-
Descobriment de l'electró
L'electró és una partícula carregada amb energia negativa. Va ser descobert per Joseph John Thomson, quan fent un experiment amb uns tubs de raigs catòdics va descobrir la presència de càrregues negatives. Imatge de Caracteristicass.de. -
Model atòmic de Thomson
Joseph J.Thomson va ser qui va exposar aquest model. Aquest model deia que els àtoms estan constituïts per electrons amb càrrega negativa, els quals estan en àtom positiu. També deia que els electrons es trobaven repartits per l'interior de l'àtom. Imatge de Pixabay. -
Period: to
Publicació de la teoria de la relativitat
Les teories de la relativitat per Albert Einstein són dos: la relativitat especial, i la general. La 1a, publicada el 1905, ens parla de la velocitat de la llum, que va a 300 mil km. per segon. També diu que res la pot igualar, i que l'espai i el temps no són absoluts. La segona teoria es va publicar el 1916. Allà es diu que el temps depèn de la velocitat, i que un cos amb molta massa corba l'espai-temps, és a dir que la gravetat només n'és la representació. -
Model atòmic de Rutherford
El model atòmic de Rutherford el va publicar Ernest Rutherford, el qual demostrava que el model atòmic de Thomson no era cert. Aquest nou model, ens deia que l'àtom està format per un nucli, on hi ha la càrrega positiva i gairebé tota la massa, i per els electrons que giren al voltant del nucli. Imatge de Rutherford. -
Model atòmic de Bohr
Aquest model, el va proposar Niels Bohr. Diu que els àtoms tenen diferents configuracions electròniques, i que els electrons estan distribuïts per diferents òrbites al voltant del nucli. També deia que poden canviar d'òrbita si absorbeixen o perden energia. Imatge de Meterología en Red -
Descobriment del protó
El protó és una partícula amb càrrega positiva. El va descobrir Ernest Rutherford, quan fent un experiment amb gas de nitrogen els seus detectors en centelleig, van detectar que hi havia varis nuclis d'hidrogen. Així doncs va deduir que dins de cada element hi havia si més no una partícula d'hidrogen. Imatge de Caracteristicass.de -
Descobriment del neutró
El neutró va ser descobert per James Chadwick, qui va fer uns experiments a la Universitat de Cambridge, i va dir que la nova radiació era per partícules sense càrrega. Després va fer un experiment per confirmar la seva proposta. Imatge de Rolscience. -
Descobriment del positró
El positró és una partícula amb la mateixa massa que l'electró, però amb càrrega positiva. Va ser descobert per Carl David Anderson, però abans del seu descobriment Paul Diac el 1928 ja havia predit que existien, però es va descobrir més tard quan Carl D.Anderson va fer una foto a les petjades dels raigs còsmics amb una càmera de boira. Imatge de Wikipedia. -
Formació del CERN
L'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), és una organització, la qual té varis laboratoris, entre ells el laboratori de la física de partícules més gran del món, i altres instal·lacions. Els estudis d'aquesta organització es centren en la física: de què està fet l'univers i com funciona. Imatge de ESO (European Southern Observatory) -
Descobriment del Neutrí
El neutrí és una partícula amb una mida similar a l'electró, que es mou gairebé a la velocitat de la llum. Va ser descobert per Clyde Cowan i Frederick Reines. Van demostrar l'existència del neutrins amb un experiment, on bombardejaven aigua pura amb un feix de 10¹⁸ neutrons per segon. Van observar l'emissió de fotons, i així es va demostrar. A aquest experiment es diu experiment del neutrí. Imatge de Wikipedia. -
Descobriment del quark
Els quarks van ser descoberts per Murray Gell-Mann i George Zweig, tot hi que ho van fer de manera individual. Els dos tenien la hipòtesis dels quarks però va ser a SLAC, on es va comprobar amb experiments que existeixen. Imatge de Wikipedia. -
CERN en funcionament de l'LHC
LHC (Large Hadron Collider) o en català Gran Colisionador de Hadrones, és l'accelerador de partícules més gran del món. El que fa és, un cop hi ha hagut una col·lisió, registra les partícules restants per així saber de quins elements es compon la matèria de l'univers. Imatge de Agencia SINC
