EIX CRONOLÒGIC DE LLENGUA I LITERATURA

  • 3300 BCE

    Aparició de l'escriptura

    Aparició de l'escriptura
    Al 3300 aC aproximadament apareix l'escriptura. Va ser un fet determinant per la societat que va donar pas a l'inici de l'Edat Antiga.
  • Period: 3300 BCE to 476

    EDAT ANTIGA

    Comença amb l'aparició de l'escriptura i acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
  • Period: 700 BCE to 476

    Clàssics Grecorromans

    Època on comença a haver-hi literatura clàssica pròpia dels Grecs i dels Romans.
  • 476

    Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

    Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
    Al 476 hi ha la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, fet que marca el final de l'Edat Antiga i l'inici de l'Edat Mitjana.
  • Period: 476 to 1492

    EDAT MITJANA

    Comença amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i acaba amb el Descobriment d'Amèrica.
  • 813

    Aparició de la llengua catalana

    Aparició de la llengua catalana
    Cap al segle IX, el poble ja no entenia el llatí per el que la població ja parlava llengües romàniques com el català. Sabem això ja que al 813 es va reunir a Tours un concili eclesiàstic i van decidir que predicarien i farien els seus sermons en les diferents llengües romàniques perquè si ho feien en llatí, no se'ls entenia. Per tant, es confirma que cap al segle IX es parlava català.
  • 1000

    Primeres paruales escrites en català

    Primeres paruales escrites en català
    Durant el segle XI apareixen les primeres paraules i expressions en català en textos. Aquests textos no eren pas literaris sinó que tenien un caràcter feudal (juraments, greuges, testaments...) escrits en llatí poc acurat.
  • Period: 1000 to 1299

    Poesia Trobadoresca

    Aquest tipus de poesia es va començar a escriure a finals del segle XI i va perdurar fins al segle XIII. És una poesia lírica, cantada, acompanyada de música. Els trobadors componien poesia per al públic refinat de la cort. Els joglars eren qui cantaven i/o recitaven la poesia i també existia el paper de la trobairitz que és com el trobador, però és una dona.
  • 1080

    Primers textos escrits en català

    Primers textos escrits en català
    Cap al final del segle XI, principis del segle XII ja trobem documents feudals escrits totalment en llengua catalana que provenen de l'àrea del Bisbat d'Urgell. Com a exemple, podem dir les Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, document escrit entre el 1080 i 1095, és a dir, finals del segle XI, provinent d'Organyà (Urgell). Més tard, podem trobar els primers textos escrits en català que s'han conservat, el llibre jutge i les Homílies d'Organyà.
  • 1138

    Guillem de Berguedà

    Guillem de Berguedà
    Fill primogènit dels vescomtes de Berguedà, vassalls del comte de Cerdanya, Ramon Berenguer IV de Barcelona. Escriu sobretot cançons i sirventesos. Combina la poesia amorosa, dins els més estrictes cànons de l'amor feudal amb delicadesa i elegant desimboltura, i les poesies de caire ridiculitzants per atacar els seus enemics. El 1172 escriu "Cansoneta leu e plana", una de les seves composicions més conegudes. Finalment va morir al 1196.
  • 1162

    Guillem de Cabestany

    Guillem de Cabestany
    Guillem de Cabestany va ser un trobador català que va néixer al 1162 i va morir al 1212. Va ser especialment famós per la seva vida literària.
  • 1200

    Bernat Desclot

    Bernat Desclot
    No es sap gaire d'aquest autor i realment el seu nom és Bernat Escrivà, que és un membre important d'una família de funcionaris de València. Desclot és el principal cronista de la fase més expansionista de la corona d'Aragó. La seva crònica parla sobre el regnat de Pere II el Gran, de fet, la seva obra s'anomena Llibre del rei En Pere.
  • 1200

    Les 4 grans cròniques

    Les 4 grans cròniques
    Les quatre grans cròniques van del segle XIII al segle XIV. Les cròniques són textos històrics en prosa que reflecteixen l'època de màxima esplendor de la corona catalanoaragonesa. Es narren fets importants com les conquestes de Mallorca i València, de Sicília i Sardenya... més tard es van centrar més en les intrigues de la cort i no àmbits tant bèl·lics com aquests fets anteriors.
  • Period: 1200 to 1399

    La narrativa historiogràfica

    El text historiogràfic parteix de la tradició d'origen clàssic, tot i que està més condicionat per la religió i el poder polític. En l'edat mitjana s'entenia la història com un seguit d'esdeveniments cronològics lineals que s'iniciava amb la creació d'Adam i Eva i s'acabaria amb la fi del món i el judici final. L'Edat Mitjana va heretar del clàssic la convenció de reportar la memòria dels fets de la humanitat amb una expressió retòrica acurada, destinada a ensenyar i a persuadir.
  • 1208

    Jaume I

    Jaume I
    Llibre dels feits, la seva crònica, narra de forma autobiogràfica els seus records personals sobretot de conquestes de València i de Mallorca. Jaume I no escrivia materialment sinó que coordinava la redacció es pot observar la seva empremta personal del rei perquè està escrita en primera persona del plural utilitzant el pronom "nos", pronom que utilitzava per parlar de monarques.
  • 1232

    Ramon Lllull

    Ramon Lllull
    Ramon Llull va néixer a Mallorca al 1232 i va morir al 1316. Va fer vida a la Cort fins que se li va fer parèixer 5 cops la figura de Jesucrist crucificat. A partir d'aquí, va dedicar la seva vida a convèncer als infidels (musulmans) de l'existència del déu cristià.
    Objectius:
    -Convertir als infidels al cristianisme
    - Fundar escoles i monestirs, on els missioners poguessin estudiar teologia i llengües.
    -Escriure llibres per demostrar que la religió cristiana era la veritable.
  • Period: 1232 to 1316

    La Didàctica Religiosa

    A l'edat mitjana el teocentrisme és un dels trets configuradors del pensament. La visió d'un món basat en un Déu omnipotent defensada per el poder de l'església. Des del punt de vista religiós la literatura era una eina de difusió de la paraula de Déu, dels ensenyaments de l'Església i els principis del cristianisme. El personatge més important d'aquesta etapa va ser: Ramon Llull.
  • 1259

    Cerverí de Girona

    Cerverí de Girona
    Guillem de Cervera va ser un trobador a la cort del rei Pere el Gran. A l'obra de Cerverí apareixen fets d'actualitat com la reconciliació de Jaume I amb el seu hereu a Xàtiva. L'estil de Cerverí té tocs d'humor i enginy i forma jocs de paraules. És un dels autors representatius del gènere. Va morir al 1285.
  • 1265

    Ramon Muntaner

    Ramon Muntaner
    Va ser un militar a la corona i va escriure la crònica entre 1325-1328, es refereix a l'obra amb el nom del Llibre, ja que, sembla un llibre de memòries destinat a un gran auditori. És un llarg període històric, però es distingeix per les seves experiències entre les conquestes de Sicília i Cantàbria i en l'expedició a l'Orient. És el més entusiasta i el menys imparcial dels quatre cronistes. Finalment, va morir l'any 1336.
  • 1319

    Pere el Cerimoniós

    Pere el Cerimoniós
    És una obra autobiogràfica dirigida pel monarca, qui segurament dictava els episodis més importants. La crònica comença amb el seu naixement al 1319 i acaba al 1382, 5 anys abans de la seva mort. Tracta del propi regnat i del regnat del seu pare. L'autor és guiat, per tant, per una voluntat de justificació. El rei se centra en les intrigues de la Cort.
  • 1340

    Bernat Metge

    Bernat Metge
    Bernat Metge era funcionari de la Cancelleria, amb el càrrec de secretari reial de Joan I. Va ser traductor del llatí medieval i clàssic, francès, italià i occità al català i crea una obra pròpia adequada per la cort. Autor de la narració en vers del Llibre de Fortuna e Prudència i del poema Sermó. Lo somni és una de les obres més importants de l'humanisme i una de les obres mestres de la literatura catalana medieval. És una obra on Bernat metge narra la nit a la presó on se li apareix Joan I.
  • Period: 1340 to 1413

    La Prosa Humanística

    L'humanisme nascut a Itàlia mira per redescobrir els valors ètics i estilístics. Sovint adeqüen les obres al teocentrisme imperant, és a dir que han de passar pel pensament escolàstic per tenir una intenció moralitzadora. Volen conèixer els autors clàssics llatins i grecs. Volen fer-ne una nova lectura i veure com escrivien. Volen ressuscitar els ideals del racionalisme, mesura i crítica que troben en els clàssics antics. L'humanisme és un trànsit entre l'edat mitjana i el Renaixement.
  • 1395

    Jordi de Sant Jordi

    Jordi de Sant Jordi
    És el poeta més destacat d'entre els que se situen cronològicament entre els trobadors i Ausiàs March. Cortesà i militar, va tenir la protecció d'Alfons el Magnànim i va participar en diverses campanyes militars, en una de les quals va ser presoner, una circumstància relatada en un dels seus poemes més coneguts. Va morir l'any 1424.
  • Period: 1395 to 1407

    Poesia Cortesana

    Els trobadors d'algunes famílies nobles de la corona d'Aragó conrearen aquesta lírica cortesana en l'ambient refinat de la cort de València i reberen la influència de la poesia francesa i italiana, en especial Dante i l'estil: dolce stil novo. Partint d'aquesta tradició, Ausiàs March va ser el poeta que la va renovar profundament.
  • 1400

    Ausiàs March

    Ausiàs March
    Era un poeta valencià famós durant el Renaixement. Va escriure sobre l'amor, la mort i la natura. Algunes de les seves obres conegudes són "Cants d'amor", amb poemes romàntics, i "Cants de mort", on parla sobre la mort. Va ser cunyat de l'autor de Tirant lo Blanc (Joanot Martorell) La seva manera d'escriure va influir en altres poetes. La seva obra encara és llegida i apreciada avui en dia. Finalment va morir a València l'any 1459.
  • Period: 1400 to

    El Renaixement

    Sorgeix a Itàlia a partir de la reinterpretació del món grecollatí. El Renaixement té una concepció més antropocèntrica, és a dir, més centrada en la descoberta de l'ésser humà per el que és menys teocèntrica que la Medieval. Hi ha un sentiment de renaixença cultural i menyspreu per l'Edat Mitjana, i finalment, hi ha la valoració del nacionalisme, la consolidació i la dignificació de les llengües romàniques.
  • Period: 1415 to 1468

    Narrativa Cavalleresca

    La novel·la de cavalleries acaba convertint-se en el gènere per excel·lència de l'edat mitjana. Està vinculada a conceptes com l'honor, el valor, la justícia i la generositat, la cavalleria té el seu gran mite literari anomenades novel·les artúriques. La novel·la de cavalleria té un caràcter meravellós. En canvi, la novel·la catalana o novel·la cavalleresca es caracteritza pel realisme i per la versemblança, és a dir, l'aparença de veritat.
  • 1435

    Jordi Roís de Corella

    Jordi Roís de Corella
    Probablement sacerdot, va ser autor d'obres religioses, amoroses (Tragèdia de Caldesa) i mitològiques. És exponent de la "valenciana prosa", retòrica i classicitzant, i un poeta que incorpora les innovacions del dolce stil novo en els seus poemes. Va morir l'any 1497.
  • 1435

    Curial e Güelfa

    Curial e Güelfa
    Va ser descoberta al segle XIX per Milà i Fontanals. Fins fa res era considerada anònima però ara s'atribueix l'autoria a un camarlenc del rei Alfons el Magnànim anomenat Enyego d'Àvalos. Es caracteritza pel realisme i el llenguatge de la novel·la que aconsegueix ser versemblant i natural. La trama està ambientada al segle XIII i combina personatges de ficció amb històrics. L'estructura d'aquesta novel·la consta de tres llibres que expliquen la vida de Curial.
  • 1490

    Tirant lo Blanc

    Tirant lo Blanc
    És la novel·la catalana més important de tots els temps i la més coneguda arreu del món pels especialistes. Hi ha tres aspectes que converteixen l'obra en una novel·la versemblant i moderna:
    - Novel·la total: és moltes novel·les en una i amb una trama argumental rica i complexa.
    - Realisme: hi apareixen personatges creïbles, psicològicament més complexos i s'utilitzen diferents tipus de registres segons qui parla.
    - Humor i erotisme: la ironia, escenes amoroses, desvergonyides...
  • 1492

    Descobriment d'Amèrica

    Descobriment d'Amèrica
    L'any 1492 hi ha el Descobriment d'Amèrica. Fet que marca el final de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna.
  • Period: 1492 to

    EDAT MODERNA

    L'Edat Moderna comença amb el Descobriment d'Amèrica i acaba amb la Revolució Francesa.
  • Period: to

    El Barroc

    El Barroc planteja una nova visió del món i de l'ésser humà, contrària a l'optimisme racionalista del Renaixement.
    -La impossibilitat de saber a causa del caràcter enganyós del món empíric.
    -Una consciència acusada de la mort i com a conseqüència, una actitud extremadament pessimista i desenganyada.
    - Tensions i contradiccions de la condició humana, és a dir, el dualisme.
    - El gust per l'artifici formal i conceptual.
  • Period: to

    La il·lustració

    Va ser un moviment d'origen francès que promovia el liberalisme polític i llibertat religiosa. Pels escriptors il·lustrats. La literatura, tenia com a funció principal difondre els coneixements propis del moment les idees del liberalisme i el dogmatisme religiós. La il·lustració pretenia recuperar els ideals del Renaixement.
    -La confiança en el progrés, l'enteniment i la raó.
    -La voluntat didàctica i ideològica de les obres.
    - El neoclassicisme com a moviment artístic.
  • Revolució Francesa

    Revolució Francesa
    L'any 1789 hi ha la Revolució Francesa, revolució que marca el final de l'Edat Moderna i l'inici de l'Edat Contemporània