-
Descobriment de l’electró
En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa. Se sol definir com una partícula elemental perquè no té uns components o una subestructura coneguts. -
Model atòmic de Thomson
El modelo atómico de Thomson es una teoría sobre la estructura atómica propuesta en 1904 por Thomson, quien descubrió el electrón1 en 1897, pocos años antes del descubrimiento del protón y del neutrón. En el modelo, el átomo está compuesto por electrones de carga negativa en un átomo positivo, incrustados en este al igual que las pasas de un pudín (o budín). Por esta comparación, fue que el supuesto se denominó «Modelo del pudín de pasa. -
Model atòmic de Rutherford
El modelo atómico de Rutherford es un modelo atómico o teoría sobre la estructura interna del átomo propuesto por el químico y físico británico-neozelandés Ernest Rutherford en 1911, para explicar los resultados de su «experimento de la lámina de oro». -
Model atòmic de Bohr
O modelo atómico de Bohr foi realizado por Niels Bohr, baseándose no átomo de hidróxeno. Bohr intentaba realizar un modelo atómico capaz de explicar a estabilidade da materia e os espectros de emisión e absorción discretos que se observan nos gases. Describiu o átomo de hidróxeno cun protón no núcleo, e virando ó seu arredor un electrón. -
Publicació de la teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència. La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905 (teoria de la relativitat especial) i 1916 (teoria de la relativitat general), que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. -
Descobriment del protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C). El protó es classifica com a barió, i està compost per tres quarks (uud). L'antipartícula corresponent, l'antiprotó, té les mateixes característiques que el protó però amb càrrega elèctrica negativa. -
Descobriment del neutrí
El neutrí és una partícula elemental amb espín 1/2 (com que té espín semienter, es tracta d'un fermió) i sense càrrega elèctrica ni color. Encara que durant molts anys els neutrins havien estat considerats com a partícules sense massa, experiments recents (com Super-Kamiokande, SNO, KamLAND i MINOS) han demostrat que la seva massa no és nul·la. -
Descobriment del neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol n o n0
, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó p. El neutró es classifica com a barió, per estar compost per tres quarks (udd), i com a nucleó per formar part, juntament amb el protó, dels nuclis dels àtoms, excepte l'isòtop més comú de l'hidrogen, -
Descobriment del positró
Un positroni (Ps) és un sistema format per un electró i la seva antipartícula corresponent, un positró, els quals es mantenen junts en un àtom exòtic. Com que són inestables, les dues partícules s'anihilen l'una a l'altra per tal de produir dos fotons de raigs gamma després d'una vida mitjana de 125 ps o 3 fotons de raigs gamma després de 142 ns al buit. -
Formació del CERN
La Organización Europea para la Investigación Nuclear (nombre oficial en español),3 comúnmente conocida por la sigla CERN (sigla provisional utilizada en 1952, que responde al nombre en francés Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire, es decir, Consejo Europeo para la Investigación Nuclear),4 es una organización de investigación europea que opera el laboratorio de física de partículas más grande del mundo. -
Descobriments dels quarks
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria. Els quarks es combinen per formar partícules compostes anomenades hadrons, els més estables dels quals són els protons i els neutrons, els components dels nuclis atòmics.[1] -
Posada en funcionament de l’LHC
Després de dos anys de treballs en l’accelerador de partícules LHC (Large Hadron Collider) al CERN, la comunitat científica de l’LHC inicia un nou període de presa de dades.
S’han afegit sistemes de protecció d’imants, i els sistemes de criogènia, buit i electrònica han estat millorats i reforçats. A més, els feixos es configuraran de manera que produiran més col·lisions, en empaquetar els protons més a prop els uns dels altres i reduir el temps entre paquets de 50 a 25 nanosegons.