-
Period: 651 BCE to 476
Filosofia antiga
-
624 BCE
Tales de Milet
Creu que l’inici de tot el que existeix és a partir de l’element de l’aigua, és a dir creu que va donar començ a l’univers. -
600 BCE
Presocràtics
El pas del mite al logos:
Constitueix l’inici de la filosofia, intenten explicar l’origen de la naturalesa i de l’Univers. -
582 BCE
Pitàgores
Introdueix la creença de què la raó és més fiable que els sentits i és el primer pas cap a la racionalització de la multiplicitat de tot allò que existeix. -
540 BCE
Permènides
La seva teoria és l'immutable, és a dir tot ha existit sempre i tot allò que no existeix encara no pot ser. Les idees de l'eternitat, la unicitat i tot el permanent són centrals. -
535 BCE
Heràclit
Diu que res en la vida és permanent ni pot ser-ho, perquè la propia naturalesa de l’existència és el canvi, a més de que el canvi no és només una part de la vida, sinó que és la vida metixa. -
500 BCE
Sofistes
s’interessen per l'ètica i la política des de posicions relativistes (El relativisme diu que no hi ha veritat o valors universals. La veritat i la moral és subjetiva.) -
481 BCE
Protàgores
Pensa que l’home és la mesura de totes les coses i el seu principi filosòfic segon ell és que el ser humà és la norma de tota la vritat per un mateix, per tant també implica que la vritat és relativa a cadascú. -
470 BCE
Sòcrates
Critica el relativisme dels valors i defensava la universalitat del bé (que ha de guiar les nostres decisions i accions), a més defensa el coneixement de la veritat i la universalitat del bé i dels valors morals (intel·lectualisme moral). -
384 BCE
Aristòtil
Afirma el valor del coneixement empíric (empirisme), aquell que es genera a partir dels sentits.
- Nega i critica la dualitat de món del seu mestre Plató. -
341 BCE
Epicur
Diu que la clau de la vida feliz és conseguir la major quantitat de plaer mentre reduim el dolor màxim. -
Period: 300 BCE to 200
Hel·lenisme
S’interessen per l’ètica i desenvolupen una filosofia més individualista.
Sovint continuen la tradició d’Aristòtil o Plató, adaptant-la al seu moment històric. -
4 BCE
Séneca (Estoïcisme
Diu que la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral i que la sabiduría consistirà segons la doctrina estoica a seguir a la naturalesa, guiant-se per les lleis. La naturalesa és regida per la raó. -
354
Agustí d'Hipona
L'amor i esforç de l'ànima sencera cap a la saviesa i cap a la veritat. La veritat era per a Sant Agustí l'ideal suprem al qual es va lliurar amb passió. Aquesta veritat és la que es refereix a l'ànima i a Déu, els dos objectes de la seva preocupació filosòfica. -
427
Plató
Afirma l’existència d’idees objectives (idealisme) i desconfia dels sentits com a font de coneixement, diu que hi ha dos mons món sensible (conegut pels sentits) i món intel·ligible (món de les idees conegut per la raó. Les idees objectives són conegudes per la raó). -
Period: 476 to 1453
Filosofia Medieval:
-
487
Gòrgies
La seva filosofia es basava en l'afirmació de què res existeix o, si existeix, no es pot conèixer realment, i si es pot conèixer, aquest coneixement no es pot transmetre, és a dir encara que es pogués comunicar no s'entendria com es pretén, la seva afirmació era basant-se en la naturalesa subjectiva de la ment humana. -
1224
Tomàs d'Aquino
El seu punt de partida és la necessitat de distingir la raó de la fe i també de posar-les d'acord, a més de desenvolupar una teoria del coneixement. -
1285
Guillem d'Ockam
És un empirista que defèn l'única font de coneixement és l'experiència sensible i el mètode intuïtiu com a camí per arribar a la veritat, així que nega l'existència de les universos. -
Period: 1453 to
Història filosofia moderna
-
Locke
La base està sostentada en la idea de que un individu és capaç d'assolir les metes que es proposi, sempre que se les proposi. -
Descartes
Afirmava que hi ha dues substàncies: la del cos que posseeix l'atribut de l'extensió, i la de l'ànima que posseeix l'atribut del pensament. -
Hume
Les idees pertanyen al passat i les percepcions al present i una de les claus de la teoria empirista és el que passa en relació amb el futur, del que diu tenim una creença, no un coneixement. -
Kant
L'origen del coneixement és al subjecte, però el començament és a l'ocasió, a l'experiència. -
Period: to
Història de la filosofia contemporània
-
Marx
Sosté que no hi ha un horitzó on estigui situat l'intèrpret, i un altre al qual es traslladi, sinó que hi ha un horitzó únic. -
Netzseche
La veritat no és altra cosa que saber mentir “ser veraç”, això significa fer servir les metàfores usuals, per tant moralment expressat: el compromís de mentir d'acord amb una ferma convenció, de mentir a la manera de ramat, és un estil obligatori per a tots. -
Freud
Considera que tot el comportament humà estava motivat per les pulsions, que no són més que les representacions neurològiques de les necessitats físiques. -
Ortega y Gasset
A l'antropologia filosòfica d'Ortega i Gasset l'home és un ésser d'obertura, és un ésser dialògic, l'existència del qual requereix del concurs dels altres i del propi món. No hi ha separació home i món sinó coexistència. No es dóna l’un sense l’altre. -
Heidegger
Es centra fonamentalment en l'estudi de l'existència humana i la història de l'ésser. -
Gadamer
Sosté que no hi ha un horitzó on estigui situat l'intèrpret, i un altre al qual es traslladi, sinó que hi ha un horitzó únic. -
Maria Zambrano
aporta un pensament interessat en la transformació que no nega, sinó que pressuposa la pertinença i que, per tant, concep la llibertat com una pràctica, un exercici de transcendència a realitzar a la vida diària, i en la convivència amb altres éssers humans a els que ens uneixen la pertinença a l'Univers. -
Sartre
Explica que l'ésser humà és l'únic que no és tan sols tal com es concep, sinó tal com ell es vol, i com es concep després de l'existència, com es vol després d'aquest impuls cap a l'existència; l'home no és res més que allò que ell es fa. Aquest és el principi de l'existencialisme. -
Hannah Arendt
Diu que el cos es defineix a partir de les seves accions, és a través de la mundanitat del que és quotidià, que podem trobar allò que ens defineix com a humans, que ens separa d'altres espècies i que ens atorga sentit dins del món que habitem. -
Habermas
Proposa la tasca principal de construir el punt de vista moral, com el procediment mitjançant el qual les normes poden ser testejades per avaluar-ne la validesa. -
Period: to
Escola de Frankfurt
-
Period: to
Existencialisme
-
Period: to
Hermenèutica
