-
Descobriment de l'electró
L'electró va ser descobert per Joseph John Thomson i el seu equip de científics. La partícula de l'electró, es va demostrar per primer cop amb un tub de Crookes. És un partícula amb càrrega elèctrica elemental negativa.
Font de la imatge: Google -
Model Atòmic de Thomson
Al 1904, Thomson va descobrir els electrons a través dels seus experiments amb tubs de raigs catòdics. En el seu model l'àtom està format per electrons de càrrega negativa incrustats en una esfera de càrrega positiva com en un "púding de panses". Els electrons estan repartits de manera uniforme per tot l'àtom.
Font de la imatge: Google -
Publicació de la teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenomens en diferents sistemes de referència. Albert Einstein va publicar entre 1905 (teoria de la relativitat especial) i 1916 (teoria de la relativitat general)
Font de la imatge: Google -
Model Atòmic de Rutherford
Al 1911, Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment. En ell deia que l'àtom té un nucli central en el qual estan concentrades la càrrega positiva i pràcticament tota la massa. La càrrega positiva dels protons és compensada amb la càrrega negativa dels electrons, que es troben fora del nucli.
Font de la imatge: Google -
Model Atòmic de Bohr
El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913. Ell considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom.
Font de la imatge: Google -
Descobriment del protó
El protó va ser descobert per Ernes Rutherford al 1919. L'experiment de Rutherford consistia en bombardejar amb partícules alfa (nuclis del gas heli) una fina làmina de metall. El que el va sorprendre va ser que a dins hi hagués molt d'espai buit excepte alguns espais perquè hi havia radiacions que rebotaven.
Font de la imatge: Viquipèdia -
Descobriment del positró
L'existència del positró va ser postulada per Paul Dirac al 1928.
El positró és l'antipartícula de l'electró, és a dir, és una partícula amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Font de la imatge:conhecimentocientifico.com -
Descobriment del neturó
El neutró va ser descobert per James Chadwick al 1932. Bombardejant una làmina de beril·li amb partícules alfa, va observar l'emissió per part del metall d'una radiació de molt alta energia, similar als raigs gamma.
Font de la imatge: Google -
Formació del CERN
Creat el 1954 a Ginebra i actualment amb 22 estats membres, el CERN (Centre Europeu per a la Investigació Nuclear o Laboratori Europeu de Física de Partícules Elementals) és en l'actualitat el laboratori d'investigació bàsica més important dEL món, amb laboratoris i altres instal·lacions que ocupen una superfície d'aproximadament 600 hectàrees a la regió fronterera franco-suïssa propera a Ginebra.
Font de la imatge: Viquipèdia -
Descobriment del neutrí
El neutrí el va descobrir Clyde Cowan i Frederick Reines al 1956.
És una partícula elemental amb espín 1/2 i sense càrrega elèctrica ni color. Encara que durant molts anys els neutrins havien estat considerats com a partícules sense massa, experiments recents han demostrat que la seva massa no és nul·la.
Font de la imatge: recercaenaccio.cat -
Descobriment dels quarks
És una partícula elemental i un component fonamental de la matèria. Els quarks es combinen per formar partícules compostes anomenades hadrons, els més estables dels quals són els protons i els neutrons, els components dels nuclis atòmics
Font de la imatge: Viquipèdia -
Posada en funcionament de l'LHC
L'LHC és el major accelerador de partícules del món. En aquest experiment, els físics del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN) fan xocar entre si partícules subatòmiques (principalment protons, un dels constituents del nucli de l'àtom) en punts seleccionats on s'ubiquen grans detectors. Aquests registren les partícules resultants de les col·lisions per estudiar els elements que componen la matèria de la qual està fet l'Univers, inclosos nosaltres mateixos, i les seves interaccions.