-
1r congrés de la FRE de l'AIT
La Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) va ser la secció espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors o Primera Internacional. Es va fundar al Congrés Obrer de Barcelona de 1870 durant el Sexenni Democràtic desenvolupant la seva activitat fins al 1881 quan es va dissoldre. -
Paul Lafargue arriba a Espanya
Després de l'episodi revolucionari de la Comuna de París del 1871, la repressió política va obligar Lafargue a emigrar a Espanya. Es va establir a Madrid, on va contactar amb alguns membres locals de la Internacional, com Pablo Iglesias Posse, fundador del PSOE i la UGT, sobre els quals la seva influència acabaria sent molt important. -
Congrés de la Internacional
El Congrés de l'Haia de 1872 va ser un Congrés de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) celebrat a l'Haia entre el 2 al 7 de setembre de 1872. Hi van assistir 65 delegats de 15 organitzacions «regionals». S'hi va produir la ruptura entre marxistes i bakuninistes. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña
La Nova Federació Madrilenya va ser una secció de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Espanya fundada el juliol de 1872 pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT de majoria bakuninista. Tot i que va tenir una curta vida, els seus membres encapçalats per Pablo Iglesias i Francisco Mora Méndez van ser els que vuit anys més tard van fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol. -
2n Congrés de la FRE
El Congrés de Saragossa va ser el II Congrés de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (FRE-AIT). Es va celebrar a Saragossa (Espanya) el setembre de 1872, al final del regnat d'Amadeu I. Per evitar que fos suspès pel govern, com va acabar passant, els delegats es van reunir secretament uns dies abans de la data prevista -
Restauració de la FRE il·legalitzada i el moviment obrer
Es van declarar il·legals aquestes organitzacions, però van seguir de manera clandestina. -
La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.
L'organització traça els seus orígens el 1879 amb la fundació de l'Agrupació Socialista Madrilenya (ASM), el nucli originari del PSOE. -
Fundació del PSOE
Presentava un programa de reformes que incloïen els drets d’associació, reunió, manifestació, sufragi universal, reducció de les hores de treball i altres mesures de caràcter social. -
Tolerància amb la pujada al poder del govern liberal de Sagasta
Sagasta funda el 1880 el Partit Liberal, partit que juntament amb el Partit Conservador de Cánovas del Castillo constituiria el sistema bipartidista amb alternança al govern que caracteritzaria la Restauració espanyola durant el tram final del segle xix i la primera part del segle xx. -
La FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE.
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) fou una organització sindical creada a Barcelona el setembre de 1881, constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federació Regional Espanyola de l'AIT en el congrés de 1870 (sindicats d'ofici, federacions locals, federacions estatals) i seguint una línia més obrerista, oposada a la política parlamentària. -
Els anarquistes foren acusats d’estar darrere de la “Mano Negra”
La Mà Negra va ser una presumpta organització anarquista secreta i violenta que va actuar a la regió espanyola d'Andalusia a principis de la dècada de 1880, durant el regnat d'Alfons XII, ia la qual se li van atribuir assassinats i incendis de collites i edificis. -
Es comença a publicar El Socialista
El Socialista és l'òrgan d'expressió del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de la seva aparició el 1886. El primer director d'aquest mitjà de comunicació va ser Pablo Iglesias Posse, fundador també del PSOE. Al llarg de la seva Història, El Socialista ha difós les idees del partit i ha servit de mitjà de comunicació entre la militància del partit. -
Llei d’Associacions polítiques
Fins al 1887 les associacions eren secretes, no podien existir com a tal. Però amb l’aprovació de la llei d’Associacions el 30 de juny d’aquell any, es posà la primera pedra per avançar cap a la construcció del teixit associatiu tal i com el coneixem ara. Les persones van poder-se unir per defensar els seus interessos, drets, promocionar la cultura i la educació i enfortir els lligams per oposar-se als poders tradicionals. -
Fundació de la UGT
La UGT va ser fundada per un grup de trenta-dos delegats, representants de quaranta-quatre societats d'oficis, el 12 d'agost del 1888 a Barcelona, durant un congrés obrer que va tenir lloc al Teatre de Jovellanos, coincidint amb la celebració de la Exposició Universal de Barcelona del 1888. -
La FTRE seria dissolta
L'impacte social que va tenir l'assumpte de la Mà Negra i el temor que provoqués la il·legalització de la FTRE, va fer que el Comitè Federal, amb seu a Barcelona, es desmarqués del moviment andalús, acceptant la versió donada pel govern i per la premsa. La resposta irada de les federacions andaluses va ser immediata obrint una bretxa cada vegada més gran i insuperable al si de la FTRE que va conduir a la disminució gradual de nombre d'afiliats ia la seva dissolució cinc anys després.(1888) -
El PSOE participa en la celebració del Primer de Maig.
La primera jornada internacional reivindicativa de l'1 de maig es va produir ja fa 130 anys el 1890. El seguiment de la convocatòria va ser desigual als Estats Units i Europa. A Espanya van tenir una rellevància especial els actes que van celebrar obrers i treballadors a Barcelona. Així ho va explicar El Socialista. -
Bombes al Liceu de Barcelona.
A finals del segle XIX el Liceu havia esdevingut l'aparador social d'una burgesia que veia al teatre un espai refinat i prestigiós. D'altra banda, l'anarquisme, que havia hegemonitzat els moviments de revolta social de l'època, veia al Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant, per això els anarquistes van atemptar al teatre. Van morir vint persones. -
Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona (Espanya) el 24 de setembre de 1893 durant una desfilada militar presidida pel general Arsenio Martínez Campos, capità general de Catalunya. Aquest atemptat no va tenir èxit. -
Processos de Montjuïc
Els processos de Montjuïc són el nom del judici militar que va seguir l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer barceloní de Canvis Nous (Canvis nous) el 7 de juny del 1896 i que va provocar 12 morts i uns 35 ferits. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
L'atemptat de la Processó del Corpus va ser una acció terrorista ocorreguda a Barcelona el 7 de juny del 1896 contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones (3 d'elles instantàniament) i va fer que moltes altres resultessin ferides. -
Assassinat del president del govern Cánovas del Castillo.
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts
El PSOE va aconseguir un diputat a les Corts espanyoles. Cosa difícil en aquella època, perquè el govern passava dels liberals als conservadors sense tenir en compte l'opinió dels ciutadans.