Eix cronològic de presidents d'EUA i de l'URSS des de la 2a GM fins avui

Iósif Stalin (URSS)

Jan 21, 1924

21 de gener de 1924 / 5 de març de 1953 Stalin va ser el president de l'URSS amb el seu Partit Comunista de la Unió Soviètica amb el qual va implantar el règim totalitari "estalinista". Aquest règim es basava en la interpretació del marxisme-leninisme com a centralització econòmica, que va aconseguir posicionar a l'URSS com a potència econòmica-militar industrial.
La seva presidència va durar fins al dia de la seva mort a causa d'un atac cerebrovascular.

Harry S. Truman

Apr 12, 1945

12 d'abril de 1945 / 20 de gener de 1953 Truman va ser el president dels EUA i membre del Partit Demòcrata. A més de començar a pensar en els drets civils i la protecció del New Deal, presidint una economia de creixement per quasi dos dècades, va promulgar La Doctrina Truman.
Aquesta Doctrina pretenia donar suport als pobles lliures que sofrien agressions de minories armades, impulsant així el Pla Marshal, la creació de l'OTAN i donar forma a la política exterior dels EUA.

Dwight D. Eisenhower

Jan 20, 1953

20 de gener de 1953 / 20 de gener de 1961 Eisenhower va ser el president dels EUA i membre del Partit Republicà. Durant la presidència de Truman va ser general de l'Exèrcit dels Estats Units en la IIGM. Va ser el primer president estatunidenc amb els mandats constitucionalment limitats per la 21 esmena.Els seus objectius eren mantenir la pressió sobre l'URSS a través de la Doctrina Eisenhower, doctrina militar geoestratègica amb gran èmfasi en l'ús d'armes nuclears, i reduir el dèficit federal.

Gueorgui Malenkov (URSS)

Mar 5, 1953

5 de març de 1953 / 8 de febrer de 1955 Malenkov va ser el president de l'URSS i membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Després de la mort de Stalin va emergir temporalment com a successor indiscutible obtenint així un gran poder. Va ser un dels principals promotors del Programa pel Desenvolupament de l'Energia Nucel·lar de l'URSS i en 1953 va anunciar que l'URSS posseïa la bomba d'hidrogen. Tot i això, el seu pla de desenvolupament agrícola va ser un fracàs i va acabar dimitint.

Nikita Jrushchov (URSS)

Mar 27, 1955

27 de març de 1955 / 14 d'octubre de 1964 Jrushchov va ser president de l'URSS i membre del Partit Comunista de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna. Va ser el responsable de la desestalinització parcial de l'URSS, de donar suport al programa espacial soviètic i de diverses reformes relativament liberals en la política interna.Va concebre la seva teoria de la coexistència pacífica amb el fi de reduir les tensions ideològiques entre l'URSS i els EUA.

John F. Kennedy

Jan 20, 1961

20 de gener de 1961 / 22 de novembre de 1963 Kennedy va ser el president dels EUA i membre del Partit Demòcrata.Durant el seu govern es va produir la invasió de Bahia de Cochinos, la crisi dels míssils a Cuba,la construcció del mur de Berlín,l'inici de la carrera espacial...Va crear el Cos de Pau, fundar els Navy Seals i proporcionar assistència militar i econòmica a les nacions que resistien el comunisme en Orient.Va ser assassinat per uns trets mentre circulava al cotxe presidencial a Dallas.

Lyndon B. Johnson

Nov 22, 1963

22 de novembre de 1963 / 20 de gener de 1969 Johnson va ser el president dels EUA i membre del Partit Demòcrata. Va implementar la Llei de Drets Civils de 1964. Aquesta prohibia la discriminació en el treball basada en la rasa, el gènere, la religió o l'origen nacional. A més, va enviar 100.000 tropes a Vietnam, produint així una guerra cada vegada més intensa. També en 1966 va fundar el Comitè del President per Persones amb Discapacitat Intel·lectual, pensant cada cop més en els drets humans.

Leonid Brézhnev (URSS)

Oct 14, 1964

14 d'octubre de 1964 / 10 de novembre de 1982 Brézhnev va ser el president de l'URSS i membre del Partit Comunista de la República Socialista Soviètica de Kazakhstan. Va impulsar una distensió entre els països d'Orient i Occident. Va generar una etapa política econòmica liderada per la corrupció, que a poc a poc va anant augmentant a tots els nivells, provocant que el mercat negre es convertís en una pràctica quotidiana.Per aquesta raó la seva presidència no és recordada amb bona reputació.

Richard Nixon

Jan 20, 1969

20 de gener de 1969 / 9 d'agost de 1974 Nixon va ser el president dels EUA i membre del Partit Republicà. Va obligar a la integració racial en les escoles surenys, va establir l'Agència de Protecció al Medi Ambient, l'inici de la Guerra contra el Càncer i va presidir la Missió Apol·lo 11, amb la qual finalitzava la carrera espacial.
Després d'una sèrie de successos, Nixon davant la possibilitat de ser destituït pel Congrés dels EUA va renunciar a la presidència.

Gerald Ford

Aug 9, 1974

9 d'agost de 1974 / 20 de gener de 1977 Ford va ser el president dels EUA i membre del Partit Republicà. Va defensar una estrica política conservadora, oposant-se al desenvolupament dels programes socials per part del govern federal.
El seu mandat presidencial va durar 895 dies a causa de la seva mort, sent així la presidència més curta entre els presidents dels EUA.

Jimmy Carter

Jan 20, 1977

20 de gener de 1977 / 20 de gener de 1981 Carter va ser el president dels EUA i membre del Partit Demòcrata. Va crear els Departaments d'Educació i d'Energia, va establir una política energètica nacional i va reformar la seguretat social. Va marcar importants èxits en la seva política exterior com els tractats sobre el canal de Panamà, els acords de Pau de Camp David (tractat de pau entre Egipte i Israel) i el tractat de SALT II amb l'URSS.

Ronald Reagan

Jan 20, 1981

20 de gener de 1981 / 20 de gener de 1989 Reagan va ser el president dels EUA i membre del Partit Republicà. Amb la seva política exterior va guiar als EUA cap al fi de la Guerra Freda i va negociar el Tractat INF.
A més, va descriure públicament a l'URSS com "l'imperi del mal" i va recolzar moviments anticomunistes en tot el món a través de la Doctrina Reagan, una doctrina de política exterior.

Yuri Andropov (URSS)

Nov 12, 1982

12 de novembre de 1982 / 9 de febrer de 1984 Andropov va ser el president de l'URSS i membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Va ocupar diversos càrrecs dins de la seva presidència, en 1954 va ser anomenat ambaixador d'Hongria i desenvoluparia un rol molt important en el seu càrrec que impediria la rebel·lió que s'estava portant a terme contra el govern comunista.
Finalment, va morir a causa d'una fallada renal mentre estava en la seva presidència.

Konstantín Chernenko (URSS)

Feb 13, 1984

13 de febrer de 1984 / 10 de març de 1985 Chernenko va ser el president de l'URSS i membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Va liderar una reforma educativa i diversos ajustaments en l'estructura burocràtica de l'Estat i també va negociar un pacte comercial amb la Xina.
No obstant això, tot just després d'un any, a causa de problemes de salut va morir, sent el president de l'URSS que menys temps va presidir.

Mijaíl Gorbachov (URSS)

Mar 11, 1985

11 de març de 1985 / 25 de decembre 1991 Gorbachov va ser l'últim president de l'URSS i membre del Partit de la Unió de Socialdemòcrates. Va aplicar dues reformes fonamentals; la perestroika (reestructuració) i la glasnost (transparència), lluitant contra la corrupció. En 1990 va rebre el Premi Nobel de la Pau. Va aguantar un cop d'estat que va accelerar el procés de desintegració de l'URSS i finalment va tenir part en la finalització de la Guerra Freda i la reunificació d'Alemanya.

George H. W. Bush

Jan 20, 1989

20 de gener de 1989 / 20 de gener de 1993 Bush va ser el president dels EUA i membre del Partit Republicà. La política internacional va ser un dels principals pilars en la seva presidència i diverses operacions militars van tenir lloc a Panamà i el Golf Pèrsic durant el seu govern.
Durant la seva presidència tindria lloc la caiguda del mur de Berlín i la desintegració de l'URSS.

Borís Yeltsin (Rússia)

Jul 10, 1991

10 de juliol de 1991 / 31 de decembre de 1999 Yeltsin va ser el primer president de Rússia i membre del Partit Independent. Gorbachov va tornar al seu càrrec, però ja no controlava la Unió Soviètica ni la RSFS de Rússia. Yeltsin va passar a ser el líder indiscutible de Rússia, amb milers de mostres de suport de tot el món. Va ser el principal protagonista de l'enfonsament de l'URSS i la seva figura va ser molt controvertida i interpretada de diverses formes.

Bill Clinton

Jan 20, 1993

20 de gener de 1993 / 20 de gener de 2001 Clinton va ser el president dels EUA i membre del Partit Demòcrata. Va presidir el període més llarg de l'expansionisme econòmic en temps de pau en la història dels EUA. Va promulgar el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA) i la Llei de Control de Delictes Violents.
Va prioritzar la gestió econòmica, la creació de treball i la millora educacional, com l'eliminació de taxes d'impostos en medicaments per ciutadans d'edat avançada.

Vladímir Putin (Rússia)

Dec 31, 1999

31 de decembre de 1999 / 7 de maig de 2008 Putin va ser el president de Rússia i membre del Partit Rússia Unida que es defineix com a conservador. Després de la d'emissió de Yeltsin, Putin, es va convertir en el primer ministre de la Federació Russa per primera vegada en 1999. Va ocupar aquesta presidència en tres períodes els quals es caracteritzaven per la seva política conservadora nacionalista.

George W. Bush

Jan 20, 2001

20 de gener de 2001 / 20 de gener de 2009 Va ser el president dels EUA i membre del Partit Republicà. A més, és el fill de George H. W. Bush, 41er president dels EUA. Va anunciar una Guerra Mundial contra el terrorisme, que incloïa una invasió d'Afganistan i a Iraq. També va promoure política per millorar l'economia, la salut, l'educació i la reforma de seguretat social.

Dmitri Medvédev (Rússia)

May 7, 2008

7 de maig de 2008 / 7 de maig de 2012 Medvédev va ser el president de Rússia i membre del Partit Rússia Unida. Després de dos mandats presidencials continus liderats per Putin, la Constitució russa li impedia continuar al Kremlin. És aquí quan Medvedev va presidir. Aquest, sempre va governar sota l'obra de Putin i durant la seva campanya electoral va prometre que nomenaria a Putin president del govern en el pròxim mandat, fet que va complir.

Barack Obama

Jan 20, 2009

20 de gener de 2009 / 20 de gener de 2017 Obama va ser el president dels EUA i membre del Partit Demòcrata. Va ser el primer president afroamericà dels EUA. Conjuntament amb la primera dama, Michael Obama, que va incloure ajudes pels treballs de les dones, la promoció de la salut, les arts i l'educació artística, van lluitar pels drets humans i les desigualtats socials.
Obama, va impulsar polítiques econòmiques com la Llei de Reinversió i Recuperació.

Vladímir Putin (Rússia)

May 7, 2012

7 de maig de 2012 / Actualitat Putin va ser el president de Rússia i membre del Partit Rússia Unida que es defineix com a conservador. Defensa els drets fonamentals del ciutadà i conjuntament amb el Govern és l'encarregat de vetllar per l'aplicació del poder de l'Estat en tot el territori rus.Actualment, protagonitza una situació bèl·lica entre Rússia i Ucraïna a causa de tensions generades amb el temps i el desig de formar part de l'OTAN per part d'Ucraïna.

Donald Trump

Jan 20, 2017

20 de gener de 2017 / 20 de gener de 2021 Trump va ser el president dels EUA i membre del Partit Republicà. Va divulgar unes polítiques econòmiques basades principalment a retallar impostos a individus i empreses, desregulacions als sectors energètics i financers, restriccions migratòries i mesures proteccionistes.
Després de la seva derrota a les pròximes eleccions va generar revoltes socials provocant un cop d'estat que no va aconseguir el que volia, tornar a presidir els EUA.

Joe Biden

Jan 20, 2021

20 de gener de 2021 / Actualitat Biden és l'actual president dels EUA i membre del Partit Demòcrata. És el 46° president dels Estats Units i ja va ser vicepresident. A causa del poc temps de presidència no s'han portat a terme fets importants a destacar, però la seva política reconeix els drets com a ciutadans, les llibertats individuals i el sufragi universal entre d'altres. Les pròximes eleccions es portaran a terme en 2024, donant a conèixer així al pròxim president dels EUA.