-
MOTÍ DEL TE
El Motí del Te fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Va ocórrer el dijous 16 de desembre de 1773 a Boston, quan es llançà al mar tot un carregament de te. La rebel·lió dels colons al port de Boston (Massachusetts) nasqué a conseqüència de l'aprovació per Gran Bretanya el 1773 de la llei del te -
DECLARACIÓ DE LA INDEPENÈNCIA DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA
La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit). D'aquest procés sorgiria una nova nació, segons el que va establir la Constitució dels Estats Units d'Amèrica. Això dona lloc a la Declaració d'independència dels Estats Units del 1776 i la victòria al camp de batalla d'octubre del 1781. -
LA BATALLA DE YORTOWN
La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781. La batalla va ser guanyada pels nord-americans, després de la rendició dels britànics. -
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
La Revolució Francesa va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. La Burgesia es va imposar a la monarquia absoluta de Lluís XVI. -
LA PRESA DE LA BASTILLA
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de l'Antic Règim i el començament de la Revolució Francesa. -
LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
MONARQUIA CONSTITUCIONAL DE FRANÇA
La Monarquia Constitucional de França va ser un període històric, durant el qual el Regne de França va ser regit per un règim de monarquia constitucional en contrast amb la monarquia absoluta immediatament anterior i que va acabar oficialment amb l'Antic Règim. S'emmarca dins del context de la Revolució Francesa. -
LA CONVENCIÓ
Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV. Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori. -
LA PRIMERA REPÚBLICA FRACNESA
La Primera República Francesa, oficialment la República francesa va ser proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest. -
EL DIRECTORI
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV i el 18 de brumari de l'any VIII. Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat -
EL CONSOLAT
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. El nou govern s'estructurava segons la constitució de l'any VIII. Es mantenia el sufragi popular, tot i que mutilat en llistes de notables. Els cònsols ostentaven el poder executiu. -
LA BATALLA DE TRAFALGAR
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. Va tenir lloc prop del cap Trafalgar (província de Cadis), on es van enfrontar els aliats Primer Imperi francès i Regne d'Espanya -
EL CONGRÉS DE VIENA
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria), de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815. El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals -
BATALLA DE WATERLOO
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. -
LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-1830-1848)
Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques i que es van repetir successivament en les de 1830 i les de 1848. Els seus eixos ideològics van ser el liberalisme i el nacionalisme.