilitar el suport de l'Església a Isabel II, cosa que va generar molta polèmica. -
Convenç de Bergara
El Convenç de Bergara va ser un acord entre carlistes i el govern d'Isabel II que va posar fi a la Primera Guerra Carlina al País Basc. Els carlistes es van rendir amb amnistia i van poder unir-se a l'exèrcit isabelí. Tot i això, alguns carlistes van continuar lluitant fins a la Segona Guerra Carlina. -
Espartero
Baldomero Espartero va ser un militar i polític progressista. Quan María Cristina va deixar de ser regent d’Isabel II, Espartero va prendre el càrrec per governar en nom de la reina Isabel II. Volia fer reformes i resoldre els problemes del país, però quan va estar al poder, va ser molt autoritari i va reprimir els que no estaven d'acord amb ell. Això va fer que molts estiguessin en contra seva, i el 1843 una revolta el va obligar a deixar el càrrec i marxar a l’exili. -
Isabel ll
Isabel II va regnar a Espanya de 1833 a 1868, després de la mort del seu pare, Ferran VII. Durant la seva infantesa, la regència va recaure primer en la seva mare, María Cristina, i després en Espartero. El seu regnat va estar marcat per conflictes com les Guerres Carlines, tensions entre liberals i conservadors, i problemes socials i polítics. Tot i algunes reformes liberals, les crisis van culminar amb la Gloriosa, que la va destronar. Va exiliar-se a França, on va morir el 1904. -
La Gloriosa
La Revolució Gloriosa de 1868 va ser una revolta contra Isabel II a causa de les grans desigualtats socials i econòmiques a Espanya. La gent estava farta de la crisi, la corrupció i la mala gestió del govern. Militars, liberals i progressistes es van aixecar contra la reina, i la gent els va donar suport. Isabel II va haver de marxar a l'exili a França, i així va acabar el seu regnat. Aquesta revolta va posar fi a la monarquia borbònica a Espanya. -
General Prim
El General Prim va ser un líder polític molt important després de la revolta que va fer fora Isabel II. Va organitzar un nou programa polític per modernitzar Espanya i va proposar Amadeu de Savoia com a rei. Quan Amadeu va abdicar el 1873, es va acabar la monarquia i es va donar pas a la Primera República Espanyola. Prim, però, no va poder veure aquests canvis perquè havia mort en un atemptat el 1870. -
Amadeu de Savoia
Amadeu va ser rei d'Espanya entre 1870 i 1873. Venia d’una dinastia italiana i va ser triat perquè es volia un rei modern que ajudés a resoldre els problemes del país. Tot i voler fer reformes i modernitzar Espanya, es va trobar amb molts problemes.
Sense suport del poble i amb tants conflictes, Amadeu va deixar el tron el 1873 i va marxar a Itàlia. Això va posar fi al seu regnat i Espanya va passar a ser una república per primera vegada. -
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola es va crear el 1873 després que el rei Amadeu de Savoia abdiqués. Només hi havia un parlament, però els polítics no es posaven d'acord i van sorgir divisions entre els partits republicans. Els federalistes volien un sistema amb molt autogovern per cada regió, mentre que els unitaris defensaven que el poder es centralitzés en un govern fort. En menys de dos anys, la república va fracassar. Es va restaurar la monarquia borbònica, el fill d'Isabel II, Alfons XII. -
Alfons XII
Alfons XII, fill d’Isabel II, va tornar com a rei amb només 17 anys el 1874, quan es va restaurar la monarquia borbònica. Durant el seu regnat, Espanya va tenir una monarquia parlamentària, on els partits liberals i conservadors es van alternar al poder per evitar conflictes.
Alfons XII va ajudar a estabilitzar Espanya després d'anys de crisis, tot i haver de fer front a problemes com el final de la Guerra Carlina i la Guerra a Cuba. -
Bipartidisme
El bipartidisme feia que només dos partits, el Conservador i el Liberal, poguessin governar. Es feia una alternança pacífica, on els partits es canviaven al poder de manera acordada, donant estabilitat política. Però, era poc democràtic perquè només podien votar una petita part de la població, a través d'un sufragi censatari, i les eleccions es manipulaven.
El rei tenia molt poder i actuava com a àrbitre en els canvis de govern. L’Estat era catòlic, però reconeixia una certa llibertat religiosa. -
Constitució de 1876
La Constitució de 1876, aprovada durant el regnat d’Alfons XII, establia una monarquia parlamentària on el rei i el parlament compartien el poder. Es va ampliar el dret a vot, però només una part petita de la població podia votar, ja que es demanava tenir riquesa o educació.
El sistema polític es basava en dos partits, el Liberal i el Conservador, que s’alternaven al poder per evitar conflictes. Tot i ser poc democràtica, aquesta constitució va durar fins a 1923. -
Caciquisme i Tupinades
El caciquisme era quan les persones poderoses, anomenades cacics, controlaven els vots de la gent. Aquests cacics eren els propietaris de terres i donaven feina als camperols. Si els treballadors volien mantenir la feina, havien de votar el que el cacic els deia.
També es manipulava el cens electoral i es feien tupinades, que consistien a falsificar vots per assegurar-se que els resultats fossin a favor dels partits que els interessaven. Això impedia una veritable democràcia. -
Cánovas
Antonio Cánovas del Castillo va ser un polític molt important del segle XIX i el líder del Partit Conservador. Va crear el sistema polític de la Restauració, basat en la Constitució de 1876 i l’alternança pacífica. Cánovas defensava una monarquia forta amb un parlament, però el sistema era poc democràtic perquè es manipulaven les eleccions amb el caciquisme. També va ser clau per tornar a posar la monarquia borbònica al poder amb Alfons XII. -
Sagasta
Práxedes Mateo Sagasta va ser un polític important del segle XIX i líder del Partit Liberal. Va formar part del sistema de bipartidisme durant la Restauració, alternant-se al govern amb el Partit Conservador, liderat per Cánovas del Castillo. Sagasta va iniciar reformes liberals com ampliar el dret a vot, millorar l’educació i donar més llibertat de premsa. Volia modernitzar Espanya, però el sistema polític continuava amb molts problemes, com el caciquisme i la manipulació de les eleccions. -
Guerra de Cuba
La Guerra de Cuba va posar fi al domini espanyol sobre Cuba, una colònia molt important per els seus cultius de sucre, controlats per Espanya com a monopoli comercial. Els beneficis del sucre anaven a Espanya, mentre els cubans eren ma d'obra esclava. Això va provocar que els cubans es revelessin. Espanya era més forta, però Cuba es va aliar amb els Estats Units, que va utilitzar com a excusa per intervenir l’explosió del vaixell Maine. Finalment, Cuba va aconseguir la seva independència.