-
Triple aliança
Aliança militar formada per Alemanya, Itàlia i Austria - Hongria -
Triple entesa
Aliança miltar entre França, Russia, Gran Bretanya, Estats Units (EUA) i Itàlia mes tard. Aquest va ser el bandol guanyador -
Escissió entre bolxevics i menxevics
Del 16 de juny al 7 de juliol s'aplegà el primer congrés panrús dels soviets, amb 533 delegats menxevics i socialrevolucionaris i 105 bolxevics, on aquests, per boca de Lenin, es manifestaren disposats a prendre el poder i impedir la implantació de la república liberal burgesa que semblaven acceptar els altres partits presents. -
Assassinat de l' arxiduc Frances Ferran
Un estudiant bosni integrant d' un grup nacionalista- terrorista va assassinar a l' arxiduc Frances Ferran, hereu del tron d' Àustria -Hongria, i a la seva esposa. Va tenir lloc a la capital de Bosnia, Sarajevo. -
Àustria declara la guerra a Sèrbia
Els van declarar la guerra amb la idea d' extendre el seu domini als Balcans -
Batalla de Verdun
Va ser un dels principals combats de la Primera Guerra MUndial lliurant entre les forces alemanyes i franceses de Febrer a Desembre de 1916 -
Intervenció dels EUA
Un submarí alemany ja havia enfonsat el transatlàntic Lusitània, on van morir més de 125 ciutadans americans (1915). EUA, finalment, va decidir entrar a la guerra. La intervenció dels americans va ser decisiva pel triomf de l’Entesa (aportà molts soldats, subministraments..). -
Russia surt de la guerra
Durant el 1917 va triomfar a Rússia la revolució bolxevic i els revolucionaris preocupats pels seus problemes interns van signar la pau amb Alemanya. La van anomenar "Pau de Brest- Litovosk" -
Esclat de la revolució bolxemic
Durant la Primera Guerra Mundial, el 1917, va esclatar la revolució bolxevic a Rússia, que va enderrocar el tsar Nicolau II i hi va instaurar el primer Estat comunista del món. El govern provisional va engegar una sèrie de mesures, però la lentitud amb què es van fer i el fet que Rússia encara es mantingués en la 1GM, va fer el descontentament de la població.
Els bolxevics van promoure enderrocar el govern provisional per instaurar el socialisme. -
Inici guerra cilvil russa
Rússia va participar en la primera guerra mundial, una guerra en la que no estava preparada, ja que va ser molt llarga dura i costosa. Rússia va enviar milers de pagesos al front i això va comportar el descens de la producció agrícola, es va estendre la fam a les ciutats, i es va generalitzar el malestar entre obrers i pagesos. La població va començar a organitzar-se en soviets, és dir, consells d’obrers, pagesos i soldats, que exigien al tsar la retirada de la guerra i la fi de l’autocràcia. -
Repúblia de Weimar
El 1918, a punt de finalitzar la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va renunciar al seu carrec i es va proclamar la República, establida a la capita a Weimar i que es va fomenatr sobre una constitució democràtica. La República de Weimar va
haver de fer front a aquesta dura situació econòmica i al descontentament d’amplis sectors de la població. -
Alemanya es rendeix
els alemanys van ser derrotats i hi va haver revoltes al seu exèrcit i manifestacions obreres en contra del seu govern. Alemanya, derrotada i tement l’esclat d’una revolució al seu país, signarà l’armistici. L’emperador alemany (el kàiser), Guillem II marxarà del país i s’hi proclama la República. -
Tractat de Versalles
Tractat on es signa la pau amb Alemanya i les potències guanyadores imposen les condicions de pau. -
Creació de la "SDN"
Un organisme internacional per discutir i resoldre les disputes entre països i no recórrer a la guerra. -
Creació dels Fasci di combatimento
Benito Mussolini va crear els "fasci combat", eren uns grups
paramilitars amb els quals es pretenia frenar la puixança del moviment obrer a base d’atacar de manera violenta els sindicats obrers i els seus líders. També s' anomenaven "camisas negras". -
Fundació NSDAP
Adolf Hitler era un soldat de la Primera Guerra Mundial, que no havia acceptat la derrota alemanya i que el 1920 va fundar el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya (NSDAP) i se’n va erigir líder indiscutible. El partit va elegir com a emblema la bandera vermella amb la creu gammada i es va proveir d’una organització paramilitar, les seccions d’assalt (SA). -
Marxa sobre Roma
Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern i va fer una exhibició de força, amb la Marxa sobre Roma dels camises negres. -
Creació de la URSS
El 1922 es va crear l’URSS, un Estat federal que reunia totes les nacionalitats del vell Imperi dels tsars (armenis, ucraïnesos, georgians....). L’URSS es governava amb un Parlament, un Estat federal que reunia totes les nacionalitats del vell Imperi dels tsars (armenis, ucraïnesos, georgians....). L’URSS es governava amb un Parlament i era un sistema totalitari -
Il Duce arriva al poder
Després de 1924 l’Estat i el partit feixista van quedar totalment identificats en un règim en el qual Mussolini es va atribuir plens poders i es va fer anomenar "el Duce". -
Mort de Lenin
Lenin, el líder indiscutible de la Revolució, va morir el 1924 en un moment en què es debatia quin era el millor camí per consolidar-la. -
Crisi de sobreproducció
Els pagesos en van ser els primers perjudicats,Acabat el conflicte, les exportacions van minvar i el mercat americà no podia absorbir tota la producció. Davant l’augment de l’oferta, els estocs es van acumular, els preus van baixar de manera accelerada i els pagesos no van poder tornar els préstecs va ser la ruïna per a milers de persones.En la indústria,la producció va créixer més de pressa que el mercat i les fàbriques produïen més del que podien vendre. La acomulació va fer abaixar els preus -
Dijous negre
Molts accionistes eren conscients que la cotització de les accions era moltsuperior al valor real, la desconfiança es va estendre i el 24 d’octubre del 1929 (dijous negre) una onada venedora va afectar la Borsa de Nova York. Tothom volia vendre les seves accions i ningú volia comprar-ne, va descadenar el crac borsari de 1929 -
El partit nazi aconsegueix 13 millons de vots
En les eleccions del 1932, el partit nazi ha va aconseguir 13 milions de vots i, el gener del 1933, va aconseguir que el president Hindenburg nomenés Hitler canceller. -
13 milions d'aturats als EUA
En aquest periode moltes fàbriques van tancar perque no van poguer vendre la seva producció. El nombre d'aturats va augmentar als 13 milions i moltes families van caure a la misèra. -
New Deal
(Nou Repartiment), que defensava la intervenció de l’Estat per reactivar l’economia. El New Deal va proposar un seguit de mesures econòmiques i a més, l’Estat va establir uncontrol sobre els bancs.
Totes aquestes mesures van provocar un rellançament de l’economia nordamericana i un descens important dels aturats. -
Reducció jornada laboral a 40 setmanes
Les reformes economiques del New Deal també va estar acompanyades de reformes socials. Per augmentar la capacitat adquisitiva dels treballadors, va afavorir una política de suport als preus agrícoles i l’augment dels salaris, alhora que reduïa la jornada. -
Arriba al poder Franlklin D Roosevelt
El 1932, un dels pitjors anys de la Gran Depressió, va guanyar les eleccions un demòcrata. Franklin D. Roosevelt, que proposava un nou programa per afavorir larecuperació econòmica i treure el país de la crisi. Fou l’anomenat New Deal. -
Creació dels camps de concentració i holocaust
Es van crear els camps de concentració per recloure els opositors i els enemics del Reich. Molts jueus hi van ser tancats, obligats a fer
treballs forçats, i , en part, van ser exterminats. -
Hitler es proclama führer
En les eleccions del 1932, el partit nazi ha va aconseguir 13 milions de vots i, el gener del 1933, va aconseguir que el president Hindenburg nomenés Hitler canceller. Al cap de pocs dies, els esquadrons nazis van provocar un incendi al Reichstag (Parlament) i en van acusar els comunistes.
Aquest incident va servir de pretext a Hitler per eliminar els seus adversaris i exigir plens poders. El 1934, Hitler es va proclamar Führer i Canceller del III Reich (Imperi). -
Lleis de Nuremberg
Les lleis de Nuremberg van ser una sèrie de lleis de caràcter racista i antisemita a l'Alemanya nazi adoptades per unanimitat el 15 de setembre de 1935 durant el setè congrés anual de l'NSDAP celebrat a la ciutat de Nuremberg.
