-
218 BCE
Arribada dels Romans a Empuries
L'any 218 aC l'exèrcit romà desembarcà al port Empòrion, ciutat grega aliada de Roma en el marc de la Segona Guerra Púnica. Un cop finalitzada la guerra, els romans van iniciar el control i explotació del territori immediat començant així el procés de conquesta de la península Ibèrica i varen començar la llatinització del territori. Les llengües romàniques són les següents: portuguès, gallec, asturlleonès, castellà, aragonès, català, occità, francès, retoromànic, retoromànic, italià i romanès. -
Period: 200 BCE to 400 BCE
Les llengües romàniques ja estan formades
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar, com a oposat al llatí clàssic i literari. Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. Aquestes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobreix majoritàriament el sud europeu de l'antic Imperi Romà -
Period: 476 to 1453
Caiguda de l'Imperi Romà
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans va ser un succés històric que, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica. -
Period: Jan 1, 801 to Dec 31, 900
Primers textos en llengua catalana
A començaments del segle IX ja existeix una
consciència de la diferenciació entre llatí i català. Això no obstant, hem d’arribar al segle XII per a poder trobar el text en català més antic que, fins ara, es coneix. S’anomena Forum Iudicum (“Llibre Jutge”) i és la traducció al català de les lleis dels visigots. Aquest
llibre no té un gran valor literari, però sí que en té pel que fa al coneixement de la història i de la llengua. -
1200
Poesia trobadoresca en occità
La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans. L'èxit d'aquesta també influencià algunes regions veïnes propagant-se fins a la península Itàlica i a Galícia. És poesia culta composta en una llengua romànica que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era escoltada i recitada per trobadors i joglars en realització trobadoresca. -
1232
Ramon Llull - 1
Ramon Llull va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques. Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys. -
1232
Ramon Llull - 2
Ramon Llull es va començar a dedicar la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians .La seva estratègia per millorar els resultats dels mètodes tradicionals d'evangelització basats en l'autoritat dels textos sagrats el va portar a difondre el seu pensament mitjançant l'escriptura, l'ensenyament, la disputa amb autoritats teològiques. -
Apr 12, 1270
Crònica de Jaume I
El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de les quatre grans cròniques. Sembla que la conquesta de Mallorca al 1229 n'inspira la redacció. Jaume I va morir el 1276; així doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans. La crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei. La història comença amb el seu naixement al 1208 i finalitza amb la seva mort al 1276. -
1282
Crónica de Bernat Desclot
El llibre o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288. És una de les quatre grans Cròniques, i narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins al de Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer. -
Period: 1301 to 1400
L'Humanisme
L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics. -
1325
Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor fins a la coronació d'Alfons el Benigne. Explica coses que van succeir de veritat i que ell va veure i viure. Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265 i va morir l'any 1336. Era fill d'una família notable que hostatjà Jaume I el Conqueridor i Alfons X el Savi de Castella. -
Period: 1340 to 1413
Bernat Metge
Bernat Metge fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes que va neixer l'any 1340 i va morir l'any 1413. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial. La seva obra mestra és Lo somni publicada l'any 1399 -
1382
Crónica Pere el Cerimoniós
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les quatre grans cròniques. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s'hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps. Aquesta crònica, escrita en forma autobiogràfica, és un seguit de documents de tota mena i de records personals del rei. La figura del Cerimoniós és més a prop dels prínceps renaixentistes que no pas dels cavallers medievals. -
Period: 1413 to 1468
Joanot Martorell
Joanot Martorell fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa. Tirant lo Blanc és considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana. fou escrita entre el 1460 i el 1464, una obra innovadora. Ho és perquè el que narra és creïble i perquè els personatges són humans i, com a tals, éssers complexos, amb debilitats i virtuts. -
Period: 1501 to
La Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat moderna (segle xvi) fins a la Renaixença catalana del segle xix.[1] La Decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. Avui dia, però, els crítics el consideren un concepte injustament estigmatitzador, i es prefereix, en general, parlar de la literatura catalana durant els períodes de l'Edat moderna, és a dir, durant el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració. -
Period: 1501 to
El Reinaixement
El Renaixement és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, no fou fins al segle XIX que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica -
Period: to
El Barroc
El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies. Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment. Durant un temps, el terme barroc s'havia fet servir per a descriure quelcom artificialment complex i extravagant. El Barroc se situa entre els períodes del Renaixement i el Neoclàssic. -
Period: to
Il·lustració
La Il·lustracio és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França, al Regne Unit i a Alemanya.Després es va estendre, amb empremta francesa, a altres parts d'Occident durant el segle XVIII, anomenat el segle de les llums. Al llarg d'aquest segle, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament il·lustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial. -
Period: to
El Neoclassicisme
El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga Roma amb els de la Il·lustració fonamentats en la raó. Moviment estètic de base intel·lectual europeu. Resultant de l'acció de l'absolutisme en el camp cultural i del racionalisme hedonista de la nova burgesia. -
Period: to
Verdaguer, Guimerà i Oller
Tots ells varen ser poetes molt importants de la renaixença. En Verdaguer i Guimerà varen participar als Jocs Florals on tot dos varen triomfar amb en Guimerà sent considerat mestre en Gai Saber i Verdaguer obtinguent el premi especial del jurat amb el poema L'Atlàntida. Els anys 1877-1892 s'introdueixen les teories naturalistes i realistes a Europa, allà es on va aparèixer el narrador mes important, en Narcís Oller. Amb aixo en Verdaguer i Guimerà es varen consolidar com a autors. -
Period: to
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà. La llengua catalana mai no havia perdut el seu ús social, però dos factors amemaçaven la continuïtat del català. El primer fou l'abandonar les classes en llengua catalana com a llengua per a la cultura. El segon, la imminent voluntat estatal d'universalitzar l’alfabet.