-
Caravaggio, La mort de la verge.
La Mort de la mare de Déu (en italià, Morte della Vergine) és una obra maestra del pintor italià Caravaggio. Està realitzat en pintura a l'oli sobre llenç, l'any 1606 i es conserva actualment al Museu del Louvre de París, amb el títol de La Mort de la Vierge. -
Bernini: Apol·lo i Dafne.
Apol·lo i Dafne és una estàtua realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre els anys 1622 i 1623 per encàrrec del cardenal Scipione Caffarelli-Borghese, pertany a l'estil barroc. Es tracta d'una escultura de grandària real, de marbre, exposada a la Galeria Borghese a Roma. Representa el mite de Dafne, aquest mite il·lustra l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer. -
Rembrandt: La lliçó d’anatomia.
És un quadre del pintor neerlandès Rembrandt pintat el 1632. Es tracta d'una pintura a l'oli sobre tela, que fa 169,5 centímetres d'alçada i 216,5 cm d'amplada. Actualment es troba al Mauritshuis de La Haia (Països Baixos). Va ser el primer retrat de grup pintat per Rembrandt. Encarregat pel gremi de cirurgians, Nicolaes Tulp. El 1828, es va decidir la venda pública d'aquest quadre a favor de la caixa de les vídues dels cirurgians. El rei Guillem I va impedir aquesta venda. -
Peter Paul Rubens: Les tres gràcies. Madrid, Museu del Prado.
Les Tres Gràcies (1639) és un quadre de Rubens exposat al Museu del Prado de Madrid. Està pintat a l'oli sobre taula i mesura 221 cm d'altura per 181 cm d'amplada. Durant la guerra civil espanyola l'obra va ser evacuada del Museo del Prado per qüestions de seguretat, juntament amb altres obres mestres, per l'equip de Jaques Jaujard. Van ser portades a Ginebra. Com en altres quadres de tema mitològic, Rubens ho planteja de mode molt diferent al dels artistes que el van precedir. -
Bernini: L’èxtasi de santa Teresa de Jesús Capella Cornaro.
És una escultura realitzada per Gian Lorenzo Bernini durant els anys 1647-1652. Aquesta escultura es troba a la Capella Cornaro de l'Església de Santa Maria Della Vittoria, a la ciutat de Roma. L'obra va ser un encàrrec directe del cardenal Federico Conaro. El 1644 aquest cardenal havia estat traslladat des de Venècia a Roma i el 1647 va encarregar a Bernini la remodelació de la Capella Cornaro de l'Església de Santa Maria Della Vittoria, la qual pertanyia a la seva família. -
Gian Lorenzo Bernini: Plaça de Sant Pere del Vaticà
Plaça de Sant Pere és un espai urbà obert que està situat a la ciutat del Vaticà, i precedeix, a la Basílica de Sant Pere, el temple del catolicisme. L'espai fou dissenyat per Gian Lorenzo Bernini entre els anys 1656 i 1667 sota la direcció del papa Alexandre VII de tal manera que "qualsevol pogués veure el papa donar la seva benedicció, ja sigui des del mig de la façana de l'església o des d'una finestra del Palau Vaticà". Es considera aquesta obra l'explosió del gran teatre barroc. -
Diego Velázquez: Las meninas o La familia de Felip IV
El quadre Les menines de Diego de Velázquez va ser pintat l'any 1656 i retrata la infanta Margarita, filla del rei Felip IV, al taller del pintor situat al Palau Reial Alcázar de Madrid. Actualment es troba al Museu del Prado a Madrid, Espanya. La peça forma part de l'estil barroc que contrasta la formalitat de la família reial i el seu entorn amb la vida quotidiana comuna a tothom. -
Le Nôtre, Hardouin Mansart: Palau i jardins de Versalles.
André Le Nôtre farà els magnífics jardins que envolten el Palau. El procés de construcció va ser bastant llarg (uns 50 anys): va ser començat el 1661 per Louis Le Vau i continuat més tard per Jules Hardouin-Mansart. L’estil és barroc, un barroc molt més classicista i contingut que l’italià. Els materials utilitzats en la seva construcció van ser la pedra, el marbre i el vidre, sobretot. Està situat a Versalles, França. -
Johannes Vermeer: Al·legoria de la pintura.
L'Art de la pintura (en neerlandès: Allegorie op de schilderkunst), també coneguda com a Al·legoria de la pintura o Pintor al seu estudi, és un oli sobre tela del segle XVII (1666–1668) del pintor holandès Johannes Vermeer. És propietat de la República austríaca i es troba al Museu Kunsthistorisches de Viena. -
M.L.E. Vigée-Lebrun: Autoretrat.
És un autoretrat de Élisabeth Vigée-Lebrun de l'any 1782, oli sobre tela, pintura en poder de la National Gallery de Londres (Regne Unit). En aquest quadre, una pintora jove, guapa i molt segura de si mateixa posa l'esguard en l'espectador. Està representada com una mademoiselle molt del seu temps, malgrat que només manquin vuit anys per la Revolució francesa, en la qual rodarien testes a tort i a dret. Inspirant-se en el pintor flamenc Rubens. -
Francesco Borromini: San Carlino alle Quattro Fontane.
San Carlo alle Quattro Fontane (també anomenada San Carlino) és una església construïda entre 1638 i 1641 a la ciutat de Roma. Dissenyada per Francesco Borromini (1599-1677), és una de les peces mestres de l'arquitectura barroca.