Conjunto siluetas evolucion humana darwin 1284 25536

Del fixisme a l'evolucionsime

  • Carlos Linneo - Classificació i evolució

    Carlos Linneo - Classificació i evolució
    Va donar nom a les espècies conegudes i va agrupar-les per semblança, el que va suposar la creació d'un arbre genealògic, on inevitablement sorgeix el concepte de evoluciò, tot i que Linneo era fixista.
  • George Louis Leclerc, Comte de Buffon - Evolució i degeneració

    George Louis Leclerc, Comte de Buffon - Evolució i degeneració
    Accepta els canvis evolutius pero els descriu en sentit invers, per exemple, interpreta que les moneies són degeneracions de l'home o que els ases són degeneracions dels cavalls. Aquesta teoria va ser refutada perquè no demostra l'extinció d'espécies.
  • Charles Lyell - Corrent gradualista

    Charles Lyell - Corrent gradualista
    Un dels pares de la geologia moderna. Explica els canvis biològics i geològics mitjançant periodes de extinció i de creació. La seva obra va inspirar a Charles Darwin
  • Georges Cuvier - Paleontologia i evolució

    Georges Cuvier - Paleontologia i evolució
    Gran impulsor de l'estudi dels fòssils, en els quals es basa per compararlos amb els éssers actuals, constituïnt així l'anatomia comparda. Les seves conclusions no obstant cauen en el fixisme, proposant la teoria de les grans catàstrofes sense qüestionar l'existència de Déu.
  • Jean-Baptiste de Lamark - Teoria de la adaptació

    Jean-Baptiste de Lamark - Teoria de la adaptació
    Reconeix un canvi entre les espècies i l'explica mitjançant dues forçes combinades:
    · La tendència de la natura a l'augment de la complexitat.
    · La capacitat d'adaptació dels organismes a l'entorn i la herència de les adaptacions als seus descendents.
    Tot i els grans avenços que va aportar a la teoria evolutiva, la seva hipòtesi fallava en la llei de l'ús dels òrgans per a l'obtenció dels caràcters.
  • Charles Darwin - La teoria de l'evolució

    Charles Darwin - La teoria de l'evolució
    Darwin, basant-se en les idees de Lamark, va concluir que l'obtenció dels caràcters dels organismes no era degut a l'ús que l'organisme li donava a l'òrgan, si no que són deguts a una sèrie de mutacions que pateixen els organismes al llarg de les generacions, que donen com a producte individus amb caràcters diferents entre ells.
    La teoria es basa en la selecció natural: els individus amb els caràcters més desenvolupats i més útils per a la supervivència en el seu entorn, són els que perduren.