-
TRIPLE ALIANÇA
Es va formar en 1882 promoguda pel canceller alemany Bismarck. Va estar constituïda per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. No obstant això aquesta última no va complir els seus compromisos quan va esclatar la guerra i en principi es va mantenir neutral fins a intervenir més tard com a membre del bàndol contrari.
Al llarg del conflicte noves potències es van adherir a aquest bloc: Turquia (octubre de 1914) i Bulgària (octubre de 1915). -
ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ BOLXEVIC
Va ser una ona d'agitació política de masses al llarg de grans zones de l'Imperi rus ocorreguda al llarg de l'any 1905. Alguns dels altercats estaven dirigits contra el govern, uns altres simplement mancaven d'objecte més enllà de reclams molt puntuals de la classe obrera o de la pagesia. Es van donar casos de terrorisme, vagues de treballadors, disturbis pagesos i motins militars, tenint tots en comú una insatisfacció popular generalitzada cap al règim del tsar Nicolás II de Rússia. -
TRIPLE ENTESA
La Triple Entesa va ser una coalició formada entre França, Gran Bretanya i Rússia en 1907.
Al principi, l'aliança es va segellar amb finalitats preventius en cas que un conflicte bèl·lic o diplomàtic afectés alguna de les nacions involucrades, però l'arribada de la Primera Guerra Mundial va fer que l'acord assortís un efecte defensiu. -
ESCISSIÓ ENTRE BOLXEVICS I MENXEVICS
Entre els obrers s’havia difós la ideologia marxista i el 1898 es va fundar el Partit Socialdemocràcia Rus, que el 1912 es va dividir en menxevics i bolxevics. Els menxevics eren més moderats que el bolxevics. Els bolxevics, liderats pel Lenin, van impulsar a Rússia una revolució social, que va acabar triomfant. -
ASSASSINAT DE L’ARXIDUC FRANCESC FERRAN
L'atemptat de Sarajevo és el terme amb el qual es coneix una sèrie d'atacs que van incloure l'assassinat, el 28 de juny de 1914, de l'hereu de la corona de l'Imperi austrohongarès, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, i de la seva esposa, la duquessa Sofía Chotek, a Sarajevo, capital de la província imperial de Bòsnia i Hercegovina.
Va ser el detonant que va fer esclatar la primera guerra mundial. -
ÀUSTRIA DECLARA LA GUERRA A SÈRBIA
El dia 28 de juliol de 1914 Àustria-Hongria declara la Guerra a Sèrbia, donant principi la I Guerra Mundial. -
Period: to
PRIMERA GEURRA MUNDIAL
La Primera Guerra Mundial, anteriorment dita la Gran Guerra,b va ser una confrontació bèl·lica centrada en Europa. -
RÚSSIA SURT DE LA GUERRA
Rússia havia entrat a participar en la Primera Guerra Mundial amb una economia desestructura i una societat en crisi. Uns anys abans de l'inici de la Gran Guerra, el país ja havia perdut la guerra contra el Japó. La població, durant la Primera Guerra Mundial patia molta fam, pobresa i misèria. La insatisfacció augmentaria fins al punt de brollar la Revolució russa. -
BATALLA DE VERDUN
Verdun és el prototip del combat de desgast característic de la primera guerra mundial en el front occidental. Destinada a destruir les reserves franceses, la batalla va atreure també a un nombre enorme de soldats alemanys i va acabar sense un resultat decisiu -
INTERVENCIÓ DELS EUA
Els Estats Units s'havia declarat neutral enfront del conflicte europeu. Però gairebé abandona aquesta decisió en 1915, quan un submarí alemany va enfonsar el Lusitania, transatlàntic anglès en el qual van morir més de mil persones, moltes d'elles ciutadans estatunidencs. El poble dels EUA va demanar declarar la guerra a Alemanya, però el president Woodrow Wilson només va protestar. -
Period: to
INICI GUERRA CIVIL RUSSA
Era un conflicte armat que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'Octubre de 1917, i de l'altre costat els militars de l'ex exèrcit tsarista, agrupats en el denominat Moviment Blanc, compost per conservadors i liberals, -
ALEMANYA ES RENDEIX
El 8 d'agost un atac aliat trenca el front alemany. L'Alt Comandament demana al braç polític iniciar immediatament negociacions de pau. El govern de la nova República alemanya signatura l'armistici de Rethondes l'11 de novembre de 1918. La guerra ha acabat amb la victòria dels Aliats. -
REPÚBLICA DE WEIMAR
L'abdicació del Kaiser Guillem II, la fi de la guerra i la desaparició de l'II Reich van desembocar en la creació de la República de Weimar (denominada així per la localitat on es va instituir). Duraria uns 15 anys que van transcórrer en la seva major part sota constants tensions econòmiques, socials i polítiques. Dos van ser els seus presidents: Ebert (1918-1925) i Hindenburg (1925-1934) -
CREACIÓ DELS FASCI DI COMBATIMENTO
Un 23 de Març de 1919, en el Saló Industrial i Comecial situat sobre la Plaça San Sepolcro de Milà, un reduït número de 119 espectadors van assistir a un discurs que oferia el director del diari Il Popolo d’Itàlia. Un desconegut Benito Mussolini acabava de fundar els Fasci de Combattimmento (Fascios de Combat) després de llegir el Manifest Feixista. Sense ningú adonar-se en aquell instant, ni tan sols els seus promotors, havia nascut el feixisme. -
TRACTAT DE VERSALLES
El Tractat de Versalles és el tractat de pau signat el 28 de juny de 1919 entre els Països Aliats i Alemanya en el Saló dels Miralls del Palau de Versalles que va posar fi oficialment a la Primera Guerra Mundial. Va entrar en vigor el 10 de gener de 1920. -
CREACIÓ DE LA SDN
Organisme internacional, compost originàriament per quaranta-cinc països, creat per la Conferència de París el 10 de gener 1920, el Pacte de la Societat de Nacions es va annexar a tots els altres tractats. El seu gran objectiu era fer possible una seguretat col·lectiva que garantís la integritat de tots els estats, forts i febles, l'arbitratge dels conflictes internacionals i el desarmament. Va ser l'element clau de la proposta del president Wilson. -
FUNDACIÓ NSDAP
El capità E. Röhm, acabada la Guerra, va encarregar a Hitler que entrés en contacte amb el Partit Obrer Alemany (DAP), pangermanista, antisemita i antimarxista. Aquest Partit, que havia estat fundat a Munic per Drexler en 1919, compartia els valors reaccionaris de la dreta tradicional i, a més, va apostar un anticapitalismo i un antisemitisme violent. La seva cançó “Desperta Alemanya” passaria a ser un dels himnes favorits del Nazisme. -
IL DUCE ARRIBA AL PODER
El Líder del Partit Nacional Feixista, Benito Amilcare Andrea Mussolini, assumia el càrrec de primer ministre d'Itàlia un dia com avui, l'any 1922, càrrec en el qual es va mantenir per més de vint anys. -
MARXA SOBRE ROMA
Hace 90 años, 40.000 fascistas alentados por Mussolini recorrieron Italia a pie hasta Roma, armados con palos, para instaurar el modelo fascista que inspiraría después a Hitler y Franco. -
CREACIÓ DE LA URSS
El desembre de 1922, durant un congrés dels soviets, es constituirà la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques: l’URSS. La Unió Soviètica comprenia, en un principi, els territoris de Rússia, Ucraïna, Bielorússia i la Transcaucàsia. Posteriorment s’afegiran altres territoris. El temps de postguerra havia canviat totalment els plantejaments revolucionaris; després de vuit anys de conflictes bèl·lics la societat russa estava totalment enfonsada i desestructurada. -
MORT DE LENIN
Lenin, el gran líder de la Revolució comunista soviètica, va estar molt malalt. La seva malaltia va empitjorar en els dos anys següents mentre començaven a produir-se les primeres disputes entre els principals dirigents bolxevics per aconseguir el poder a la Unió Soviètica. D’aquesta manera, quan, el gener de 1924, Lenin va morir, a l’URSS va obrir-se una època de debat i d’inestabilitat. La mort d’un líder tan carismàtic com Lenin va provocar un greu problema de successió. -
ARRIBA AL PODER FRANKLIN D. ROOSEVELT
Per a això va desenvolupar els ‘Cent Dies de Roosevelt’, on en 1933 va realitzar una sèrie de reformes a bancs, programes d'ajuda social, suport als treballadors, al sector agrícola i inversions a infraestructures, que va aconseguir alleujar la situació momentàniament. -
EL PARTIT NAZI ACONSEGUEIX 13 MILIONS DE VOTS
Els nazis van anar guanyant adeptes entre una població abocada a l'atur i a la misèria. Gent de diversa extracció social va anar combregant amb els missatges demagògics dels nazis, que prometien a tothom solucions a la crisi. -
DIJOUS NEGRE
El dijous negre va tenir lloc el 24 d'octubre del 1929, aquí va ser on va començar la caiguda de la borsa. El dijous negre va produir una situació de verdader pànic que va dur a una gran crisi bancària a Estats Units. -
13 MILIONS D’ATURATS ALS EUA
-
CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ
El dia en què comença la crisi, dia conegut com el dijous negre, , el més devastador declivi del mercat de valors, considerant l'abast global que tub i la durada de les seves seqüeles pel que es va conèixer com la Gran Depressió. La crisi s'estén a Europa. Les conseqüències van ser colossals, fan fallida alguns bancs i indústries, la desocupació creix de manera desmesurada i els pagesos es veuen en la ruïna, quant a les conseqüències polítiques porta l'ascens del sistema totalitari. -
REDUCCIÓ JORNADA LABORAL A 40 SETMANALS
-
CREACIÓ CAMPS DE CONCENTRACIÓ I HOLOCAUST
En els camps de concentració i extermini, els jueus i els altres asocials primer eren privats de la seva humanitat, reduïts a cossos biològics primer, després considerats una cosa i, finalment, assassinats. -
HITLER ES PROCLAMA FÜHRER
La mort de Hindenburg va ser aprofitada per Hitler per a declarar vacant la presidència de la república i assumir-la junta a la cancelleria en el nou càrrec de Führer, el “guia” del poble alemany. Un nou règim dictatorial, el Tercer Reich, havia començat. -
LLEIS DE NUREMBERG
En el míting partidista anual celebrat a Nuremberg en 1935, els nazis van anunciar les noves lleis que institucionalitzaven moltes de les teories racials prevalents en la ideologia nazi. Les lleis els negaven als jueus la ciutadania alemanya i els prohibien casar-se o tenir relacions sexuals amb persones de "sang alemanya o afí". Hi havia ordenances secundàries a les lleis que inhabilitaven als jueus per a votar i els privaven de la major part dels drets polítics.
