-
Revolució de 1868
En un context de crisi econòmica a Europa i a Espanya, des de 1865 es van succeir diversos actes de rebel·lia contra la reina. per lo tant, aquest estiu es van reunir més de 50 representants de tots els sectors de l'oposició, i es van posar d'acord a enderrocar a Isabel II, a recuperar de la sobirania nacional, la instauració de la república, i el sufragi universal. L'ambient generalitzat de revolució (Juntes) i la victòria dels republicans obligaren a Isabel II a abandonar el país. -
Inici de la guerra d'independencia cubana ( 24 de febr. de 1895 – 10 de des. de 1898 )
La monopolització Espanyola del territori oprimit cubà va obligar al poble d'aquest a aixecar una revolució per tal de desanexionar-se del decadent imperi Espanyol que ja havia perdut la majoria dels seus territoris americans. José Martí junt amb el Partit Revolucionari Cubà van firmar el manifest de Montecristi advocant a l'independència i iniciant al 24 de febrer de 1895 una guerra molt irregular i pràcticament mancat de lideratge per la recent mort de Martí a les ofensives. -
Hundiment del Maine i inici de la guerra hispano-estadounidens ( 21 d’abr. de 1898 – 10 de des. de 1898 )
Amb l'assignació de Valeriano Weyler al cap de l'exèrcit espanyol contra Cuba EUA aprofita per enviar part de la seva flota a Cuba a causa de la seva declinació per aquests en reclamar el mateix que ells van reclamar, per tal de demostrar el seu poder. Aquesta flota va ser destruïda i va ser l'oportunitat dels EUA per derrocar a l'imperi Espanyol convertint-se en potencia mundial amb l'ajuda d'aquesta curta, però dura guerra i adquirint així territoris espanyols molt desitjats estratègicament. -
Batalla de Cavite ( 1 de maig de 1898 )
Aquesta escaramussa només va ser un aperitiu de la guerra hispano-esadounidens en un intent de EUA d'acaparar el territori Filipí, territori molt cobdiciat per la posició estratègica en enfront de la regió asiàtica el qual EUA ja havia intentat adquirir d'Espanya amb tractes que van ser rebutjats per la corona. Amb l'acabament d'aquesta guerra EUA va guanyar Filipines, Port Ric i Guam, Cuba va gaudir de la seva independència i Espanya va perdre penosament amb 600 baixes i el final de l'imperi. -
Tractat de París ( 10 de desembre de 1898 )
Aquest tractat de pau es va firmar pels EUA i Espanya amb la finalitat d'acabar amb aquella guerra en la qual malauradament va perdre Espanya a causa de la seva mala organització. En aquest tractat EUA va guanyar els territoris abans nomenats per només 20 M, Cuba es va independitzar i va començar l'època de decadència espanyola on crisi econòmica causada per les despeses de les guerres, la pèrdua de molts territoris i la disminució de l'arribada de plata i altres minerals de les Amèriques. -
Tractat germano-espanyol ( 12 de febrer 1899 )
Amb aquest tractat firmat per Francisco Silvela (cap de govern espanyol), es van vendre les illes dels Arxipèlags de les Illes Carolines i Mariannes (incloent Palau, però excloent Guam) per 25 milions de pessetes de l'època a Alemanya (17 milions de marcs alemanys). Alemanya tenía molt interés en adquirir aquestes illes i aprofitant el context, Espanya va tenir que vendre aquestes ja que resultaven ingovernables degut a la decadencia del país i la falta de recursos. -
Arribada de Alfons XIII al poder ( 17 de maig 1902 )
A la fi va néixer el fill d'Alfons II, descendent directe de Carles III d'Espanya, el qual va ser nomenat rei des de el seu naixement, però fins que va complir la majoria d'edat (16 anys - 1902) va regir la seva mare el poder (María Cristina de Habsburgo-Lorena). Tot i que no deixava de ser una figura simbòlica intervenia en assumptes polítics, era el cap de la milícia i va intentar regenerar Espanya de la caiguda de l'imperi, iniciant una etapa denominada regeneracionisme. -
Repartiment europeu d'Africa ( 1903 )
Amb la constant competició entre les potències europees per la conquesta d'Àfrica es van haver de reunir 14 països a la Conferència de Berlín, establint-se una repartició d'aquest territori entre les diferents fronteres europees, repartició que va ser reclamada al llarg dels anys, modelant, destruint i absorbint així el continent Africà. Espanya va gaudir d'un territori considerablement petit al Marroc i al Sàhara que posteriorment va portar problemes. -
Auge del Regeneracionisme ( 25 de gener de 1907- 21 d'octubre de 1909 )
Amb l'entrada d'Antoni Maura i Montaner, polític mallorquí, el regeneracionisme va viure la seva època d'auge, època molt inestable en la qual hi havia:
- inestabilitat política entre els dos bàndols i instauració d'un govern de concentració.
- conflictivitat social amb l'escalada de violència del moviment obrer. - sentiment anticlerical per culpa de la recuperació del poder de l'església.
- una considerable escalada del nacionalisme.
- pèrdua de fe en l'exèrcit a causa del fracàs de 1898. -
Guerra de Melilla ( Juliol de 1909 - 8 de septembre de 1925 )
En 1909 es va produir una agressió de les tribus rifenyes als treballadors espanyols de les mines de ferro del Rif, pròximes a Melilla, que va donar lloc a la intervenció de l'Exèrcit espanyol. Aquesta guerra va donar molt mala imatge a Espanya i va causar un descontentament general de la població Espanyola davant l'estat. Van guanyar els espanyols de forma totalment esperada a causa del pobre exèrcit del Rif i es va aconseguir una pacificació de la zona i la dissolució de la República del Rif. -
Desastre del Barranc del Llop ( 27 de juliol de 1909 )
Fou una greu derrota militar patida el 27 de juliol de 1909 per Espanya en la lluita contra les subtribus de la rodalia de Melilla a la guerra del Rif. El dia 27 la brigada del general Guillermo Pintos, enviada per protegir els treballadors que havien de reparar la via fèrria, pujant la meitat cap al Barranc de l'Infern, sent atacats, retirant-se així cap al barranc del Llop i sent aniquilats pels marroquins de forma bestial. -
Creació de la Legió ( 28 de gener del 1920 )
El tinent Coronel José Millán Astray (oficial de Regulars), que en aquells dies tenia 40 anys va decidir crear una nova unitat militar en conseqüència a la situació de l'exèrcit espanyol, inspirant-se en la Legió estrangera francesa. Va convèncer al rei i es va aprovar per Reial decret la creació del Terç d'Estrangers, el qual establia que es crearia una Unitat militar i armada, els efectius i que els havers de la qual i reglament perquè ha de regir-se seran fixats pel Ministeri de Guerra. -
Batalla d'Annual ( 22 de jul. de 1921 – 9 d’ag. de 1921 )
Aquesta va ser una de les últimes escaramusses de la guerra del Rif i una de les més agressives, amb més de 8000 soldats morts. Va ser produïda degut a l'atac de l'irregular exèrcit marroquí a la base militar espanyol d'Annual, el qual va acabar en massacre i va produir una gran crisis social després que Espanya ja es començava a recuperar a causa de la posició neutral beneficiosa que van adoptar a la Primera Guerra Mundial, sent investigat així el govern i derrocat una altra vegada.
