Coliseo romano timetosast

Edat Antiga: Roma

  • Period: 5300 BCE to 476

    Desenvolupament Urba durant l' antiguetat

    Quan els nuclis llatins que habitaven els turons del Quirinal, Esquilino i Celio es van fusionar amb els del Palatino, van fortificar el recinte habitat, i així es va iniciar la primera fase de la Roma antiga cap al segle viii a. C. (Roma Quadrata). D'aquesta època data la creació de les quatre regions en què va estar dividida la ciutat en temps històrics.1 Durant una segona fase, el perímetre de la ciutat es va estendre per la muntanya Capitolino.
  • Period: 5300 BCE to 476

    Poder Militar Roma

    La Roma republicana va ser un estat guerrer. La base del seu poder van ser les legions romanes. Les legions de l'època republicana eren unitats semblants als regiments d'infanteria actuals formades per ciutadans soldats i recolzades per cossos auxiliars; molt flexibles, les legions van ser la més eficient força militar de l'Antiguitat, superant, fins i tot, les falanges macedònies. Les necessitats d'assegurar les seves fronteres, conquerir noves terres per instal·lar els seus ciutadans.
  • 3500 BCE

    Simbols

    Simbols
    Altres símbols de Roma, a banda de l'escut municipal, són la lloba capitolina, estàtua de bronze que representa la llegendària lloba que va alletar els dos bessons Ròmul i Rem; el Colosseu, l'amfiteatre més gran de l'imperi romà, reconegut el 2007 com una de les set meravelles del món modern (l'única a Europa); la Cupulota, la cúpula de la basílica de Sant Pere a la Ciutat del Vaticà, que domina tota la ciutat i simbolitza també el món cristià. L'àliga imperial ―efígie militar― .
  • 3500 BCE

    Geografia

    Geografia
    El territori del municipi de Roma és ampli, havent absorbit àrees que havien estat abandonades per segles, majoritàriament plenes de paludisme i poc aptes per a l'agricultura, àrees no pertanyents a cap municipi: s'estén sobre una superfície de 1287,36 km²
  • Period: 3500 BCE to 476

    Inici de l' historia de Roma

    La història de Roma és la història de la ciutat com a entitat urbana i la història dels estats i institucions dels quals ha estat capital o seu al llarg del temps. Es pot dividir en prehistòria, Roma antiga, Roma medieval, Roma moderna i contemporània; o bé a Roma antiga, Roma pontifícia i Roma italiana contemporània.
  • Period: 3500 BCE to 476

    Historia posterior a Roma

    La historia posterior de Roma, sea en la Edad Media y en las épocas sucesivas, presenta un carácter más bien comunal, localista, y está casi siempre ligada a la historia del Pontificado, la de Italia y la de pueblos, reinos e imperios que intentaron ejercer dominio sobre la ciudad. Con casi tres mil años de historia, la ciudad es un buen ejemplo del desarrollo cíclico que puede tener una entidad urbana: un desarrollo geográfico y demográfico hasta el límite de lo posible (Antigua Roma).
  • Period: 3500 BCE to 476

    Surgiment i civilitzacio

    La història posterior de Roma, sigui a l'Edat Mitjana ia les èpoques successives, presenta un caràcter més aviat comunal, localista, i està gairebé sempre lligada a la història del Pontificat, la d'Itàlia i la de pobles, regnes i imperis que van intentar exercir domini sobre la ciutat. Amb gairebé tres mil anys d'història, la ciutat és un bon exemple del desenvolupament cíclic que pot tenir una entitat urbana: un desenvolupament geogràfic i demogràfic fins al límit.
  • 753 BCE

    Historia( Antiguetat )

    Historia( Antiguetat )
    Roma va ser fundada, segons la tradició, per Ròmul i Rem, ambdós alletats per una lloba anomenada Luperca, el 21 d'abril de 753 a. C.37 En llatí, la paraula «lupa» fa referència a una lloba ia una prostituta; per això, es diu també que Ròmul i Rem en realitat van ser alletats per una prostituta que els va trobar a la riba del Tíber.
  • 509 BCE

    Republica Romana

    Republica Romana
    La República (509 aC-27 aC) va ser una etapa de l'Antiga Roma en la qual la ciutat i els seus territoris van tenir un sistema de govern exercit per magistrats electes per assemblees de ciutadans, en el context d'un estat de dret.
  • Period: 509 BCE to 476

    Gobern i societat

    La monarquia romana va ser abolida el 509 a. C., i substituïda per la República. Una característica del canvi va ser que l'administració de la ciutat i els seus districtes rurals va quedar regulada pel dret d'apel·lar al poble contra qualsevol decisió d'un magistrat concernent la vida o les lleis (dret jurídic).
  • Period: 395 BCE to 338 BCE

    Roma conquista Italia

    En començar expansió romana a Itàlia, aquesta mancava de qualsevol unitat política. Una sèrie de pobles -els itàlics, dels quals els llatins i els mateixos romans en formaven part- dominaven la península itàlica de nord a sud. Roma va emprendre llargues campanyes militars contra els altres pobles itàlics, derrotant-los i, alhora, incorporant-los de manera federal a l'Estat romà en qualitat de socii (aliats)
  • Period: 217 BCE to 216

    Conquista del mediterrani oriental

    Els romans van haver d'enfrontar la República de Cartago (segles iii i ii a. C.). Cartago era un poderós port fenici ubicat a la costa de Tunísia, a Àfrica. Es dedicava al comerç marítim. Roma i Cartago es van enfrontar en tres cruentes guerres anomenades les guerres púniques. A la primera guerra, arran de l'hegemonia a Sicília, Roma es va veure en la necessitat de lluitar per mar amb Cartago.