Eix cronològic de presidents d'EUA i de l'URSS des de la 2a GM fins avui.

URSS | Iósif Stalin ( 1922-1952 )

Apr 3, 1922

3 d'abril de 1922 - 16 d'octubre de 1952
Durant el seu govern implantarà una dictadura personal ( estalinisme ) i reorganitzarà la economia del país fins a tres cops ( comunisme de guerra, la NEP i els plans quinquennals ), basats principalment en la col·lectivització i socialització. Farà que la URSS sigui reconeguda pels EUA i ingressarà a la Lliga de Nacions. En la guerra contra Finlàndia, aconsegueix l'annexió amb els països bàltics. En la 2a GM, la URSS resulta un dels més perjudicats.

EUA | Franklin D. Roosevelt ( 1933 - 1945 ) [Partit Demòcrata]

Mar 4, 1933

4 de març de 1933 - 12 d'abril de 1945.
Assumí la presidència dels EUA el 4 de març de 1933, sent reescollit en un total de 4 vegades. Va instaurar una sèrie de mesures per tal d'intentar millorar el benestar social i econòmic després de la Crisi del 29, el conegut com a New Deal. També instaurà la Llei Seca, va concebir l'independència de Cuba i intentà mantenir relació diplomàtica amb la URSS. No va intervenir en la Guerra Civíl Espanyola degut a la seva neutralitat en política exterior.

EUA | Harry S. Truman ( 1945 - 1953 ) [Partit Demòcrata]

Apr 12, 1945

12 d'abril de 1945 - 20 de gener de 1953
Va ser el successor de Roosevelt en morir aquest, i va guanyar la presidència per dret propi el 1948. Va utilitzar armes nuclears per donar fi a la 2a GM. Va acceptar la llei laboral Taft-Hartley, elevà el salari mínim, amplià la Seguretat Social, i abolí la segregació de l'excèrcit dels EUA. A nivell exterior, Truman va col·laborar a la creació de l'OTAN, es negà a participar a la guerra a Xina i establí el pont aeri de Berlín durant el seu mandat.

EUA | Dwight D. Eisenhower ( 1953 - 1961 ) [Partit Republicà]

Jan 20, 1953

20 de gener de 1953 - 20 de gener de 1961
La corrupció en l'administració de Truman va ser decisiva en les eleccions on sortí escollit. La seva presidència va caracteritzar-se per l'enfrontament amb la URSS i la cursa d'armaments. A nivell exterior, la fi de la guerra a Corea, l'intervenció a Guatemala, el fracàs del CED, l'entrada de la RFA en l'OTAN, i la condemna de l'expedició a Suez, marcaran el seu govern. Tot i que intentà millorar relacions amb la URSS va resultar un fracàs.

URSS | Nikita Jrushchov ( 1953 - 1964 )

Sep 3, 1953

3 de setembre de 1953 - 14 d'octubre de 1964
És anomenat secretari general després de la mort d'Stalin. Atindrà la cimera a Ginebra amb els EUA, GB i França, on aprobarà el Pacte de Varsòvia. Durant el seu govern, es llançà el primer satèl·lit Sputnik. Visità els EUA diverses vegades, reunint-se amb Eisenhower i Kennedy, i arribant a establir una línia de comunicació directa ( telèfon vermell ). S'originà la crisi dels missils de Cuba durant el seu mandat. Finalment és expulsat del Kremlin.

EUA | John F. Kennedy ( 1961 - 1963 ) [Partit Demòcrata]

Jan 20, 1961

20 de gener de 1961 - 22 de novembre de 1963
El seu major assoliment consistí a arribar a un acord diplomàtic amb la URSS de Nikita J. Després de fracassar a l'invasió de Cuba, va imposar el 1962 el blocatge naval de l'illa, on els soviètics havien col·locat missils ( finalment s'arribà a un acord ).Aquest fet va acabar amb el fantasma de l'amenaça nuclear. Va ser l'únic dels presidents nordamericans que prestà atenció al sud d'Amèrica. Va morir el 1963 a bord d'un vehicle als carrers de Dallas.

EUA | Lyndon B. Johnson ( 1963 - 1969 ) [Partit Demòcrata]

Nov 22, 1963

22 de novembre de 1963 - 20 de gener de 1969
En els seus anys de mandat va fer-se càrrec dels disturbis racials i les protestes contra la guerra de Vietnam, on es va veure envoltat i per la que es recorda al president; una de les més impopulars de la historia dels EUA. Va aprobar la Llei de Drets Civils, que prohibia la discriminació laboral basada en raça, sexe, orígen... També aprobà la Llei de Drets Electorals i va fundar el Comité del President per a Persones amb Discapacitat Intelectual.

URSS | Leonid Brézhnev ( 1966 - 1982 )

Apr 8, 1966

8 d'abril de 1966 - 10 de novembre de 1982
Es converteix en el primer secretari després de la expulsió de Nikita.Entre les seves accions més importants trobem: acceptà signar el Tractat de No Proliferació Nuclear ( NPT ); ordenà l'invasió d'Afganistàn per recolzar el seu règim comunista, iniciant un conflicte bèl·lic bestial i provocant el boicot als Jocs Olímpics a Moscou per part dels Estats Units i fins 68 països més.

EUA | Richard Nixon ( 1969 - 1974 ) [Partit Republicà]

Jan 20, 1969

20 de gener de 1969 - 9 d'agost de 1974
Nixon va intentar posar fi a la guerra del Vietnam, però va acabar per prolongar-la en contra del desitj popular. Algunes de les seves majors fites com a president van ser la millora de les relacions entre els EUA i la Xina i URSS; la negociació de les Conversacions sobre Limitació d'Armes Estratègiques ( els acords SALT I ) el 1972, controlant la cursa armamentística amb els soviètics. El 1974, després de l'escàndol de Watergate, dimití del seu càrrec.

EUA | Gerald Rudolph Ford, Jr ( 1974 - 1977 ) [Partit Republicà]

Aug 9, 1974

9 d'agost de 1974 - 20 de gener de 1977
Creà la campaña WIN per intentar estabilitzar l'economia, però fracassà en l'intent, arribant al seu pitjor punt des de finals dels 40 degut a la crisi energètica instigada per l'OPEP, que embargà els enviaments de petroli als EUA perquè aquests donaven suport a Israel. No va rebre gaire suport de la opinió pública ni del Congrés, tot i que el 1975 va evacuar amb emergència els soldats del Vietnam, ja que perdonà a Nixon després de l'incident de Watergate.

EUA | Jimmy Carter ( 1977 - 1981 ) [Partit Demòcrata]

Jan 20, 1977

20 de gener de 1977 - 20 de gener de 1981
Jimmy Carter quedà políticament sentenciat quan, enmig de la crisi iraní, militants musulmans segrestaren a 66 persones estatunidenques a l'ambaixada. Va acceptar els Acords de Camp David, pels quals Israel es retiraria de la península del Sinaí i la pau amb Egipte es donaria. Va crear la Llei de la Seguretat Energètica i la Synthetic Fuels Corporation. Va poder restaurar l'equilibri en una conjuntura decadent, fins i tot guanyà un Nobel de la Pau.

EUA | Ronald Reagan ( 1981 - 1989 ) [Partit Republicà]

Jan 20, 1981

20 de gener de 1981 - 20 de gener de 1989
Reagan va assumir la presidència amb un programa per reduir la mida i abast de govern alhora que es plantava ferma davant la Unió Soviètica i les insurreccions d'esquerra en el món. Els EUA s'enfrontaven a una crisi de confiança donades les situacions que arrossegava el govern de Nixon. Reagan va supervisar un creixement militar gegantí, incloent el sistema de defensa antimíssils "La guerra de les galàxies" que contribuí amb la implosió de la URSS.

URSS | Yuri Andrópov ( 1982 - 1984 )

Nov 12, 1982

12 de novembre de 1982 - 9 de febrer de 1984
La seva curta etapa com a dirigent de la URSS va enfocar-se a disciplinar els ciutadans del paí saixí com duur a terme certes reformes en l'àmbit econòmic. Plantejà la descentralització i la millora de la productivitat; proposà un sistema de brigades agrícoles que estimularia la producció. La brevetat del seu govern no li va permetre aprofundir en reformes. La seva relació amb els EUA no es troba en un bon moment degut a l'incident de Pershing.

URSS | Konstantín Chernenko ( 1984 - 1985 )

Feb 13, 1984

13 de febrer de 1984 - 10 de març de 1985
Després de la mort d'Andrópov, Chernenko es convertí en el secretari general de la Unió Soviètica. Va tractar de complir el paper de líder de país, però no va ser una persona massa eixerida. En el seu breu mandat, es donaren importants avenços amb la relació amb Xina i Espanya; mentre que amb els EUA es mantenia la tensió; arribant a boicotejar els Jocs Olímpics de Los Angeles. Va liderar una reforma educativa i de l'estructura burocràtica del país.

URSS | Mijaíl Gorbachov ( 1885 - 1991 )

Mar 11, 1985

11 de març de 1985 - 25 de desembre de 1991
Després de la mort de l'anterior dirigent, Gorbachov assumí la presidència. Va iniciar el programa de la llei seca i iniciar la reconstrucció econòmica de la URSS( Perestroika ). Durant el seu mandat succeí l'accident a la central nuclear de Txernòbil, els disturbis anticomunistes a les repúbliques bàltiques... Va ser partícipe del desarmament nuclear, la fi de la campanya a Afganistàn, la caiguda del mur de Berlín i el final de la Guerra Freda.

EUA | George Herbert Walker Bush ( 1989 - 1933 ) [Partit Republicà]

Jan 20, 1989

20 de gener de 1989 - 20 de gener de 1993
Aprobà la Llei de conciliació del Pressupost Consolidat que reduí el dèficit, la Llei d'Estatunidencs amb Discapapcitats protegia a aquells amb limitacions de la discriminació i la Llei d'Aire Net de 1990 contribuí a reduir l'esmog urbà i la pluja àcida. Va enfortir la relació dels EUA amb la URSS; en l'anomenat "Nou Ordre Mundial", on les aliances de la Guerra Freda van ser dissoltes i les nacions pacífiques es van unir contra els estats renegats.

Federació Russa | Borís Yeltsin ( 1991 - 1999 )

Jul 10, 1991

10 de juliol de 1991 - 31 de desembre de 1999
en un intent de cop d'estat, Gorbachov abandonà el seu càrrec i Yeltsin el cobrira. El 1991 signà el Tractat per abolir l'URSS i constituir la Comunitat d'Estats, convertint-se així en el primer president de la Federació Russa. Durant el seu mandat liberalitzà els preus, convertint l'economia en una de mercat, envairà la Txetxènia i signarà l'Acord de Pau. Es reuní amb Clinton per discutir l'ampliació de l'OTAN, i veurà esclatar la crisi financera.

EUA | Bill Clinton ( 1993 - 2001 ) [Partit Demòcrata]

Jan 20, 1993

20 de gener de 1993 - 20 de gener de 2001
Promet reformar l'atenció mèdica i centrar-se en la prosperitat econòmica dels joves. Va aconseguir eliminar el dèficit federal. Va desplegar l'èxcèrcit per acabar amb lapurga ètnica de Bòsnia i Kosovo, on va portar una diplomàcia basada en intentar mantenir la pau. Creà noves organitzacions per al lliure comerç (TLCAN) entre Canadà, els EUA i Mèxic. No va participar en el genocidi de Ruanda, i tot el seu llegat va embrutar-se per una acusació personal.

Federació Russa | Vladímir Putin ( 1999 - Actualitat )

Dec 31, 1999

31 de desembre de 1999 - Actualitat
Yeltsin dimiteix i, l'actual president de la Federació Russa, Vladímir Putin, resulta escollit. Aquest ha introduit un nou sistema de governança territorial, dividit set districtes federals, ha aprobat el conflicte armat amb Geòrgia motivat per les repúbliques secessionistes d'Ossètia de Sud i Abkhàzia, així com el conflicte amb Ucraïna, envaint Crimea i finalment annexionant-la a territori rus.

EUA | George W. Bush ( 2001-2009 ) [Partit Republicà]

Jan 20, 2001

20 de gener de 2001 - 20 de gener de 2009
L'inici del seu mandat coincidí amb els atemptats de l'11S, marcant la " Guerra contra el terrorisme". L'huracà Katrina devastà els EUA i a Bush s'el culparà de mala gestió. Va signar la llei que instituí les bases de la evaluació, la Llei Patriota, modernitzà el Medicare, ajudà a aturar la epidemia del SIDA i la malària a l'Àfrica... A les guerres d'Irak i Afganistan la seva doctrina defensarà la prevenció i acció unilateral per evitar atacs enemics.

EUA | Barack Obama ( 2009 - 2017 ) [Partit Demòcrata]

Jan 20, 2009

20 de gener de 2009 - 20 de gener de 2017
Va fer grnas reformes en el sistema de salut, estimulà l'economia ( que atravessava uan greu crisi ) amb la Llei de Reinversió i Recuperació, va ajudar a la lluita del col·lectiu LGBTIQ+, va arribar a acords amb Xina per reduir les emissions de carboni a l'atmòsfera, a les guerres d'Irak i Afganistàn va extendre el desplegament estratègic de les Forces Especials (que aconseguiren acabar amb Bin Laden) va restaurar les relacions diplomàtiques amb Cuba...

EUA | Donald J. Trump ( 2017 - Actualitat ) [Partit Republicà]

Jan 20, 2017

20 de gener de 2017 - Actualitat
Donald Trup és l'actual president dels EUA. Durant el seu vigent mandat, Trump ha reformat la Llei PPACA, ha retirat els EUA de l'Acord Transpacífic ( TPP ), ha procurat l'avenç de la construcció dels oleoductes a Dakota i Keystone, signà l'Ordre de Immigració per prohibir l'entrada al país de ciutadans d'Iran, Irak, etc; amenaçà en construir un mur que separarà els EUA de Mèxic, i ordenà el bombardeig de Shayrat en el marc de la Guerra civil siriana.