D'Al-Àndalus

CONQUESTA I EMIRAT DEPENDENT (711-756)

711

L'any 711, el regne visigot patia una guerra civil que enfrontava Roderic i Akhila per la successió al tron del darrer rei visigot, Vitiza. Akhila va demanar ajuda als musulmans del nord d'Àfrica. El governador d'aquella zona, Musa, i el seu general Tariq varen travessar l'estret de Gibraltar amb les seves tropes i varen derrotar Roderic a la batalla de Guadalete. Després varen ocupar Sevilla, a continuació Còrdova.

LA CONQUESTA MUSULMANA SEGLE VIII

711

CONQUESTA I EMIRAT DEPENDENT

713

L'any 713 varen conquerir Toledo. Hi varen trobar poca oposició, ja que la noblesa visigoda estava desunida i la resta de la població es va mostrar indiferent a la invasió.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

718

Pelai, un noble visigot es va convertir en cabdill d'un grup de refugiats a les muntanyes asturianes.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

722

Pelai es va enfrontar als musulmans a la batalla de Còrdova

CONQUESTA I EMIRAT INDEPENDENT

750

L'any 750, la dinastia abbàssida va aconseguir el poder de l'islam i la família omeia va ser assassinada a Damasc. Només un dels seus membres, el jove Abd al-Rahman, va aconseguir escapar de la massacre i arribar fins a al-Àndalus, on va aconseguir el poder.

CONQUESTA I EMIRAT INDEPENDENT

756

L'any 756, es va proclamar emir independent de Còrdova, amb el nom d'Abd al-Rahman I.
A partir de llavors, els emirs de Còrdova varen deixar d'obeir el califa, encara que en varen continuar reconeixent l'autoritat religiosa.
Primers temps conflictius emirs s'enfronten a revoltes internes i incursions militars cristians

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

801

Els reis cristians van començar a avançar pel sud i aquesta expansió es coneix com la reconquesta. En aquest procés van travessar diferents etapes.
Van avançar fins al Duero, després van conquerir les valls del Tajo i de l'Ebre i l'últim van conquerir la vall de Guadalquivir, Llevant i Balears.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

910

El regne de Lleó va viure un període de crisi que va fer que aquest consolidés el poder de Castella. Castella s'organitzava a diferents comtats que van ser units per l'autoritat de Fernán González. A més, Fernán tenia també una gran autonomia del poder Lleonès. Després de 951, és a dir, després de la mort de Ramiro II, Fernán va governar de forma independent Castella. Tot i això, continuava sent vassall dels reis d'Aragó.

CALIFAT DE CORDOVA (929-1031)

912

L'any 912, Abd al-Rahman III va heretar el tron. Els primers anys va sufocar les revoltes internes i les incursions cristianes. Aquestes victòries li varen atorgar una gran autoritat.

CALIFAT DE CORDOVA

929

L'any 929, es va proclamar califa (Màx. Autoritat política=religiosa). El títol de califa significava que, a més de dirigir el govern, Abd al-Rahman Ill es convertia també en la màxima autoritat religiosa d'al-Àndalus. En les tasques de govern, el califa disposava de l'ajuda de l'hagib (1 ministre), dels visirs (ministres) i dels Valís (govern províncies). Els valís governaven a les províncies i a les marques frontereres de Saragossa, Toledo i Mérida.

CALIFAT DE CORDOVA

976

L'any 976, va accedir al títol de califa Hissam II, que només tenia onze anys. El govern va quedar aleshores a les mans d'Almansor, un general brillant que va emprendre nombroses campanyes de saqueig o ràtzies contra els regnes cristians del nord, entre les quals varen destacar els atacs a les ciutats de Barcelona i Santiago de Compostel·la.
El califat de Còrdova va ser el període més brillant de la història Andalusa.

EL CALIFAT I LES CONQUESTES D'ALMANSOR SEGLE X

985

ELS REGNES TAIFES (1031-1090)

1031

Després de la mort d'Almansor el 1002, les lluites internes varen assolar al-Àndalus fins que és var deposar el darrer califa de Còrdova, el 1031. El califat es va dividir a partir de llavors en nombrosos regnes o taifes (8), una situació que reflectia les profundes divisions ètniques i polítiques de la societat andalusina. Aquest va ser el començament d'una etapa d'una forta crisi política, però de gran esplendor cultural a al-Àndalus.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

1035

El 1035 Castella es va convertir en un regne propi amb Ferran I, que també va ser rei de Lleó.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

1035

Després de la mort del monarca, el 1035, el reg-ne es va fragmentar entre els seus fills (26):
• Garcia V (1035-1054) va heretar Navarra.
• Ferran 1 (1035-1065) Na rebre el comtat de
Castella, que va convertir en regne independent, i també va ocupar Lleó.
• Ramir 1 (1035-1063) es va convertir en rei d'Aragó.
• Els comtats de Sobrarb i Ribagorça varen recaure en el seu fill Gonçal (1035-1045).

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

1076

Ramir I (1035-1063) es va convertir en el primer rei de la dinastia aragonesa.
El fill de Ramir I (1035-1063), San Remires, va tornar a unir els regnes d'Aragó i Navarra, que varen romandre junts fins al 1134. Durant el segle XII, el regne d'Aragó va ampliar molt els seus territoris.

LA RENDICIÓ DE GRANADA

1082

ELS REGNES TAIFES

1085

L'any 1085, Toledo va caure a les mans dels cristians. Atemorits, els musulmans varen fer una crida perquè els anéssim a ajudar els almoràvits, uns guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord d'Àfrica, amb capital a Marràqueix.

ELS IMPERIS NORD-AFRICANS

1086

El 1086 varen travessar l'estret de Gibraltar i varen arribar a la península Ibèrica per frenar l'avenç dels regnes cristians.

ELS IMPERIS NORD-AFRICANS

1089

El 1089 varen iniciar l'ocupació de diverses taifes, però els avenços cristians i la impopularitat d'algunes de les mesures que varen adoptar varen provocar revoltes. Els almoràvits no varen poder impedir que al-Àndalus es tornés a fragmentar en nombrosos estats petits.

ELS IMPERIS NORD-AFRICANS

1090

Inicien l'ocupació de diverses Taifes
Últim regne musulmà de la península.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

1137

El 1137 es va establir el contracte de matrimoni entre Peronella, l'hereva d'Aragó, i Ramon Berenguer IV, el comte de Barcelona. Aquest compromís va suposar la unitat entre el regne d'Aragó i els comtats catalans. Així va néixer la Corona catalanoaragonesa.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

1142

En els segles XI, XII i XIII el regne castellanolleonès es va consolidar com el més extens i poderós de la Península, tot i que va patir una minva territorial important quan Portugal en va assolir la independència.

ELS IMPERIS NORD-AFRICANS

1147

Els almoràvits foren substituïts el 1147 pels almohades, que varen llançar una ofensiva contra els regnes cristians.
Els almohades llençan una ofensiva contra els cristians.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

1152

El 1512, el regne de Navarra va ser envaït i conquerit per Ferran el Catòlic.
Del regne d'Aragó a la formació de la Corona catalanoaragonesa.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

1157

Castella i Lleó es varen separar diverses vegades. Després de la mort de Ferran I, el regne es va dividir entre els seus fills, però un d'ells, Alfons VI (1072-1109), va aconseguir tornar-lo a unificar. Així i tot, el regne es va tornar a separar, quan Alfons VIII va heretar el tron castellà i Ferran II va accedir al tron lleonès.

BATALLA NAVAS DE TOLOSA

1212

La unió militar d'aquests va permetre frenar-los a la batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212. Després d'aquesta derrota, l'imperi almohade es va desintegrar i els cristians varen conquerir quasi tot al-Àndalus.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

1212

Tots els reis cristians contra els almohades.
Batalla Navàs de Tolosa
al-Àndalus mans cristians
Portugal= Algarve
Castella= Andalusia I Múrcia
Aragó= València I Balears.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

1230

La unió definitiva de castellans i lleonesos va tenir lloc el 1230, durant el regnat de Ferran III, que va reunir els dos regnes sota la seva autoritat i va formar la Corona de Castella.

EL REGNE NASSARITA DE GRANADA

1236

Després de la caiguda dels regnes de Taifes, el Regne Nassarita de Granada va esdevenir l'últim territori musulmà a la península Ibèrica, governat per la dinastia Nasr o Nassarita. Malgrat la seva debilitat, va existir durant més de dos segles com a vassall de Castella, pagant tribut i oferint suport militar. Tot i això, va experimentar un període d'esplendor al segle XIV abans de la seva caiguda el 1492.

EL RETROCÉS D'AL-ÀNDALUS

1248

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

1273

Alfons X va reconèixer a l’honrat consell de la mesta i li va atorgar nombrosos privilegis.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

1367

La revolta més destacada la va encapçalar Enrique de Trastàmara contra el seu germà Pere I. La guerra va acabar en 1369 amb la mort del monarca.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

1412

En 1412, la dinastia Trastàmara va accedir al tron aragonès després de la mort sense descendents de Martí l’humà.

ELS REGNES CRISTIANS S.XI-XIV

1472

A Barcelona va esclatar una guerra civil entre els nobles i els burgesos rics, que volien mantenir els seus privilegis, i el rei Joan II, amb el suport dels artesans, petits comerciants i pagesos de remença. El conflicte va acabar en 1472 amb la presa de Barcelona pel rei.

CONQUESTA CRISTIANA PELS REIS CATÒLICS

1492

La història de Granada va estar marcada per les lluites internes entre la dinastia nassarita i altres famílies nobles, com la dels Abenserraigs. Els enfrontaments interns varen afeblir tant el regne que varen acabar facilitant la conquesta cristiana pels Reis Catòlics el 1492.

L'AVENÇ DEL REGNES CRISTIANS

1492

L'EXPANSIÓ DE LA CORONA CATALANOARAGONESA PER LA MEDITERRANIA

1492