-
Nova constitució dels Estats Units (Revolució Francesa)
Els Estats Units aproven la seva primera constitució, establint una república amb separació de poders, i la Carta o Declaració de Drets protegeix les llibertats individuals. Serveix d’exemple per a la Revolució Francesa. -
Presa de la Bastilla (Revolució Francesa)
El 14 de juliol de 1789, els ciutadans de París van assaltar la Bastilla, una fortalesa que simbolitzava l'abús de poder de la monarquia. Aquesta acció va marcar l'inici de la Revolució Francesa, expressant el descontentament popular davant les injustícies socials i polítiques. La presa de la Bastilla es va convertir en un símbol de la lluita per la llibertat i el final de l'Antic Règim. -
Declaració dels drets de l’home i els ciutadans (Revolució Francesa)
El 26 d'agost de 1789, l'Assemblea Nacional Francesa va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Aquest document establia els principis d'igualtat, llibertat i fraternitat, garantint drets fonamentals com la llibertat d'expressió, la propietat privada i la resistència a l'opressió. Va ser un dels esdeveniments clau de la Revolució Francesa i va influir en la redacció de constitucions a tot el món. -
Primera Constitució francesa (liberalisme polític) (Revolució Francesa)
França va aprovar la seva primera Constitució, que establia una monarquia constitucional i limitava els poders del rei. Inspirada pels ideals del liberalisme polític, va crear una separació de poders entre el govern, el parlament i el sistema judicial, reconeixent els drets dels ciutadans. Tot i això, va ser insuficient per contenir la creixent tensió social i política de la Revolució Francesa. -
Assalt del palau reial (Revolució Francesa)
El 10 d'agost de 1792, els revolucionaris van assaltar el palau de les Tulleries a París, capturant el rei Lluís XVI i la seva família. Van proclamar la república, posant fi a la monarquia. -
Execució de Lluís XVI (Revolució Francesa)
El 21 de gener de 1793, el rei Lluís XVI va ser executat per guillotina després de ser condemnat per traïció. El seu judici i execució van simbolitzar la fi de la monarquia absoluta i van aprofundir la radicalització de la Revolució Francesa. També inicia el període del Terror. -
Nova constitució (democràcia social) (Revolució Francesa)
El 24 de juny de 1793, es va aprovar una nova Constitució a França que va ampliar els drets socials, però no es va arribar a aplicar completament degut a la inestabilitat política. -
Caiguda dels jacobins (Revolució Francesa)
Robespierre i els líders radicals són arrestats i executats, posant fi al període del Terror, durant el qual molts van ser executats per sospita de traïció. -
Nova constitució (liberalisme polític) (Revolució Francesa)
La nova constitució, aprovada el 22 de agost de 1795, va establir un sistema de govern conegut com el Directori, amb un enfocament en el liberalisme polític. -
Inici del retorn dels exiliats (Revolució Francesa)
A partir de 1795, amb la caiguda dels jacobins i l'establiment del Directori, molts dels que van fugir durant el Terror, especialment els nobles i eclesiàstics, comencen a tornar a França. Aquest retorn va contribuir a la tensió entre els partidaris de la Revolució i aquells que buscaven restaurar l'antic règim. -
Cop d’estat de Napoleó (Revolució Francesa)
El 9 de novembre de 1799 Napoleó Bonaparte va executar un cop d'estat, posant fi al Directori i establint un nou govern conegut com el Consolat, començant la seva ascensió al poder. -
Napoleó es proclama emperador (Període Napoleònic)
El 2 de desembre de 1804, Napoleó Bonaparte es va proclamar emperador dels francesos, consolidant un poder absolut, tot i mantenir algunes reformes revolucionàries com el Codi Civil. -
Màxima expansió de l’Imperi Napolec)ònic (Període Napoleònic)
L'any 1811, l’Imperi Napoleònic va assolir la seva màxima expansió controlant gran part d’Europa, incloent Espanya, Itàlia, i parts d’Alemanya i Polònia. -
Coalició europea ocupa París (Període Napoleònic)
El 30 de març de 1814, després de diverses derrotes militars, una coalició europea, una coalició de potències europees (Rússia, Prússia, Àustria, i Gran Bretanya) ocupa París i Napoleó abdica per primera vegada. -
Congrés de Viena i la Santa Aliança (Revolucions liberals)
El Congrés de Viena, que va tenir lloc entre 1814 i 1815, va reunir les potències europees per reorganitzar Europa després de la caiguda de Napoleó. Els objectius eren restablir l'equilibri de poder, restaurar les monarquies i prevenir futures guerres. Es crea la Santa Aliança per combatre els moviments liberals i revolucionaris. -
Batalla de Waterloo (Període Napoleònic)
Napoleó torna breument al poder durant els anomenats “Cent Dies”, però és definitivament derrotat a la batalla de Waterloo per una coalició europea. La derrota de Napoleó en aquesta batalla va marcar el final del seu govern i de l'Imperi Napoleònic. -
Expansió del liberalisme a Europa (Revolucions liberals)
A partir de 1820, els moviments liberals, que defensen les llibertats i la igualtat davant la llei, comencen a estendre’s per Europa, amb diverses revoltes a països com Espanya, Portugal i Grècia. -
Mort de Napoleó a Santa Elena (Període Napoleònic)
Napoleó és exiliat a l’illa de Santa Elena, al mig de l’oceà Atlàntic, on passa els últims anys de la seva vida fins a la seva mort. -
1821-1830: Independència de Grècia (Període Napoleònic)
Entre 1821 i 1830, Grècia va lluitar per la seva independència contra l'Imperi Otomà, aconseguint la seva independència amb el suport de potències europees. -
Revolució liberal a França (Període Napoleònic)
La revolució liberal a França de 1830, posa fi al regnat absolutista de Carles X, qui és substituït per Lluís Felip d’Orleans, que governa com a rei constitucional. -
Revolucions liberals i nacionalistes a l’Imperi Austríac (Revolucions liberals)
Diverses nacions que estaven sota el control de l'Imperi Austríac, com els hongaresos, els txecs i els italians, es van alçar en contra de les autoritats per exigir més autonomia i drets. -
Revolucions democràtiques a França i Europa Occidental (Revolucions liberals)
Una nova onada revolucionària mou Europa, amb revolucions a França, Alemanya, Itàlia i l’Imperi Austríac. Aquestes revoltes exigeixen més democràcia, drets i llibertats.