-
Inici del Franquisme
Francisco Franco l'any 1936 va donar un cop d'Estat, el qual es va rebutjar i es va posar en marxa una Guerra Civil, la qual va tindre un període de tres anys (1936-1939), l'any 1939, després que les tropes d'en Franco guanyessin la Guerra Civil, va començar la seva dictadura, el franquisme. -
L'ONU rebutja l'admissió d'Espanya
L'ONU li va negar l'ingrés en l'organització a causa de la simpatia que el règim de Franco va tenir cap a les potències de l'eix feixista, derrotades en la Segona Guerra Mundial. -
Primers acords amb els EUA
El pacte tenia tres acords executius separats que va comprometre als Estats Units a facilitar ajuda econòmica i militar a Espanya. Els Estats Units els va ser permès construir i utilitzar bases aèries i navals en territori espanyol, ara l'estat donava garanties d'estabilitat indispensables per a atraure inversions i encetar el creixement econòmic. -
Ingrés d'Espanya a l'ONU
El 26 de juny de 1945 es va signar la Carta de les Nacions Unides, a San Francisco, la Conferència de les Nacions Unides sobre Organització Internacional. La seva entrada es va produir a partir del 24 d'octubre del mateix any. L'Estatut de la Cort Internacional de Justícia és una part integrant de la Carta. -
Incorporació dels tecnòcrates al govern
L'economia d'aquest període va créixer, però el seu desenvolupament era fràgil i desequilibrat amb perilloses tendències a la inflació. Una expressió de les tensions socials que generava aquesta evolució fou la Vaga de tramvies (1957), que una vegada més es van manifestar amb especial força a Catalunya, durant la primavera. -
Pla d'estabilització
Espanya ja havia ingressat a l'Organització Europea de Cooperació Econòmica, al Fons Monetari Internacional i al Banc Internacional de Reconstrucció i Foment. El règim franquista volia adaptar les experiències de la democràcia cristiana del gaullisme francès (De Gaulle s'havia convertit en president el 1958). En tots dos casos, els tecnòcrates dominaven el poder executiu que apostava pel desenrotllisme. -
Nomenament de Joan Carles com a successor de Franco
El pare de Joan Carles, Joan de Borbó i Battenberg, era el tercer fill del rei Alfons i va renunciar a les seves reivindicacions al tron el gener de 1941. Franco veia Joan de Borbó com a massa liberal, i el 1969 va decidir que Joan Carles fos el seu successor com a cap d'Estat. Va exercir funcions interines com a cap d'Estat durant la malaltia de Franco. -
Constitució de l'Assemblea de Catalunya
Es va constituir el 7 de novembre de 1971 a l'església de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona, per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya. A la primera es van trobar un grup d'unes tres-centes persones lligades a partits polítics, entitats culturals, sindicats i associacions més o menys clandestines. -
Assasinat de Carrero Blanco
L'Assassinat de Carrero Blanco va ser perpetrat pel grup armat ETA el 20 de desembre de 1973 contra l'almirall Luis Carrero Blanco, el llavors president del govern d'Espanya durant la Dictadura franquista. L'assassinat va provocar un profund impacte en la societat espanyola de l'època, ja que suposava el major atac contra el règim franquista des del final de la Guerra Civil Espanyola el 1939. -
Mort de Franco
Francisco Franco va morir oficialment el 20 de novembre del 1975 als 82 anys, encara que sempre s'ha sospitat que la mort es va produir a última hora del dia anterior. La mort de Franco va posar fi al Règim, ja que en termes weberians es presenta un factor decisiu per al seu manteniment, però precisament per això no hi ha cap possibilitat de successió, i la seva mort obliga a un replantejament general de la vida política, fet que correspon a la transició. -
Elecciones generals: Suárez president
El 15 de juny de 1977, per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Suárez surt guanyador d'aquestes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). -
Aprovació de la Constitució
S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d'Espanya el 27 de desembre de 1978, essent la novena constitució de l'Estat espanyol.
