-
El 1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT
La Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) es va constituir a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870. Fou el primer Congrés Obrer d'abast estatal i se celebrà al local del Teatre Circ Barcelonès. Els internacionalistes madrilenys (Francisco Mora, Enrique Borrel, Anselmo Lorenzo i Tomás González Morago) llençaren la iniciativa el 19 de febrer de 1870 a les pàgines del setmanari La Solidaridad. -
Arribar a Espanya Paul Lafargue
Paul Lafargue (Santiago de Cuba, 15 de gener de 1842 - Draveil, 26 de novembre de 1911) va ser un periodista, metge, teòric polític i revolucionari francès. Encara que al principi la seva activitat política es va orientar a partir de l'obra de Pierre-Joseph Proudhon, el contacte amb Karl Marx (de qui fou gendre en casar-se amb la seva segona filla, Laura Marx) fou determinant. -
2n Congrés de la FRE
L'abril de 1872 la FRE celebrà el seu segon congrés a Saragossa, amb assistència de 47 delegats que representaven a 31 federacions locals i uns 25.000 afiliats i elegiren un nou consell federal, format entre altres pel líder cantonalista Severino Albarracín Broseta. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña
Va ser una secció de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Espanya fundada el juliol de 1872 pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT de majoria bakuninista. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia
Es va celebrar a la ciutat neerlandesa de La Haia del 2 al 7 de setembre de 1872. Fou el cinquè congrés de l'Associació Internacional de Treballadors, o Primera Internacional, fet amb posterioritat als fets de la Comuna de París. Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. Hi van assistir 69 delegats pertanyents a 1 organitzacions de treballadors d'onze països -
Comença Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit
El moviment obrer és il·legalitzat, per tant, es van dividir per treballar en la clandestinitat. -
La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.
Va ser José Mesa qui va transmetre al grup la idea de Marx i d'Engels que fundessin un partit socialista. Tot i que al principi hi va haver reticències per considerar-lo precipitat, fonamentalment per part de Francisco Mora, el grup madrileny va constituir el Partit Socialista Obrer en un banquet de fraternitat internacional que va celebrar en una fonda madrilenya del carrer de Tetuan, a l'esquena de la Porta del Sol, -
Fundació del PSOE
Va ser fundat per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias Posse a la Casa Labra. Durant els seus prop de cent cinquanta anys ha estat (i és) un dels principals protagonistes de la vida política espanyola. Actualment, el seu secretari general Pedro Sánchez és el president del govern d'Espanya. -
Govern liberal de Sagasta
Les eleccions generals espanyoles de 1881 foren convocades el 21 d'agost de 1881 sota sufragi censatari. Va vencé per majoria el Partit Liberal-Fusionista, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. El nou Partit Liberal, creat el 1880, aplegava no sols als seguidors de Sagasta. -
FRE va canviar el seu nom per Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE.
La Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) va ser una organització anarquista espanyola fundada al Congrés Obrer de Barcelona del 1881 per la iniciativa d'un grup d'anarcosindicalistes catalans. És va caviar de nom per adaptar-se a la nova legalitat española, que prohibía les organizacions de carácter internacional, ja que el FRE depenia de Londres. -
Els anarquistes foren acusats d’estar darrere de la “Mano Negra” .
La Mà Negra va ser una presumpta organització anarquista secreta i violenta que va actuar a la regió espanyola d'Andalusia a principis de la dècada de 1880. Hi va haver un judici oral i públic celebrat a Jerez de la Frontera a la causa amb motiu de l'assassinat del Blanc de Benaocaz, -
Primera publicació del Socialista.
El primer número d''El Socialista' apareix el 12 de març de 1886. Per 25 cèntims de pesseta es podia adquirir aquesta publicació que es defineix com un “important fulletó en el qual s'exposen d'una manera clara les idees del Partit Socialista Obrer” . A les seves primeres línies s'exposen els principis continguts al programa del partit i s'aclareix que “aquesta societat és injusta perquè divideix els seus membres en dues classes desiguals i antagòniques”. -
Llei d’Associacions polítiques
Els liberals van aprovar la Llei d'Associacions el 1887, que va permetre la legalització de sindicats, com la UGT, així com la celebració de congressos i reunions sindicals, i del mateix PSOE. Encara que pot ser considerada des d'una perspectiva actual com a molt tímida, no ho va ser al seu moment. -
Fundació de la UGT.
La Unió General de Treballadors és una organització sindical obrera espanyola i catalana d'orientació socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888. Té federació a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears. -
La FTRE és va dissoldra
La Federació de Treballadors de la Regió Espanyola només va tenir set anys de vida ja que es va dissoldre el 1888. El seu fracàs, en què va ser clau l'episodi de La Mano Negra, va obrir una nova etapa en la història de l'anarquisme a Espanya dominada per la violència de la propaganda pel fet. -
El PSOE participa en la celebració del Primer de Maig.
PSOE reunit a París el 1889 va decidir declarar el dia 1r de Maig com a jornada reivindicativa i d'homenatge als anomenats “màrtirs de Chicago”.
Jornada laboral sempre fou un objectiu essencial en la lluita dels treballadors. Als Estats Units, la vaga obrera pacífica que va declarar a Chicago el maig de 1886, que reivindicava aquesta limitació en el temps de treball, va acabar de forma sagnant. Vuit dels seus líders van resultar detinguts i jutjats. D'ells cinc van ser condemnats a mort. -
Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya -
Bombes al Liceu de Barcelona.
L'episodi conegut popularment com la Bomba del Liceu va ser un atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1893. El Liceu, a finals del segle xix es convertí en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona
L'atemptat del carrer dels Canvis Nous fou una massacre comesa a Barcelona el dia de Corpus Christi de 1896 contra una processó quan passava pel carrer. Cap a les nou del vespre un artefacte explosiu fou llançat des d'un terrat al pas de la comitiva -
Processos de Montjuïc.
El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits. -
Assassinat del president del govern Cánovas deel Castillo.
Antonio Cánovas del Castillo fou un polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres, i. Va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.
Pablo Iglesia aconsegueix ser diputad a les Corts.