-
Period: Jan 1, 1100 to Jan 1, 1200
Segle XII
-
Period: Jan 1, 1100 to Jan 1, 1200
La literatura trobadoresca
Aquesta es la primera llengua vernacla que suposà una alternativa al llatí en el terreny poètic fou el provençal o llengua d'oc. Es tractava d'una poètica ben estructurada que abordava temes relacionats, en síntesi, amb l'amor y la guerra o l'escarni. -
1130
Berenguer de Palol
El més antic, que escriu en un correcte provençal literari. -
1188
Guillem de Cabestany
Autor de poesia amorosa de trobar leu. -
1196
Ramon Vidal de Besalú
Autor de poesies líriques i de tres narracions extenses en vers. -
Period: Jan 1, 1200 to Jan 1, 1300
Segle XIII
-
Period: 1208 to 1327
Les quatre grans Cròniques
La temàtica comuna de totes quatre és la narració de les gestes o feyts dels reis del casal d'Aragó. A diferència d'altres tipus de crònica en què s'explicaven fets remots. -
1232
Ramon Llull
Llull naix a Mallorca el 1232 i mor el 1316. D'arrels cortesanes, té un il-luminació cap als trenta-tres anys, que el fa abandonar família i possessions i retirar-se a preparar la conversió dels infidels. Amb l'ajuda d'un criat àrab, aprén el seu idioma i viatja per Europa i el nord d'Àfrica per a predicar una cristiandat renovada, que presenta a papes, reis i universitats. -
1276
La crònica de Jaume I
El llibre dels fets és una narració autobiogràfica dictada segurament pel mateix rei. El monarca es basa en records personals però també cançons de gesta sobre la seua vida i les seues gestes, que en la crònica apareixen adaptades a la prosa. -
1288
La crònica del Bernat Desclot
Està datada cap al 1288. Narra fets històrics des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere II el Gran. També s'hi recorda l'engendrament de Jaume I. -
Period: 1300 to 1400
Segle XIV
-
1328
La crònica de Ramon Muntaner
La crònica de Ramon Muntaner va ser escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328 i és la més llarga de les quatre. Narra els fets des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne. L'objectiu de la crònica és glorificar els reis de la Casa d'Aragó. -
1330
Francesc Eiximenis
Frances Eiximenis fou un frare franciscà gironi d'origen burgés. Es va educar a les universitats europees més importants, com la universitat d'Oxford, la de París i la de Tolosa del Llenguadoc, on va aconseguir el títol de Mestre de Teologia. El 1375 retornà a Barcelona i començà a concebre Lo crestià, la seua obra més ambiciosa. El 1383 canviá de residència a València on arribà a ser conseller i home de confiança dels jurats de la ciutat. Morí el 1409, un any després de ser consagrat. -
1350
Sant Vicent Ferrer
Nascut a València l'any 1350. Sant Vicent era un orador. Rebé una intensa formació intel-lectual a Barcelona, Lleida i Tolosa. El 1378 retornà al convent dominicà de la seua ciutat natal, on fou nomenat prior malgrat ser un jove de vint-i-huit anys. -
1356
Anselm Turmeda
Nascut a Mallorca el 1356, estudià a Lleida i a Bolonya, ciutat on, a partir de converses amb alguns àrabs, es converti a l'Islam. En diverses ocasions, reis i papes tractaren debades de fer-lo tornar a la pàtria i al cristianisme, però sabem que a partir del 1390 es trobava a Tunis, dedicat al comerç amb una situació econòmica benestant. -
1385
La crònica de Pere el Cerimoniós
Es la quarta i la menys extensa. Va ser escrita en forma autobiogràfica entre el 1382 i el 1385 per orde del rei Pere el Cerimoniós, el gran reformador de la Cancelleria Reial. Comprén el seu regnat i el del seu pare, Alfons III, el Benigne, i es caracteritza per la voluntat de justificar la política expansionista dels reis de la Corona i la seua pròpia. -
1400
Segle d'Or
El segle XV tanca el món feudal i inaugura un canvi de rumb amb la visió humanista, que provenia d'Itàlia i s'estenia per Europa. La ciutat de València, superada una etapa de dificultats, esdevé el nucli d'expansió comercial i econòmica de la Corona d'Aragó, fet que incidirà notablement en la cultura i la literatura del que històricament s'ha considerat el nostre Segle d'Or. -
1400
Ausiàs March
Va nàixer a Gandia cap al 1400, al si d'una familia de cavallers. Fill de Pere March i d'Elionor Ripoll, de ben jove treball'a al servei del duc de Gandia, moment en què ja va accedir per primera vegada a a la cort reial d'Alfons el Magnànim. Allí va entrar en contacte amb altres poetes de l'època, com Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi, i va guanyar poder al servei del monarca, que el va nomenar -falconer reial- quan era un jove de 26 anys. -
Period: 1400 to 1500
Segle XV
-
1413
Joanot Martorell
Nascut a València entre el 1413 i el 1414, pertanyia a una família de la mitjana noblesa. Tot i que rebé l'heréncia dels béns familiars, ho acabà perdent tot, sobretot per problemes amb la justícia. Va viure un temps a Anglaterra -on conegué molt de material que després pogué utilitzar en Tirant lo Blanc-, i també viatjà a França, Nàpols i Portugal. El 1460 acabà el llibre, però, arruinat, va empenyarlo a Martí Joan de Galba, que publicà la novel-la a València el 1490. Morí el 1465. -
1500
La literatura durant el Renaixement
L'inici de l'edat moderan es correspon amb el moviment artístic i literari del Renaixement, el qual va influir en la literatura des del final del segle xv al final del xvi. Aquest moviment pretén recuperar els cànons estètics i el models formals del classicisme, tot i que no abandonarà completament alguns trets medievals. -
Period: 1500 to
Segle XVI
-
1518
Joan Timoneda
Va publicar nombrosos cançoners que incloien part dels textos en valencià. Va donar un caràcter cortesà a les cançons i refranys populars. D'aquesta manera, en el Renaixement la cançó popular es converteix en cançó culta. -
1582
Francesc Vicenç Garcia
Nascut el 1582. L'obra de Vicenç Garcia es pot dividir en dos pols: d'una banda, les seues composicions de caràcter còmic, obscé i escatològic, que li van reportar una gran popularitat, i de l'altra, una poesia d'un estil elegant, culte i refinat, més pròxim als cànons castellans. -
Period: to
Segle XVII
-
Francesc Fontanella
L'obra del qual fa gala d'un fort patriotisme, com es pot observar, per exemple, en Lo desengany. -
Francesc Mulet
Frare dominic i predicador, dotat d'un agut enginy, va conrear la poesia satírica de tema escatològic i barroer. Representa, respecte de la literatura valenciana, l'equivalent del Rector de Vallfogona per a la catalana. També va rebre el sobrenom del "Quevedo valencià".[1] Va estudiar en la Universitat d'Oriola i després va ser catedràtic de la Universitat de València. La seua fama va perdurar en la memòria de la gent fins ben entrat el segle xix. -
Neoclassicisme
El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle xviii i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga Roma amb els de la Il·lustració fonamentats en la raó. -
Period: to
Segle XVIII
-
Joan Ramis i Ramis
Des de ben jove el seu pare l'instruí en gramàtica llatina, aritmètica i algunes llengües vives. L'any 1762 fou enviat a Palma a estudiar retòrica i filosofia a la Universitat de Mallorca, essent promogut el 5 de març de 1765 a batxiller en filosofia i nomenat, quatre dies més tard, Mestre i Doctor en arts liberals amb la nota de nemine discrepante. Tot seguit cursà estudis de dret civil i canònic com a estudiant lliure a la Universitat d'Avinyó, 1767 aconseguí la borla de doctor. -
Period: to
Segle XIX
-
La renaixença valenciana
La renaixença arribà a València impulsada per nuclis de romàntics liberals agrupats en el que alguns estudiosos han anomenat el -sector progressista de la renaixena valenciana-. Tanmateix, el 1857 aparegué la figura fonamental del mallorqui Marià Aguiló, que des de la seua plaça de bibliotecari a València contagià a Teodor Llorente el gust per la creació literària en llengua pròpia.
