-
Descobriment de l’electró
J.J. Thomson va duur a terme l'experiment que va poder demostrar l'existència dels electrons.
Imatge: viquipèdia. -
Model atòmic de Thomson
El model atòmic de Thomson descriu l'estructura dels àtoms arrel del descobriment de l'electró. Thomson suposà que l'àtom consistia en una esfera de material amb càrrega positiva (+), la qual tenia al seu interior corpuscles amb càrrega negativa (–)
Imatge: viquipèdia. -
Publicació de la teoria de la relativitat
Alber Einstein i la seva teoria de la reletivitat afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Això significa que les mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referència de l'observador.
Imatge: viquipèdia. -
Descobriment del protó
El físic Ernest Rutherford, treballant amb les emissions radioactives del radi que havia descobert Marie Curie, descobreix que hi havia partícules que no aconseguien travessar la placa i finalment va arribar a la conclusió que hi havia una partícula carregada positivament, el protó.
Imatge: wed de l'universitat de Bcn. -
Model atòmic de Rutherford
Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.
En aquest experiment es va col·locar una fina làmina d'or i s'hi van fer incidir partícules alfa (carregades positivament i molt denses) provinents d'una font radioactiva.
Imatge: viquipèdia. -
Model atòmic de Bohr
El model de Bohr considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons.
Imatge: viquipèdia. -
Descobriment del neutró
James Chadwick després del descobriment del protó se va adonar que hi havia més partícules en el nucli, i a base de diferents experiments van arribar a la conclusió que hi havien partícules sense càrrega, els neutrons.
Imatge: viquipèdia. -
Descobriment del positró
El positró va ser detectat per primera vegada pel físic estatunidenc Carl David Anderson quan estudiava emprant una cambra de boira la composició dels raigs còsmics.
Imatge: viquipèdia. -
Formació del CERN
El CERN consisteix fonamentalment en un conjunt interconnectat d'acceleradors de partícules el primer element del qual, el Sincro-Ciclotró de protons de 600 MW.
Imatge: viquipèdia. -
Descobriment del neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2. Els van descobrir Clyde Cowan, Frederick Reines.
Imatge: viquipèdia. -
Descobriments dels quarks
Murray Gell-Mann i Kazuhiko Nishijima van fer la primera proposta per classificar els hadrons en quarks el 1964. El descobriment dels quarks prové d’uns experiments realitzats a l’SLAC (Stanford Linear Accelerator Centre), entre 1967 i 1973.
Imatge: viquipèdia. -
Posada en funcionament de l’LHC
El Gran Col·lisionador d'Hadrons és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per el CERN, que fa col·lidir (protons i nuclis pesants de plom). Dins del túnel, feixos de protons i de nuclis són accelerats a velocitats properes a la de la llum i es fan col·lidir a energies al centre de masses. Això permet reproduir condicions de densitat d'energia molt grans, properes a les dels instants primerencs de l'univers, el Big Bang. Imatge: viquipèdia.