-
218
Conquestes mediterrani
Justinià, juntament amb el seu general belisari varen conquerir el Regne dels vàndals del Nord de ica més tard em Narcea conquistaren pel regne ostrogot Itàlia els territoris de Dalmacia, Sicília i la península itàlica incloent Roma. A més del sud de la península ibèrica establint la província d'Hispania. -
301
Mosaics bizantins
Mitjançant la utilització de pedres brillants, dorats, marfil esculpit i metalls preciosos, els artistes bizantins ho van envellir tot. ( Edificis, llibres...) -
301
Cupules bizantines
Les cúpules varen ser l'element característic de l'arquitectura de l'antiga Roma i de l'imperi bizantí. Majoritàriament eren hemisfèriques encara que també n'hi havia de octogonals i segmentades.
Ex: La cúpula del Pantó. -
Period: 301 to 1500
Art bizantí
Es caracteritza en general per un allunyament del naturalisme de la tradició clàssica, cap allà més abstracte i universal, per representacions bidimensionals i per un predomini de les obres d'art de contingut religiós. -
Period: 330 to 1443
Economía
Per totes les conquestes del Mediterrani es van augmentar els ingressos animals amb més de un milió de sòlids a l'any. -
Period: 395 to 1453
Imperi bizantí
Imperi Bizantí, també conegut com a Imperi Romà d'Orient, va ser una divisió durant l'Edad Mitjana i es va ubicar a les costes orientals del mar Mediterrani. -
Period: 395 to 1453
II cultura i religió
El seu regnat va ser un ressorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarg dels dominis Carolingis dirigits per l'església catòlica. Mitjançant les seves conquestes va esdevenir l'Europa Occidental en l'Edat mitjana. -
Period: 395 to 1453
Els poders bizantins
Els 3 poders de l'imperi Bizantí eren: 1.- Polític - El poder el tenia tot l'emperador per voluntat divina.
2.- Militar - Funcionaven com una Infanteria pesada, molt ben armada i protegits per escuts, llances i destrals.
3.- Religiós - Religió Ortodoxa, el cristianisme. El patriarca de Constantinoble juntament amb el de Roma. Eren ramaders i practicaven l'agricultura dels cereals; eren semi-nomedes. -
406
Germànics
En els segles II, III i IV, els Sueus, Vàndals i Alans, eren els germànics.
Eren ramaders, practicaven l'agricultura dels cereals i eren semi-nomadas.
En el segle V les tribus van invair l'imperi d'Occident.
Els Burgundis invadiren el sud-est de Gàl·lies, i els Francs el Nord. -
409
Germànics
Sueus, Vàndals i Alans, es van instal·lar a Hispania. -
410
Visigots
Saquejaren Roma. -
476
Ròmul Augustul
Ròmul va ser l'últim emperador romà, va ser destronat al 476 i Odacre es proclama emperador i dominà els invasors ( Sueus, Vàndals, Alans...) i aquests es costitueixen en regnes. -
Period: 476 to 711
Pobles germànics
Són originaris del Nord de Europa, i s'identifiquen per l'ús de llengües germàniques. -
Period: 489 to 526
Teodoric el Gran
Monarca germànic romanista que va fomentar la cultura romana entre els ostrogots. -
Period: 527 to 565
Justinià II
Va ser l'emperador de l'imperi Romà d'orient des de 1 d'agost de 527 fins la seva mort. -
537
Santa Sofia
Es un monument d'arquitectura primordialment religiós però el seu estatus icònic l'eleva més enllà: simbolitzava l'imperi bizantí i el seu poder avui dia II (537) és un museu té luxoses decoracions i ornaments, és una joia està situada a Turquia i el seu nom significa ''saviesa''. -
Period: 570 to 632
Mahoma
És el profeta dels musulmans. El fundador de l'Islam. -
622
La Hegira Medina
La migració de Mahoma de la Meca per la ciutat de Yetrib, és coneguda com a Medina l'any 622. Perquè la primera ciutat no acceptaven les seves mostres de la religió de l'Islam. Hegira és el primer nom de Medina. -
Period: 711 to 1492
Islam
Islam es refereix a la religió monoteista practicada pels musulmans el seu deu es Al·là, la seva profeta Mahoma i l'Alcorà és el seu llibre sagrat. Els seguidors d'aquest religió practiquen durant un mes a l'any el Ramadà què consisteix en un dejuni durant les hores del dia. -
732
Batalla de Poitiers
Les tropes dels Francs, liderats per Carles Martell van derrotar en Tours a prop de Poitiers l'exercit musulmà que havia entrat a Europa per la península Ibèrica 20 anys abans amb aquesta Victòria aconseguirem frenar davant dels soldats del Califat de Omeya. -
751
Carles Martell
Era el majordom de Palau de tots els regnes merovingis fill de Pipino el Vell que va aconseguir destronar el seu rei en 751 i va ser reconegut rei dels francs. -
800
Carlemany
La seva coronació es va convertir, així en el tall definitiu entre els darrers vestigis de l'Europa medieval. un moment clau en la història del vell continent que va tenir lloc a Roma la nit de Nadal del 800 dc. -
Period: 800 to 843
Francs
l'Imperi carolingi és un terme utilitzat per referir-se a l'Imperi dels romans i franks des de la coronació de Carlemany (800) fins a la divisió dels seus territoris en el Tractat de Verdun (843). -
Period: 800 to 843
Imperi carolingi
La dinastia carolíngia refereix el llinatge dels reis i emperadors francs que van governar a Europa occidental entre els segles,VIII i X. -
Period: 800 to 843
Pipi, el breu carlemany
Aquest període de la història deriva de la política dels reis francs Pipino el breu i Carlemany que suposa la recuperació de la Cultura en àmbits polítics, culturals i religiosos. Carlemany és coronat emperador a Roma què simbolitza la restauració de l'Imperi Romà d'Occident, que us servir per legitimer el poder del Etnia germànica què eren els romans. -
843
Tractat de Verdún
Va ser un pacte firmat entre lotaria i lleis del Germànic i Carles el Calvo en la localitat francesa, que decretava en la forma de procedir si moria un dels monarques sense descendència.