El segle XIX a Espanya

  • Carles IV

    Carles IV
    Carles IV anomenat també "El caçador", era un monarca absolut de la dinastia dels borbons. Va accedir al tro poc abans que esclates la Revolució francesa la qual, va marcar el seu regnat.
    Ell va fer un tractat amb Napoleo per deixar-lo passar per Espanya a atacar Portugal, però Napoleo va incomplir el tractat i va atacar a Espanya El seu regnat va acabar l'any 1808 a causa del motí d'Aranjuez. Els espanyols volien a Ferran "el deseado" al càrrec perquè Carles IV havia pactat amb els francesos
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Aquest tractat es va firmar el 27 d'octubre de 1807 a la ciutat francesa de Fontainebleau. Napoleó volia envair Portugal. Per això necessitava pactar amb Espanya, per transportar les seves tropes fins allà. Així començar la invasió Franco-Espanyola. Un cop es van fer amb Portugal, les tropes franceses no van sortir d'Espanya com estava estipulat sinò que va atacar el país. De manera que, incompleixen el tractat i després de conquerir Portugal conquereixen també Espanya.
  • Contemplacions de Baiona

    Contemplacions de Baiona
    Les contemplacions de Baiona van tenir lloc el 5 de maig de 1808 a França, a la ciutat de Baiona. És el nom pel qual es coneixen les renúncies successives de Carles IV i Ferran VII al tro d'Espanya a favor de Napoleó qui va nombrar al seu germà, Jose Bonaparte "Pepe botella" rei. Qui, a més a més també va ser rei de Nàpols.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. El tractat de Fountainebleau no va agradar als espanyols, que estaven molt descontents amb Carles IV i això va desembocar en un motí contra el rei.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis
    Les Corts de Cadis és el nom amb el que es coneix l'assemblea constituent inaugurada a San Fernando, Cadis, Andalusia. Durant la guerra del Francès (1808-1814) les guerres populars van desembocar en la creació de juntes locals i regionals de defensa. Aquestes tenien com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i el buit del poder. Eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots ells conservadors.
  • Josep Bonaparte

    Josep Bonaparte
    Josep Bonaparte "Pepe botella" va ser un polític, diplomàtic i advocat francès germà de Napoleó Bonaparte. Va ser diputat per còrcega per el consell dels cincents i secretari del mateix, ministre i membre del consell d'estat, príncep i gran elector del primer imperi francès, rey de Nàpols i finalment rei del regne d'Espanya. Es va proclamar rei d'Espanya l'any 1808 gràcies al seu germà que, el mes anterior havia obtingut cessió dels drets de la corona per part de Carles IV.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Era fill de Carles IV. Era de la dinastia dels borbons i un monarca absolutista. A arrel del motí d'Aranjuez la corona va passar a Ferran IV. La gent el volia perquè prometia ser més lliberalista. Això va causar una disputa entre Carles i Ferran. Van acudir per ajuda a Napoleó el qual va posar al seu germà al càrrec. Un cop va arribar al tro, va ser totalment absolutista malgrat la seva promesa. Va passar de ser el "desitjat" al "felon". Va començar a perseguir a tots aquells liberals.
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès
    La guerra del francès era també anomenada guerra d'independència Espanyola. Fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el primer imperi francès, va iniciar l'any 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques al regne d'Espanya i va finalitzar al el retorn al tro de Ferran VII al 1814. Va ser provocada per la instal·lació del germà de Napoleó, Jose Bonaparte al tro després de les abdicacions de Baiona
  • Monarquia absoluta

    Monarquia absoluta
    La monarquia absoluta o absolutisme és una forma de govern en la qual el monarca té el poder absolut. En ella no existeix la divisió de poders (poder executiu, legislatiu i judicial). El rei manava sobre l'exercit i totes les institucions de l'estat.
  • Pragmàtica Sanció

    Pragmàtica Sanció
    El 29 de març de 1830 el rei Ferran VII va dictar la "practmàtica sanció". Aquesta era una llei que consistia en l'anulació del "nou reglament sobre la succesió en aquest regnes" que habia sigut aprobada per Felip V la qual impossibilitava l'accès de les dones al tro exepte si no existia cap altre hereu home al tro.
  • Desmortalització de Menediazàbal

    Desmortalització de Menediazàbal
    Consistia en la expropiació de les terras eclesiàsticas les quals es subastaven posteriorment de forma pública. Aquestes terres havíen arribat a l'esglèsia ja bé per donacions o herències de gent difunta sense hereder. Aquesta mesura va ser proposada per Juan Álvarez de Mediazàbal a meitats del segle XIX. Amb l'objectiu fonamental de recaudar diners per fer front a la primera guerra carlista.
  • Isabel II

    Isabel II
    Va implantar la monarquia parlamentària (liberalisme). Tenia l'oposició dels carlins els quals eren absolutistes. Va patir alguns aixecaments militars com els cops d'estat. Es van redactar constitucions sota el seu regnat (1837, 1835). La reina va governar malament, nombrava a qui ella volia a càrrecs importants provocant així una situació de crisi: econòmica, política, militar, social... 1869 hi ha una revolució anomenada la "gloriosa" que obliga a la reina a exil·liar-se a França.
  • Espartero

    Espartero
    Era un militar progresista. Se'l coneix per la frase de "Barcelona ha de ser bombardejada cada 50 anys". Va combatre a la guerra d'independència espanyola i soldat en la guerra contra la invasió francesa. General en la primera guerra carlista. Va ser dos cops president del consell de ministres i va arribar ser cap d'estat en la minoria d'edat d'Isabel II. Va governar després fer d'un cop d'estat. Amb la crisi de la industria cotonera va haveri una revolta civil que el va treure del càrrec.
  • La guerres Carlistes

    La guerres Carlistes
    Las guerras carlistes van ser uns enfrontaments bèlics que van tenir lloc a Espanya al segle XIX. Van haver-hi tres guerres carlistes al llarg del segle XIX.
    Primera guerra: 1833-1840
    Segona guerra: 1846-1849
    Tercera guerra: 1872-1876 Van succeir per una disputa del tro entre els carlistes els quals defensaven la monarquia tradicional, l'esglèsia... i lluitaven sota el lema de "Dios, patria y rey" mentre que els liberalistes exigien reformes polítiques mitjançant un govern parlamentari.
  • La crisi de 1867

    La crisi de 1867
    A arrel de la forma de govern d'Isabel II va haver-hi una crisi: econòmica, social, política i militar.
    (El regne espanyol va perdre moltes colònies a Amèrica)
  • "La gloriosa"

    "La gloriosa"
    La revolució de septembre o també anomenada "la gloriosa" va ser una revolució produïda l'any 1868 a Espanya. Va ser una revolta militar amb elements civils la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic. Aquesta, va ser provocada per la mala gestió del govern de la reina a més de la crisi econòmica i política.
  • Juan Prim

    Juan Prim
    Va ser un polític i militar liberal que va ser president del consell de ministres. Després de la revolució de 1868 es va convertir en un dels homes més influients de tota Espanya. Va ser ell qui va portar a Amadeu de Savoia al tro. Va ser asesinat poc després. Va participar en la primera guerra Carlista i en la guerra d'Àfrica.
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia
    Formava part de la dinastia de Savoia. Era una monarquia parlamentaria. Respectava una constitució de 1869. Volia modernitzar Espanya i democratitzar-la. El poble espanyol no el volia al tro pel fet de ser estranger. Així doncs, va abandonar el càrrec voluntariament.
  • Primera república

    Primera república
    La repùblica va duar només 11 mesos (1873-1874).No hi governava cap rei a causa dels malentesos i desafiaments amb els anteriors monarques. En aquesta república hi volien fer moltes reformes, però diferents problemes els hi van dificultar aquest procés. (guerres carlistes):
    Els principals problemes d'aquesta república eren:
    - Els republicans estaven poc units:
    - Unitaris: volen un estat centralitzat.
    - Federalistes: volen un estat descentralitzat.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Alfons XII amb el pseudonim del "pacificador" era el fill de la reina Isabel II. Es va exiliar junt a la seva mare a Françá. Era de la dinastia dels borbons, Als inicis del seu regnat va acabar la primera república i va començar la restauració borbònica. El seu regnat va consistir en consolidar la monarquia, arreglan els danys provocats durant el sexeni democràtic. Al 1876 es va aprobar la nova constitució i va acabar la guerra carlista.
  • Conservadors i liberals

    Conservadors i liberals
    Els conservadors i liberals eren dos partits polítics molt important durant la restauració borbònica a Espanya. Conservadors:
    - L'esglèsia i l'estat estaven units en àmbits polítics
    - Volien conservar l'esclavitud
    - Censura de la prensa
    - Conservació de l'esglèsia i la llengua espanyola
    - Educació catòlica
    - Vot restringit Liberals:
    Separació de l'esglèsia i l'estat
    Abolició de l'esclavitut
    Llibertat d'impremta i paraula
    Llibertat de indústria i comerç.
    Abolició dels monopolis
  • Constitució de 1876

    Constitució de 1876
    Sintesi d'idees dels conservadors i liberals:
    Poder compartit - Rei / parlament
    Parlament dividit en el congrès dels dipuats i el senat. Era un estat centralista i confesional. La religió oficial era la catòlica però donaven llibertat religiosa.
  • Bipartidisme

    Bipartidisme
    Es basa en que dos partits s'alternen de forma pacífica el poder. Els partits eren els conservadors i els liberals. Era un sistema poc democràtic i es feien moltes trampes electorals, es manipulaven els vots. Es feien trampes electorals. Votava una minoria de la població i el rei seguia tenint molt poder. Tot i això no van haver revolucions.
  • La guerra de Cuba

    La guerra de Cuba
    Espanya mantenia tres colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines. Cuba era molt imporant pel comerç del sucre i espanya tenia el monopoli d'explotació d'aquest comerç. Els cubans volien abolir l'esclavitud i tenir més control sobre el comerç del sucre. A causa d'això van entrar en guerra. Cuba va rebre el suport d'estats units. El vaixell dels EEUU (Maine) i és per això que Estats units va entrar a la guerra. Espanya es derrotada i perd les tres colònies.