-
Period: 600 BCE to 300
Història Filosofia Antiga
-
570 BCE
Pitàgores
Pitàgores influent filòsof grec presocràtic i matemàtic. Conegut principalment pel seu treball en matemàtiques (teorema de pitàgores) i per fundar l'escola pitagòrica. Amb Pitàgores apareix una nova tradició en la filosofia que va marcar les anomenades escoles itàliques, i apareix també una nova vinculació entre l'especulació filosòfica i els ideals de purificació moral. -
530 BCE
Heràclit d'Efes
Filòsof grec presocràtic, conegut per la seva teoria centrada en el concepte del canvi i la impermanència en l'univers. El nucli doctrinal del seu pensament és la doctrina del logos. A més, deia que l'harmonia és producte de la lluita dels contraris i si aquesta cessés acabaria també el cosmos. El pensament d'Heràclit va jugar un paper decisiu en l'estoïcisme, que reinterpreta i reelabora les seves tesis. -
515 BCE
Parmènides d'Elea
Filòsof grec presocràtic. Destacat a l'escola eleàtica, un corrent que se centrava en la naturalesa de la realitat i la qüestió de la unitat i la multiplicitat. La teoria filosòfica més coneguda de Parmènides es refereix a la naturalesa de l'ésser i el concepte de canvi. Per a Parmènides, el canvi i la multiplicitat eren il·lusions, i la realitat era un ésser immutable, etern i homogeni. -
500 BCE
Tales de Milet
Filòsof, matemàtic i astrònom grec presocràtic, considerat el fundador de l'escola de Milet de filosofia. És considerat un dels Set Savis de Grècia. Segons ell l'aigua és l'element primordial del qual tot es deriva. A més va estar interessat per l'astronomia i la geometria. Se li va atribuir la predicció d'un eclipsi solar i, en l'àmbit de la geometria, se li atribueixen diversos teoremes. -
490 BCE
Protàgores
Filòsof grec. Un dels principals exponents del moviment sofista. "L'home és la mesura de totes les coses". Sostenia que la veritat i la moralitat són subjectives i relatives, cada individu és la mesura del que és veritable i bo per a si mateix. No hi ha una veritat absoluta o un estàndard moral universal. Considera la reflexió sobre l'home el nucli de la filosofia. -
490 BCE
Gòrgies
Filòsof sofista grec. Ataca la postura eleàtica, i defensa l'escepticisme. Les seves idees poden resumir-se en tres tesis: Res no existeix, si existís alguna cosa no podria ser coneguda, si alguna cosa existent pogués ser coneguda, no es podria comunicar amb el llenguatge. Volia demostrar que mitjançant l'ús hàbil del llenguatge, mitjançant la retòrica, es podien defensar fins i tot les tesis més absurdes. -
470 BCE
Sòcrates
Filòsof grec. Considerat un dels fundadors de la filosofia occidental i té un paper fonamental en el desenvolupament del pensament filosòfic. En lloc de presentar respostes definitives a les qüestions filosòfiques, Sòcrates es centrava en fer preguntes i estimular el pensament crític. Creia que la veritat i el coneixement podien ser descoberts a través del diàleg i la reflexió. "Només sé que no sé res". -
427 BCE
Plató
Filòsof grec més influent de tota la història. La motivació inicial va ser política i moral. Divideix la realitat en dos àmbits: el món visible o sensible i el món de les idees. Les idees són la veritable realitat, ja que són eternes i immutables. El coneixement s'adquireix mitjançant la reminiscència perquè l'ànima ja posseeix el coneixement de les Idees i la filosofia consisteix a recordar aquest coneixement oblidat. Va ser el creador de l'idealisme. -
384 BCE
Aristòtil
Filòsof grec de major importància juntament amb Plató. El seu pensament va abastar la lògica, de la qual és considerat fundador, la metafísica, l'ètica, la psicologia, la cosmologia i les ciències de la naturalesa. Especulació de signe realista basada en el sentit comú i l'experiència. El saber és múltiple i no existeix una sola ciència dialèctica, sinó que cada camp del saber té els seus propis principis. Tot coneixement pràctic, productiu o teòric. -
341 BCE
Epicur
Filòsof grec fundador del Jardí i de l'epicureisme. Concep la filosofia com una reflexió per a aconseguir la felicitat. Fonamentava tot saber en un empirisme sensualista: l'únic criteri de veritat el proporciona el cos. Va dividir la seva filosofia en tres parts; la Canònica, la Física i l'Ètica (la fi de la vida humana és el plaer). -
4 BCE
Sèneca
Filòsof estoic i escriptor llatí. Concep la filosofia com un consol i com un mitjà per a aconseguir la plenitud del bon viure, aspiració a la felicitat, caracteritzada per la pau, la consecució de la virtut i la tranquil·litat de l'esperit. -
Period: 301 to 1400
Història Filosofia Medieval
-
354
Agustí d'Hipona
Figura més important de la filosofia cristiana de l'antiguitat. Un dels pensadors més rellevants de l'Església catòlica. Volia harmonitzar la fe i la raó, la filosofia i la religió. Deia que a partir de la fe que tot ha d'explicar-se. Plantejava les qüestions des d'una perspectiva moral. -
1224
Tomàs d'Aquino
Teòleg i filòsof italià. Màxim representant de la filosofia escolàstica medieval, va abordar una reformulació de la teologia cristiana. Va buscar harmonitzar la fe cristiana amb la raó i la filosofia. Volia la integració del pensament d'Aristòtil en el tradicional neoplatonisme. -
1285
Guillem d'Occam
Filòsof anglès. Una de les figures més representatives de l'Escolàstica tardana. La seva proposta és un empirisme epistemològic. Deia que és possible conèixer intuïtivament l'individual, sense cap mena de recurs a l'abstracció i a entitats ocultes, formes o concepte. La base de tot coneixement és el coneixement intuïtiu. -
Period: 1401 to
Història Filosofia Moderna
-
Descartes
Filòsof, matemàtic i científic francès. Paper fonamental en el desenvolupament de la filosofia racionalista moderna. Veia la mateixa existència com a veritat primera i fonamental. Se centra en el mètode del pensament crític i la cerca de coneixement segur i fonamentat. Es qüestiona tot el que és dubtós o incert i busca arribar a veritats indiscutibles. Va argumentar que la ment i el cos són dues substàncies separades i distintes. -
Locke
Filòsof empirista anglès, i un dels iniciadors del liberalisme polític. Analitzar fins a on arriba la capacitat de l'enteniment per a conèixer. Pretén «investigar els orígens, l'abast i la certesa de l'enteniment humà». A ell es deu la formulació clàssica de l'empirisme anglès. Deia que coneixem idees, no objectes. No hi ha ni idees ni principis innats. Així també les paraules són signes que es refereixen a les idees, no a les coses. -
Hume
Filòsof empirista escocès, figura màxima de la Il·lustració anglesa i de l'empirisme britànic. Investigar la capacitat de l'enteniment humà amb mètodes oposats als del racionalisme. El coneixement humà no es basa en veritats innates sinó en l'instint natural, que cap raonament o procés de pensament pot produir o impedir. L'home no pot conèixer o saber res de l'univers; només coneix les seves pròpies impressions i idees i les relacions que estableix entre elles. -
Kant
Filòsof alemany que més influència ha tingut en la història del pensament. Diu que la filosofia transcendental pretén saber si és possible alguna cosa semblant al que es diu metafísic. Per a entendre l'experiència és necessari tenir coneixements que no provinguin d'aquesta. La raó només reconeix el que ella mateixa produeix segons el seu projecte. -
Period: to
Història Filosofia Contemporània
-
Karl Marx
Revolucionari, filòsof, economista, historiador i periodista alemany. Pensava que la història de la societat humana es desenvolupa a través de conflictes econòmics i de classe. Formula la necessitat d'avançar cap a una societat comunista, basada en la lluita de classes. Ha influït en concepcions com l'existencialisme, l'estructuralisme, en la historiografia contemporània, en l'economia i en la sociologia. -
Nietzsche
Filòsof i filòleg alemany, considerat un dels pensadors més influents del segle XIX. Crítica radical als fonaments de la cultura occidental, que han suplantat i invertit els valors vitals, i intent de superació d'aquesta. Argumentava que la religió debilitava a les persones en promoure la submissió i l'autonegació. També deia que més enllà d'aquesta noció clàssica de subjecte s'amaguen uns elements condicionants. -
Freud
Metge neuròleg, inventor de la psicoanàlisi. La teoria es basa a dir que el comportament humà està influenciat per processos mentals inconscients, i que els conflictes interns, desitjos reprimits i traumes primerencs poden tenir un impacte significatiu en la psicologia d'una persona. -
Ortega i Gasset
Filòsof i assagista espanyol. Conegut per la seva filosofia existencialista i el seu enfocament en la fenomenologia. Analitza la idea que la societat contemporània estava sent influenciada de manera negativa per una "massa". Va emfatitzar la importància de l'experiència personal i la perspectiva individual en la comprensió del món. -
Heidegger
Filòsof alemany. El plantejament de la pregunta per l'ésser com a pregunta fonamental i fundacional de la filosofia. La teoria filosòfica es centra en la qüestió de l'ésser, l'existència i la temporalitat. Va argumentar que la filosofia tradicional havia descurat el dubte fonamental sobre l'ésser, i el seu objectiu era revitalitzar aquesta pregunta. -
Gadamer
Filòsof alemany. Contribució a la filosofia hermenèutica, corrent filosòfic que se centra en la interpretació i comprensió de textos, obres d'art i l'experiència humana. El coneixement i la interpretació estan arrelats en la història i la cultura, i que el diàleg i la conversa exerceixen un paper fonamental en la interpretació. L'ésser que és l'objecte de la comprensió és el llenguatge. -
Sartre
Filòsof, dramaturg i novel·lista francès. La seva teoria es basa en la idea de l'existencialisme, que posa èmfasi en la llibertat individual i la responsabilitat de cada persona en la creació de la seva pròpia existència. No hi ha una naturalesa humana predefinida, som lliures per a definir la nostra pròpia essència a través de les nostres eleccions i accions. Importància de la llibertat individual, característica fonamental de l'existència humana. -
María Zambrano
Filòsofa i escriptora espanyola. Va desenvolupar una obra filosòfica que abordava qüestions relacionades amb l'existència, la llibertat, la identitat, la religió i la filosofia política. Coneguda pel seu enfocament en la "raó poètica". A través de la poesia i la creativitat, l'individu pot accedir a una comprensió més profunda de la realitat i de si mateix. -
Hannah Arendt
Filòsofa i politòloga alemanya-jueva. Contribucions a la filosofia política i la seva obra en el camp de la teoria política. Va desafiar les concepcions convencionals de la maldat i la responsabilitat moral. També argumenta que els règims totalitaris es caracteritzen per la desaparició de l'esfera pública i l'atomització de la societat, la qual cosa facilita l'opressió i l'eliminació de la diversitat i la pluralitat. -
Habermas
Filòsof i sociòleg alemany. Interpretació socio-històrica del món actual. Intent de transformació de la societat mitjançant la reflexió crítica. Tota ciència suposa una relació amb l'interès. La crítica a la societat no consisteix en un mer comprendre, sinó a alliberar-se de les diverses formes injustes de dominació i, en la labor psicoanalítica, el simple comprendre és ja alliberament.