Eix cronològic de presidents d'EUA i de l'URSS des de la 2a GM fins avui

  • Harry S. Truman

    Harry S. Truman
    El 1934 va ser elegit senador pel Partit Demòcrata dels Estats Units i va guanyar fama nacional arran del Comitè Truman, que investigava la ineficiència de recursos en els contractes de guerra. El 1945 va ser elegit vicepresident amb Roosevelt i el va succeir a la seva mort el 1945. Poc després va autoritzar el llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki a les acaballes de la Segona Guerra Mundial.
  • Ióssif Stalin

    Ióssif Stalin
    va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort. Després de la mort de Lenin el 1924, va ser el màxim dirigent de l'URSS. Stalin va implementar una economia de comandament, substituint la Nova Política Econòmica de la dècada del 1920 per Plans Quinquennals i posant en marxa un període d'industrialització i col·lectivització ràpides.
  • Gueorgui Malenkov

    Gueorgui Malenkov
    fou un polític soviètic i dirigent del PCUS, així com íntim col·laborador de Ióssif Stalin. Breument es va convertir en mandatari de la Unió Soviètica (març-setembre de 1953) a la mort de Stalin i va ser primer ministre de la Unió Soviètica de 1953 a 1955.
  • Dwight David Eisenhower

    Dwight David Eisenhower
    Va ser un militar i polític estatunidenc, 34è president dels Estats Units entre el 1953 i 1961. Durant la Segona Guerra Mundial fou general en cap de les forces aliades al Front Occidental, lluint el rang de General de l'Exèrcit (o general de 5 estrelles) i cap de l'Estat Major dels Estats Units després de la guerra. Gran amic des de la seva època de capità en els anys 20 d'un tinent provinent de la Primera Guerra Mundial anomenat George Patton, que arribaria a ser general de 3 estrelles.
  • Nikolai Bulganin

    Nikolai Bulganin
    va ser un militar i polític soviètic. Bulgànin era fill d'un oficinista, i en 1917 es va unir a les files dels bolxevics, i després de la Revolució d'Octubre, va col·laborar entre 1918 a 1922 en la primera txeca. Va arribar a ser un gerent industrial, que va treballar a l'administració d'electricitat fins a 1927, i com el director del subministrament d'electricitat de Moscou en 1927-31.
  • Nikita Khrusxov

    Nikita Khrusxov
    va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin. Va ser el secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica de 1953 a 1964 i primer ministre de la Unió Soviètica de 1958 a 1964. Va ser tret del poder pels membres del partit el 1964 i reemplaçat per Leonid Bréjnev. Va passar els set darrers anys de la seva vida sota l'estreta supervisió del KGB.
  • John (Jack) Fitzgerald Kennedy

    John (Jack) Fitzgerald Kennedy
    Va ser president de 1961 fins al seu assassinat el 1963. Kennedy va representar l'estat de Massachusetts entre 1947 i 1960 com a membre de la Cambra dels Representants i del Senat. Va ser elegit com a president el 1961 en una de les eleccions més competides de la història nord-americana. Fins a l'actualitat, és l'únic catòlic a ser elegit president dels Estats Units. Va ser el membre més destacat de la seva família.
  • Lyndon Baines Johnson

    Lyndon Baines Johnson
    Afiliat al partit demòcrata, va ser escollit 37è Vicepresident dels Estats Units el 1960 junt amb el president John Fitzgerald Kennedy (Demòcrata). Ell va ser elegit amb un 49,7% dels vots, derrotant al republicà Henry Cabot Lodge, Jr.. Fou vicepresident fins al 22 de novembre de 1963, quan assassinaren a John Fitzgerald Kennedy, el mateix dia es convertí en el 36è President dels Estats Units.
  • Aleksei Kosiguin

    Aleksei Kosiguin
    va ser un polític soviètic, primer ministre de l'URSS entre els anys 1964 i 1980. Kosiguin es va unir a l'Exèrcit Roig l'any 1919, en plena Guerra Civil Russa, a l'edat de 15 anys. Després d'haver participat en el conflicte, es va formar al Col·legi Cooperatiu de Leningrad (avui Sant Petersburg) i se'n va anar a treballar a Sibèria, on es va unir al Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) l'any 1927.
  • Richard Milhous Nixon

    Richard Milhous Nixon
    El 1968, el republicà Richard Nixon va guanyar les eleccions presidencials,[2] i d'aquesta manera culminava el seu camí cap al poder, que havia iniciat amb la derrota davant John Fitzgerald Kennedy, vuit anys enrere. Aparentment, el nou president era un polític de línia dura.
  • Gerald Rudolph Ford

    Gerald Rudolph Ford
    Va ser la primera persona que accedia a la vicepresidència sota els termes de la Vint-i-cinquena esmena, i quan va succeir Nixon en la presidència va ser el primer (i fins a la data, l'únic) president de la història dels EUA que arriba a aquest càrrec sense haver estat elegit ni president ni vicepresident. També va ser el primer president nord-americà en perdre una guerra (la guerra del Vietnam es va perdre sota el seu mandat).
  • James Earl 'Jimmy' Carter

    James Earl 'Jimmy' Carter
    El 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau, sent guardonat pels seus esforços infatigables per a trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, per impulsar la democràcia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament econòmic i polític dels pobles.
  • Nikolai Tíkhonov

    Nikolai Tíkhonov
    va ser un polític soviètic d'origen ucraïnès durant la Guerra Freda. Serví com a President del Consell de Ministres de l'URSS entre 1980 i 1985. Tíkhonov va ser responsable de l'administració econòmica i cultural soviètica durant l'era de l'estancament brejnevià. Va ser rellevat com a President del Consell de Ministres el 1985 per Nikolai Rijkov, perdent aquell mateix any el seu escó al Politburó, però mantenint-lo al Comitè Central fins al 1989.
  • Ronald Wilson Reagan

    Ronald Wilson Reagan
    Durant la primera part de la seva vida Reagan va participar en nombroses pel·lícules com a actor secundari. En la seva època en el cinema no va arribar a convertir-se en un actor de papers principals. Va conèixer l'actriu Nancy Davis, amb la qual es va casar en segones núpcies després de divorciar-se de la també actriu Jane Wyman (Angela Channing a Falcon Crest).
  • Nikolai Rijkov

    Nikolai Rijkov
    va ser un funcionari soviètic i, després de la dissolució de la Unió Soviètica, un polític rus. Serví com a President del Consell de Ministres de l'URSS entre el 27 de setembre de 1985 i el 14 de gener de 1991, durant l'era de la perestroika i la glàsnost de Mikhaïl Gorbatxov. Un tecnòcrata, Rijkov ascendí des de soldador a la Planta Uralmax de Sverdlosk (Ucraïna) fins a cap enginyer i, entre 1970-75, com a director del Complex Productiu Uralmax, una de les principals empreses soviètiques
  • George Herbert Walker Bush

    George Herbert Walker Bush
    Era fill de Prescott Bush, un senador republicà al Congrés dels Estats Units. A la Segona Guerra Mundial, va ser pilot de combat de l'Aviació Naval; va volar en 58 missions de combat; durant una d'aquestes missions el seu avió bombarder fou abatut pel foc antiaeri japonès, i fou rescatat del mar per un submarí nord-americà. Fou acusat d'haver saltat deixant els seus dos companys dins l'avió sense avisar-los que ell, que n'era el pilot, anava a saltar.
  • William Jefferson Clinton

    William Jefferson Clinton
    L'any 1988 inicià la seva campanya per poder-se presentar a les eleccions presidencials. A principis de l'any 1992 Clinton era un dels 10 precandidats presidencials que competien per la Candidatura oficial del Partit Demòcrata. Les eleccions primàries internes van ser molt renyides però Clinton no partia com favorit.
  • George Walker Bush

    George Walker Bush
    És un polític estatunidenc, el 43è president dels Estats Units. El seu primer mandat acabà el 20 de gener de 2005, i fou reelegit per a un segon mandat que acabà el 20 de gener de 2009. Bush fou el quaranta-setè Governador de Texas des de 1995 fins a 2000. És membre del Partit Republicà, i generalment és considerat conservador.
  • Barack Hussein Obama

    Barack Hussein Obama
    Fou el primer afroamericà que ocupa el càrrec. Obama va ésser senador júnior dels Estats Units per Illinois a partir de gener de 2005 a novembre de 2008, quan va renunciar-hi arran de la seva elecció a la Presidència.
  • Donald John Trump

    Donald John Trump
    Trump va guanyar les eleccions del 8 de novembre de 2016 contra la rival demòcrata Hillary Clinton. La presa de possessió del càrrec es va realitzar el 20 de gener de 2017, i amb 70 anys, s'ha convertit en la persona amb més edat i riquesa a assumir la presidència, la primera sense servei militar ni càrrec polític exercit anteriorment, i la cinquena en haver perdut l'elecció per vot popular.