-
507
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé (en llatí, Campus Vogladensis) va ser una batalla decisiva pel control de la Gàl·lia entre visigots i francs ocorreguda a la primavera de 507. Es va lliurar a les marques septentrionals del territori visigot, a Vouillé, prop de Poitiers. Com a conseqüència, va acabar amb la presència visigoda al nord dels Pirineus a excepció de la regió de Septimania. -
Period: 507 to 751
Dinastia Merovíngia
La dinastia merovíngia va ser una família d'estirp germànica que va governar l'actual França, Bèlgica, una part d'Alemanya i de Suïssa, des de mitjans del segle v fins a l'any 751, quan el darrer rei merovingi Childerico III va ser destituït per Pipino el Breu, de la dinastia carolíngia.1 Apareixen per primera vegada com a «Reis dels Francs» a l'exèrcit romà del nord de la Gàl·lia. Per a l'any 509 ja havien unit tots els francs i romans del nord de la Gàl·lia sota el seu domini. -
732
Batalla de Poitiers
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit musulmà a les ordres del valí (governador) d'Al-Àndalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi, a prop de la ciutat de Tours, a l'actual França. Durant la batalla, els francs (cristians) van derrotar l'exèrcit musulmà i al-Gafiqi va resultar mort. -
742
Carlemany coronat emperador
Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central -
Period: 751 to 774
Imperi Carolingi
L'Imperi Carolingi (800–888) va ser un gran imperi dominat pels francs a l'Europa occidental i central durant l'Alta Edat Mitjana. Va ser governada per la dinastia carolíngia, que havia governat com a reis dels francs des del 751 i com a reis dels llombards a Itàlia des del 774. L'any 800, el rei franc Carlemany va ser coronat emperador a Roma pel papa Lleó III en un esforç per traslladar-lo. l'Imperi Romà des de l'Imperi Bizantí fins a Europa. -
843
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.[1]