-
Period: 700 to 800
S.VIII
-
711
Invasió musulmana AL-ANDALUS
La invasió musulmana es va iniciar el 711 i va dividir la Península a l'Estat musulmà d'al-Àndalus i als diferents comtats i regnes cristians del nord de la Península. Tots dos límits geogràfics canviaven i presentaven dos models de societat ben diferenciats. -
732
Batalla de Poitiers
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit musulmà a les ordres del valí (governador) d'Al-Àndalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi, prop de la ciutat de Tours, a l'actual França. Durant la batalla, els francs (cristians) van derrotar l'exèrcit musulmà i al-Gafiqi va resultar mort. -
Period: 800 to 900
S.IX
-
Period: 800 to 1000
Inicis del Feudalisme
Durant el Baix Imperi Romà la vida urbana va decaure. Als segles IV-V es produeix un replec demogràfic i una ruralització amb gran latifundisme, sistema que comporta que hi hagi una tendència a l'autosuficiència. En aquesta època es desenvolupen les lleis del colonat, que convertiran els esclaus en colons, persones lliures però vinculades a la terra. -
843
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca. -
847
Capitular de Mersen
El tractat de Mersen o de Meerssen, conclòs el 8 d'agost de l'any 870 a la ciutat ara anomenada Meerssen (situada al nord de Maastricht, a l'actual Holanda), va ser un tractat de partició de la Lotaríngia a la mort, l'any anterior , del seu rei Lotario II i acordat pels seus oncles els reis Carlos el Calvo de França Occidentalis (el germen de l'actual França) i Luis el Germànic de França Orientalis (el germen de les actuals Alemanya, Països baixos, Suïssa i Àustria). -
877
Capitular de Quierzy
Les Capitulacions (en francès capitular) cridades de Quierzy van ser promulgades el 14 de juny de 877 a Quierzy-sur-Oise per l'emperador Carlos el Calvo. -
Period: 900 to 1000
S.X
-
Period: 1000 to 1100
S.XI
-
Period: 1000 to 1200
Romànic
L'art romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental del segle XI al xiii, després de la descomposició de l'Imperi carolingi. A banda de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia, com per exemple les bandes llombardes, que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirades en els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals. -
Period: 1000 to 1550
Desenvolupament del Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'Edat mitjana[1] a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època. Els regnes es dividien en petits territoris semi independents, en els quals el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. -
1075
Gregorio VII
Papa de l'Església catòlica (1073-1085). Aquest monjo toscà va adquirir experiència en la política romana com a secretari del papa Gregori VI (1045-46) i després com a tresorer de Lleó IX (1049-54). Sota els pontificats de Nicolau II (1059-61) i d'Alexandre II (1061-73), Hildebrando es va perfilar com un dels homes més influents de la Cúria papal, representant del corrent reformista. -
1099
Conquesta de Jerusalem
El Regne de Jerusalem (en llatí, Regnum Hierosolymitanum), de vegades anomenat el Regne Llatí de Jerusalem o el Regne d'Acre, va ser un Estat catòlic llatí que es va fundar al Llevant mediterrani el 1099 després de la conquesta de Jerusalem a la Primera Creuada. El regne va tenir una vigència de dos-cents anys i va ocupar parts de les actuals Israel, Palestina, Líban i Jordània. Va ser destruït el 1291 amb la conquesta d'Acre pels mamelucs musulmans. La seva capital va ser Jerusalem. -
Period: 1100 to 1200
S.XII
-
Period: 1100 to 1550
La Ciutat Medieval
La ciutat medieval o feudal va néixer de la dinàmica mercantil: al final del segle xi es va produir un fet inèdit en el desenvolupament econòmic del món medieval: la integració creixent de la massa de productors directes del sector rural en l'esfera comercial. -
1122
Concordat de Worms
La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic. Es va desenvolupar a Worms, Alemanya, del 28 de gener al 25 de maig de 1521. Va ser presidida pel recent emperador, Carles V. -
Period: 1170 to 1330
Gòtic
L'art gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del segle xii i inicis del segle xv, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement. Es caracteritza pel fet que, si bé sol ser molt ornamental i amb detalls molt treballats i realistes, no utilitza un esquema de representació general. -
Period: 1200 to 1300
S.XIII
-
Period: 1300 to 1400
S.XIV
-
Period: 1400 to 1500
S.XV
-
1450
Invenció de la impremta
Ell llibre imprès més antic que es conserva és el Nou Codi d'Etiqueta de Yi Gyu-bo, publicat a Corea entre 1234 i 1241. Majoritàriament s'atribueix l'invent de la impremta a Johannes Gutenberg, tot i que en realitat la impremta de tipus mòbils procedeix de l'Extrem Orient creada per Bi Sheng, qui al segle xi ja la feia servir. -
1453
Els Turcs conquisten Constantinoble
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453[1] va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica. -
1492
Colom descobreix Amèrica
Colom inicià un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. Des d'un començament, Colom cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia, de manera que no s'havia adonat que les terres on acabava de posar els peus eren un nou continent.