-
Period: 759 to 801
La conquesta carolíngia
S'avança la frontera Hispànica fins al Llobregat. -
785
Conquesta de Girona
després de poc més de set dècades des de la invasió musulmana d'Hispània representà l'oportunitat dels descendents dels refugiats visigots al Regne Franc. -
801
Conquesta de Barshiluna
va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova. -
938
Apareix documentada l’església de Santa Maria de Santa Oliva.
És una església d'una sola nau, dividida en tres trams, amb dues capelles laterals a banda i banda. Està coberta per una volta d'aresta, els arcs de la qual es recolzen en mènsules. -
985
Ratzia d’Almansur, en la qual saqueja Barcelona i el Monestir de Sant Cugat.
El saqueig de Barcelona[1] fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del segle X. -
986
Lotari, rei dels francs, confirma les possessions de l’església de Santa Maria de Santa Oliva amb el seu alou.
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia Carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident. -
987
Galí de Sant Martí colonitza el castell de Calders
Es té constància de l'existència d'aquest castell ja en el segle X, quan Galí, de la família Santmartí, corregidor de les terres del migdia del comtat de Barcelona, va emprendre des del castell de Sant Martí Sarroca la colonització dels erms i llacs de Calders. -
988
Borrell II deixa de posar el nom dels reis francs als documents públcs. Es considera un primer pas de la Indepenència respecte a l’Imperi Franc.
Que el rei franc no ajudés Borrell II en la lluita contra Almansor va propiciar que el comte s'autoproclamés sobirà i comencés a encunyar moneda pròpia, una independència que es confirmarà legalment al Tractat de Corbeil de 1258 -
990
Es fan els castells d’Albinyana, Banyeres, Santa Oliva i Calders.
-
999
Conflicte per la possessió del castell de Calafell entre el Monestir de Sant Cugat i la família Castellet
Les primeres notícies escrites del lloc de Calafell que han arribat fins els nostres dies daten de l'any 999, quan trobem un document de compravenda de terres entre els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda i Gombau de Besora. -
1002
El Papa Silvestre II confirmà Odó, abat de Sant Cugat, les seves possessions, entre les quals hi ha Santa Oliva.
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès. El monestir, construït entre els segles IX i XIV, destaca pel seu claustre. Va ser el monestir de major importància de tot el comtat de Barcelona. -
1012
El baró Isnalbert fa construir una torre amb pedres i calç, l’actual castell.
El castell i muralles de Requena, són un Bé d'interès cultural, que es troben al municipi anteriorment nomenat, situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la província de València, amb número d'anotació ministerial: RI-51-0012146 i data d'anotació 21 de juliol de 2008. -
1032
El Bisbe de Barcelona dóna la Guàrdia (torre) de Banyeres a Mir Llop Sanç
-
1037
Primera vegada que apareix el nom de Vendrell (Vanrel) al Cartulari de Sant Cugat del Vallès.
Cartulari o cartoral és el llibre que aplega documents i còpies de documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic, amb un cert ordre expositiu (sistemàtic, cronològic, geogràfic, etc.). -
1068
El monestir de Sant Cugat dona a Guitart el mas Vanrel, per a que el cuidi i el conrei.
-
1098
El papa Urbà II confirma que el Monestir de Sant Cugat té terres i bens a Santa Oliva, les esglésies de Sant Julià i de Santa Maria.
El lloc de Santa Oliva figura en un precepte del rei carolingi Lluís d’Ultramar de l’any 938 atorgat al monestir de Sant Cugat, on confirmava les seves possessions, l’any 1012 aquell monestir va concedir el castell i església de Santa Oliva a Isimbert pel seu repoblament, tot i mantenir certs drets. -
1098
El Papa Urbà II confirma les propietats del monestir de Sant cugat al Penedès.
-
1107
Razzia dels Almoràvits al Penedès, que destrossen el territori, maten a la gent o la segresten per convertir-los en esclaus.
El Califat omeia no va fer incursions al comtat de Barcelona perquè es creia que rebria el suport del Regne de França o l'imperi Bizantí, però en el moment que Almansor va comprovar que Lotari I de França no els ajudaria es va decidir a atacar-los. -
1120
El Papa Calixt II confirma les propietats del monestir de Sant Cugat al Penedès.
-
1137
Unió dinàstica reial. Matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella)[1] (Osca, 29 de juny?[2]/ agost?[3] de 1136[4]- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).[5] També és coneguda com a Peronella Ramires. -
1148
Conquesta de Tortosa .
El setge de Turtuixa va tenir lloc des del 29 de juny fins a finals de desembre de 1148.[1] La plaça musulmana ja havia sofert altres setges als quals s'havia resistit. -
1149
Conquesta de Lleida .
ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social. -
1154
Conquesta de Siurana, darrer enclavament musulmà a Catalunya
El 17 de febrer de 1146, Berenguer Arnau va rebre el castell i la vila de Siurana. Aquesta donació permet suposar un primer intent de conquesta de les muntanyes. Siurana restava en un indret pràcticament inexpugnable per a les armes i mitjans de l'època, i probablement Ramon Berenguer IV va preferir conquerir llocs amb més importància política i econòmica. -
1158
Sant Cugat cedeix l’església de Santa Maria per a que s’hi estableixin monjos.
Els orígens del monestir de Sant Cugat semblen força antics, hi ha qui posa la data del segle VI com la del començament de la vida comunitària en aquest lloc. El cert és que fins a 878 hom no té constància documental de la seva existència. -
1166
Berenguer de Santa Oliva és nomenat abat de Sant Cugat.
El castell de Santa Oliva o castell del Remei de Santa Oliva és un castell termenat, documentat el 1012. Està situat al cim d'un petit turó, al mig del corredor penedesenc, al nord del Vendrell i als afores del municipi de Santa Oliva (Baix Penedès). -
1173
Pau i Treva de Déu.
La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al segle XI com a resposta de l'Església i dels pagesos a les violències perpetrades pels nobles feudals. Es poden considerar l'origen de les Corts Catalanes. -
1173
Primera Vegada que es citen els molins de Santa Oliva
El Molí Alt de Santa Oliva és una obra del municipi de Santa Oliva (Baix Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local. -
1180
L’Abat de Sant Cugat dóna el Vilar de Coma Ruga a Arnau Sunyert
-
1182
Gisle de Banyeres dona a Pere de Santa Oliva l’aigua que va dels Guarets a Santa Oliva.
-
1183
Carta de Poblament del Vendrell pactada entre el Monestir de Sant Cugat i Bernat de Papiol
-
1208
Es cita el Molí del Soler en un contracte de Venda d’aigues sobrants.
-
1209
L’abat de Sant Cugat reclama al seu Germà Bernat de Santa Oliva que marxi del castell
-
1213
Batalla de Muret. Final de l'expansió catalana a Occitània.
va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França. -
1230
Es completa la conquesta de Mallorca
La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
1238
Conquesta de la ciutat de València.
el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València. -
1238
Guillem de Santa Oliva ataca el Castell de Santa Oliva el dilluns de Pasqua, trencant la treva de Déu.
-
1258
Tractat de Corbeil. Fixació definitiva de la frontera nord de Catalunya i renúncia del rei de França al vassallatge que li devien els comtes de Barcelona.
El Tractat de Corbeil és l'acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil[1] entre els procuradors del rei de França Lluís IX i els procuradors del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que donaren lloc al Tractat de París firmat deu dies després, el 28 de maig del 1258, entre els representants d'Enric III d'Anglaterra i els representants del rei de França Lluís IX. -
1307
El bisbe de Barcelona diu que la parròquia de Sant Salvador està en un estat deplorable.
-
1341
Guillem Gramatge apareix com a Batlle del Vendrell
-
1380
L’Infant Joan ven a l’Abat de Sant Cugat el mer i mixt imperi (jurisdicció civil i criminal) dels castells i llocs de Sant Vicenç de Calders, el Vendrell, Santa Oliva, Albinyana i Bonastre
-
1382
Els habitants dels castells i llocs de Sant Vicenç de Calders, el Vendrell, Santa Oliva, Albinyana i Bonastre recuperen la jurisdicció del rei després de pagar 35000 lliures
-
1405
El rei Martí l’Humà cedeix la jurisdicció civil i criminal de nou al Monestir de Sant cugat
-
1412
Compromís de Casp. Els títols comtals i reials de la Corona d’Aragó passen a la familia Trastamara.
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410.
