-
Descobriment de l'electró
El 30 d'abril de 1897 en Joseph John Thomson va anunciar el descobriment de l'electró en una conferència impartida a la Royal Institution. Thomson va provar que els raigs catòdics tenien naturalesa corpuescular, estant formats per electrons. -
Descobriment del model atòmic de Thomson
El model atòmic de Thomson és una teoria sobre l'estructura atòmica proposada el 1904 per Thomson, qui va descobrir l'electró el 1897, pocs anys abans de la descoberta del protó i del neutró. En el model, l'àtom està compost per electrons de càrrega negativa en un àtom positiu, incrustats en aquest. -
Publicació de la teoria de la relativitat
La teoria de la relativitat especial, publicada el 1905, tracta de la física de el moviment dels cossos en absència de forces gravitatòries, en el qual es feien compatibles les equacions de Maxwell de l'electromagnetisme amb una reformulació de les lleis de el moviment. -
Descobriment del model atòmic de Rutherford
El model atòmic de Rutherford és un model atòmic o teoria sobre l'estructura interna de l'àtom proposat pel químic i físic britànic-neozelandès Ernest Rutherford l'any 1911, per explicar els resultats del seu «experiment de la làmina d'or». -
Descobriment del model atòmic de Bohr
El 1913, i només amb 28 anys, Niels Bohr, basant-se en el model del seu mestre Rutherford, s'atreví a establir-ne un de nou per a l'àtom d'hidrogen, un àtom amb un sol electró. Niels Bohr va resoldre les deficiències del model de Rutherford elaborant un model atòmic basat en unes consideracions prèvies i tres postulats que no va demostrar. -
Descobriment del protó
Generalment se li acredita a Ernest Rutherford el descobriment del protó. L'any 1918 Rutherford va trobar que quan es disparen partícules alfa contra un gas de nitrogen, els seus detectors de centelleig ha els signes de nuclis d'hidrogen. -
Descobriment del neutró
Mitjançant diversos experiments es va comprovar que la massa de protons i electrons no coincidia amb la massa total de l'àtom; per tant, el físic E. Rutherford va suposar que havia d'haver un altre tipus de partícula subatòmica en l'interior dels àtoms. Aquestes partícules es van descobrir el 1932 pel físic J. Chadwick. -
Descobriment del positró
Carl D. Anderson va descobrir el positró l'any 1932, però Paul Dirac ja havia tret una primera teoria l'any 1928. Van descobrir també que sí un positró es troba amb un electró, tots dos s'aniquilen emetent fotons ultraenergètics. Els positrons es poden generar per determinats processos radioactius o per la interacció de raigs gamma amb la matèria. -
Formació del CERN
Fundat el 1954 per 12 països europeus, el CERN és avui en dia un model de col·laboració científica internacional i un dels centres d'investigació més importants del món. Actualment compta amb 20 estats membres, els quals comparteixen el finançament i la presa de decisions al consell de l'organització. -
Descobriment del neutrí
Clyde Cowan i Frederick Reines van descobrir el neutrí l'any 1956 i n'hi ha de tres tipus diferents: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic. -
Descobriment dels quarks
El model de quarks va ser proposat de forma independent pels físics Murray Gell-Mann i George Zweig el 1964. Els quarks foren introduïts com a parts d'un model esquemàtic dels hadrons i hi hagué poques proves de la seva existència física fins als experiments de dispersió inelàstica profunda realitzats al SLAC National Accelerator Laboratory el 1968. -
Posada en funcionament de l'LHC
El Gran Col·lisionador d'Hadrons és un accelerador de partícules de tipus col·lidor, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom). Es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008.
