-
El 1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT a Barcelona
va ser un congrés que va reunir, del 18 al 26 de juny de 1870, 289 delegats de societats obreres a Barcelona (Espanya) i on es va fundar la Federació Regional Espanyola de la Primera Internacional (FRE-AIT). Es considera l'acte fundacional de l'anarquisme a Espanya. -
L'arribada de Paul Lafargue
Va arribar a Madrid amb la seva família amb l’objectiu de donar a conèixer les idees del marxismes dins d’aquesta internacional. Era el gendre de Marx -
2n Congrés de la FRE
En aquest congrés, celebrat a Saragossa, es van reafirmar les tesis bakuninistes i el grup madrileny va ser expulsat, creant, així doncs, "la Nueva Federación Madrilenya" de tendència marxista, reconeguda pel Consell General de Londres. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña
Va ser una secció de l'Associació Internacional de Treballadores (AIT) a Espanya, fundada el juliol de 1872 pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT de majoria bakuninista. Van sol·licitant el seu reconeixement pel Consell Federal de la FRE-AIT però aquest li va denegar. -
Congrés de la Internacional
Van triomfar les tesis marxistes (partidàries de la creació de partits nacionals obrers) i els bakuninistes (anarquistes) van ser expulsat: s’havia consolidat la ruptura de la unitat obrera. Es va dur a terme al setembre d'aquest any a l'Haia. -
Restauració: FRE il·legalitzada i moviment obrer dividit.
El moviment obrer es il·legalitzat i les associacions obreres treballen clandestinament -
La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña
Pel que respecta als socialistes, la Nueva Federación Madrileña va ser expulsada de l’AIT i es va transformar en “l’agrupación socialista madrileña.” -
Fundació del PSOE
Els seus membres, entre els que destaquem a Pablo Iglesias, van decidir transformar-se en un partit polític. Pel que comporta el naixement al 1879 del Partit Socialista Obrer Espanyol, el PSOE. El primer programa d'aquest partit polític, va ser aporovat en una assemblea de 40 persones al Juliol d'aquest mateix any, on es declaren marxistes. -
Govern liberal de Sagasta.
Hi va haver una tolerància que consolidaria més endavant les organitzacions obreres que van ser legalitzades amb la Llei d’Associacions polítiques de 1887: nova legalització del moviment obrer. -
de FRE a FRTE
1881 la FRE (els anarquistes) va canviar el seu nom per “la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola” (FTRE) . A causa de la necessitat d’adaptar-se a la nova legalitat que prohibia les organitzacions de caràcter internacional dirigides des de l’estranger. -
Els anarquistes i la “Mano Negra”
Els anarquistes van ser acausats per estar darrere d'una suposada societat terrorista i secreta que volia acabar amb els terratinents. La dura repressió (fins i tot es dictaren penes de mort) desarticularia l’anarquisme rural que passaria a la clandestinitat. -
El Socialista
Es va crear per la difusió del socialisme espanyol -
Llei d’Associacions polítiques
Nova legalització del moviment obrer. -
Dissolució de la FRTE
La FTRE només va tenir 7 anys de vida ja que es va dissoldre a l'any 1888. En aquest succés va ser clau l'episodi de "La Mano Negra". Es va obrir una nova etapa en la història de l'anarquisme dominada per la violència. -
Fundació de la UGT
La UGT (Unió General de Treballadors) va ser fundada per un grup de 32 delegats, els quals representaven 44 societats d'oficis a Barcelona durant un congrés obrer. És marxista i relacionada amb el PSOE. -
Participació del PSOE en la celebració del Primer de Maig.
El PSOE es va sumar a la celebració de l'1 de Maig per protegir així els treballadors. -
Atemptat contra Martínez Campos
Els anarquistes opten pel terrorisme, per aquest motiu tenen com a objectiu la burgesia, l’estat i l’esglèsia. Martínez Campos, al ser capità general de Catalunya i estar relacionat amb aquests 3 camps, és el principal objectiu d’aquest grup “terrorista”. Els fets van passar a Barcelona durant una parada militar causada per bombes, amb la intenció d’acabar amb la seva vida que va acabar sent fallida. -
Bombes al Liceu de Barcelona.
L'episodi de la Bomba del Liceu va ser un atemptat produït a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, la nit en la que es celebrava la inauguració de la temporada d'hivern. Era un escenari predilecte de la burgesia de l'època. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
Aquest atemptat va ser una acció terrorista contra la processó, l’església de l’època, un altre dels tres objectius dels anarquistes. -
processos de Montjuïc.
Els processos de Montjuïc són el número del judicis militars que van seguir l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus a Barcelona el 7 de juny de 1896. Va provocar 12 morts i uns 35 ferits. La repressió va afectar principalment l'anarquisme obrer de Catalunya, les quals van ser detingudes 400 d’aquestes. -
Assassinat de Cánovas del Castillo.
Aquest assassinat va tenir lloc al balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo hostava uns dies. Va ser causat per l'anarquista italià Michele Angiolillo, el qual va ser detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell, va justificar que el va fer com a venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
el PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.
Pablo Iglesias, el 1910 va ser el primer diputat triat pel grup socialista d'Espanya.