Modernisme

El Modernisme a Catalunya. Fets historicosocials.

By laiag
  • El sistema canovista

    El sistema canovista
    El poder, de mutu acord, se'l repartien els dos grans partits de l'Estat: el conservador i el liberal. El partit conservador estava liderat per Cánovas, que va imposar un sistema polític parlamentari conservador i poc democràtic.
    Els dos grans partits defensaven un Estat centralista.
  • Period: to

    LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA

    L'any 1873 el rei Amadeu de Saboia va abdicar i les Corts van proclamar la Primera República. Però la República va haver de fer front a molts de problemes: la guerra carlina, la divisió entre els republicans, la guerra de Cuba entre d'altres.
    Els monàrquics, mentrestant, preparaven el retorn dels Borbons al poder. El gener de 1874, el general Pavía va donar un cop d’estat i va posar fir a la Primera República.
    El desembre de 1874 es va proclamar rei a Alfons de Borbó, fill d’Isabel II.
  • Primer Congrés Catalanista

    Primer Congrés Catalanista
    Valentí Almirall va ser una de les figures més importants del catalanisme polític. Va promoure el Primer Congrés Catalanista, l'objectiu principal del qual va ser promoure que el catalanisme es dediqués també a fer política.
  • El Centre Català

    El Centre Català
    El Centre Català, que va ser creat el 1882, impulsat per Valentí Almirall, defensava la descentralització política de l'Estat espanyol.
  • El Memorial de Greuges

    El Memorial de Greuges
    El Centre Català va organitzar un míting a La Llotja de Barcelona, hi van participar membres de la burgesia, entitats catalanistes i institucions culturals. Es va redactar un document, el Memorial de Greuges, que denunciava el centralisme. Es va presentar a Alfons XII i va constituir el primer manifest unitari del catalanisme.
  • Escissió del Centre Català

    Escissió del Centre Català
    La unió de grups polítics i socials tant diversos no es va poder mantenir gaire temps. Els intel.lectuals més conservadors, com Àngel Guimerà, Joan Permanyer o LLuís Domenech i Muntaner se separen el 1887 per formar la Lliga de Catalunya. La nova organització era més conservadora i va sintonitzar més bé amb la burgesia cada cop més descontenta amb la política de la monarquia.
    Van promoure una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil.
  • Period: to

    Tendències del Catalanisme Conservador

    Una part del clero va buscar un espai més liberal conservador. Va tenir un paper important el VIGATANISME moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic.

    Aquest aproparment del clero al catalanisme conservador va ser liderat JAUME COLELL i el bisbe JOSEP MORGADES.
  • La Unió Catalanista

    La Unió Catalanista
    Era una altra de les agrupació catalanista que agrupava totes les organitzacions polítiques catalanistes i que va promoure un projecte d'autogovern de Catalunya.
    La Unió va tenir un suport important a la Catalunya rural.
    La nova organització va tenir un paper important per les idees que proposaven sobre l'autogovern de Catalunya. Però dins de la Unió hi havia gent que volia presentar-se a les eleccions i altres que hi estaven en contra.
  • Les Bases de Manresa

    Les Bases de Manresa
    La Unió Catalanista va celebrar a Manresa una assemblea de delegats per aprovar un programa polític am les bases per a la constitució Regional Catalana. S'hi recollien els principis del catalanisme polític i es defensava que Catalunya havia de tenir competències absolutes en matèria legislativa, educació, ordre públic...
    Es proclamava l'oficialitat de la llengua catalana, el servei militar voluntari i el restabliment d'antigues institucions.
  • La crisi del 98

    La crisi del 98
    El 1895 van tornar a haver-hi problemes a Cuba, que tenia el suport dels Estats Units perquè volien dominar la zona.
    El 1898, els EUA va declarar la guerra a Espanya, que va ser derrotada. Espanya va perdre les últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipinas. Aquesta derrota va provocar molta decepció i
    van sorgir moviments intel·lectuals i polítics que demanaven la democratització autèntica de l’Estat i la fi de la corrupció.
    També va suposar la irrupció del catalanisme en la política.
  • El Tancament de Caixes

    El Tancament de Caixes
    Nom amb el que es coneix la protesta dels botiguers i industrials de Barcelona l'any 1899 per queixar-se de l'augment tributari decidit pel ministre de finances, Fernández Villaverde. Es va decidir perquè el govern espanyol tenia deutes deguts a la pèrdua de les colònies el 1898.
    Els comerciants es van negar a pagar la contribució i la protesta es va escampar a altres ciutats.
  • La LLiga Regionalista

    La LLiga Regionalista
    Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó eren els líders més destacats d'aquesta organització.
    La nova organització tenia un caràcter força més conservador del que havia presentat el projecte de Valentí Almirall, això va suposar una connexió més gran entre la Lliga i els membres de la burgesia catalana.
    Va ser el primer gran partit catalanista amb presència electoral i amb una important base social.
  • L'acudit del Cu-cut

    L'acudit del Cu-cut
    La LLiga va tenir molt d'èxit a les eleccions de 1905 perquè tots els seus regidors van ser elegits. El setmanari humorístic el Cu-cut va publicar un acudit que insinuava que els militars no podien aconseguir victòries. Els militars es van enfadar i van destrossar el seu local.
    El govern va començar un projecte de Llei de Jurisdiccions que proposava posar sota jurisdicció militar tot el que fos ofensiu per la unitat de la pàtria, els seus símbols i l’exèrcit.
  • Solidaritat Catalana

    Solidaritat Catalana
    El rebuig a la LLei de Jurisdiccions va fer que es crees el partit Solidaritat Catalana. Era una coalició de partits amb un programa comú que es va anomenar Programa del Tívoli. Defensava que no s'apliqués la Llei de Jurisdiccions i que Catalunya tingués òrgans d' autogovern. Van triomfar a les eleccions generals de 1906. I el 1907 van aconseguir 41 dels 44 escons de Catalunya.