-
Carles IV
Rei d'Espanya entre 1788 i 1808. El seu regnat marca l'inici de la crisi de l'Antic Règim a Espanya. Va ser el cinquè monarca de la casa Borbó. Va enfrontar a Espanya contra la França revolucionària a la Guerra de la Convenció (1794-1795) i va ser derrotat. Sota l'auspici del seu primer ministre, Godoy, va canviar radicalment la política exterior espanyola i es va aliar amb França de Napoleó. -
Desamortitzacions espanyoles
Iniciat a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el segle XX.
Va consistir a posar al mercat, mitjançant una subhasta pública, les terres i els béns no productius en poder de les anomenades mans mortes que no els cultivaven. -
El tractat de Fontainebleau
En un primer moment, Espanya va ser aliada de França. Aquests dos tenien un enemic comú: Anglaterra.
Carles IV (rei d’Espanya) i el ministre Godoy van signar un pacte amb Napoleó: el tractat de Fontainebleau. Aquest pacte consistia en deixar passar tropes franceses per Espanya (per atacar Portugal), i com Napoleó era llest, quan van passar, en lloc de marxar, es van quedar i Espanya va ser envaïda per Napoleó. -
La rivalitat de Ferran VII i Carles IV
En paral·lel al tractat de Fontainebleau, a Espanya hi havia una rivalitat entre un pare i un fill: Carles IV (pare absolutista) i Ferran VII o “El desitjat” (fill del rei). El fill tenia intencions de fer reformes més liberals. Per decidir qui seria el rei, van anar a Baiona a veure a Napoleó (la persona més poderosa d’Europa) perquè ell decidís qui seria el pròxim rei d’Espanya. Però en lloc d’escollir el pare o el fill, va decidir que el seu rei seria el seu germà: Josep Bonaparte. -
Josep Bonaparte
A Espanya, la seva proclamació com a monarca el juny de 1808 va ser deguda a la cessió que li va fer dels drets a la Corona espanyola el seu germà, l'emperador Napoleó. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. -
Capitulacions de Baiona
Va succeir el 5 de maig de 1808 a Baiona, França, quan Carles IV i el seu fill Ferran VII van ser obligats a abdicar els seus drets al tron espanyol a favor de Napoleó Bonapart, que després els va cedir al seu germà Josep Bonapart sota el nom de Josep I. -
Period: to
Guerra del Francès o d'Independència
La Guerra del Francès també coneguda com la Guerra de la Independència va començar el 1808 i acabar en 1814 amb la pujada de Ferran VII al tron per segona vegada.
Napoleó va començar aquesta guerra amb la intenció de col·locar al seu germà Josep Bonaparte al tron d’Espanya, després de les abdicacions de Baiona.
Per això va aprofitar el tractat de Fontainebleau per a conquistar a Espanya i Portugal alhora. -
Les Corts de Cadis
Durant el 1812 a Espanya es va fer una Constitució molt liberal (contrària a l’absolutisme) i donava molts drets i llibertats a la població i separava els tres poders (legislatiu, executiu i judicial). Es va fer a Cadis perquè era la ciutat que no havia estat envaïda. Però no es va arribar a aplicar. Amb tot i això, va influir molt. Aquesta constitució va ser molt coneguda com “La pepa”, ja que es va dur a terme el dia de Sant Josep. -
Ferran VII
Quan va acabar la Guerra del Francès, Ferran VII va començar a governar. Se li deia "el Desitjat", va ser príncep d'Astúries i rei d'Espanya l'any 1814. Va perseguir els liberals, ja que, encara que al principi fos liberal, després va esdevenir absolutista.
ABSOLUTISME:
És una filosofia política que dicta que el rei ha de tenir el poder absolut, sense límits i sense compartir-lo/repartir-lo, i és per això que van anomenar aquesta forma de govern "Monarquia absoluta". -
La mort de Napoleó
El 17 d'octubre del 1815 va desembarcar a l'illa i durant les primeres setmanes es va allotjar en una petita habitació, situada sota un graner. Anys més tard va morir, el 1821, a l'illa de Santa Elena, a la meitat de l'oceà Atlàntic, on va ser deportat després de la derrota de la "Gran Armée" a Waterloo. -
La Pragmàtica Sanció
Ferran VII va crear una llei abans de morir per anul·lar la llei Sàlica (només pot regnar un home).
Aquesta nova llei provoca una guerra entre els liberals partidaris d'Isabel II (isabelins) i els absolutistes partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó (carlins).
- Isabel II: Filla de Ferran VII
- Carles Maria Isidre de Borbó: Germà de Ferran VII -
Isabel II d'Espanya
És la filla de Ferran VII. Ella, a diferència del seu pare, volia implantar un nou sistema de govern: el liberalisme. Ella va començar a regnar l'any 1833 a causa de la mort del seu pare, i amb només tres anys va haver de regnar gràcies a la regla de successió (llei sàlica).
LIBERALISME:
És un grup d'ideologies contràries a l'absolutisme. Defensa:
- La llibertat de l'individu
- La igualtat política i jurídica
- Busca limitar el poder de l'Estat -
Period: to
La Primera Guerra dels Carlins
Va ser una guerra entre els partidaris d'Isabel II d'Espanya i els partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó.
Va ser el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya. -
Desamortització de Mendizàbal
La desamortització espanyola va ser un llarg procés històric, econòmic i social. Va consistir a posar al mercat, prèvia expropiació forçosa i mitjançant una subhasta pública, les terres i béns que fins aleshores no es podien vendre, hipotecar o cedir i que es trobaven en poder de l'Església catòlica i les ordres religioses. -
Espartero (polític)
Expresident del Consell de Ministres d'Espanya. Va ser un militar espanyol que va ostentar molts títols, tots ells com a recompensa per la seva tasca al camp de batalla, especialment a la primera guerra carlina, on la seva direcció de l'Exèrcit isabelí va ser de vital importància per a la victòria final. Va ser un militar progresista (volia reformes). Agafa el poder per la força.
Vol aplicar reformes més liberals (llibertat econòmica).
Oposició de Catalunya (volien el proteccionisme). -
Crisi de 1867
Comença el març de 1863 amb la caiguda del govern de la Unió Liberal del general Leopoldo O'Donnell i acaba amb la Revolució de 1868 que va posar fi a la Monarquia d'Isabel II -que va marxar a l'exili- i va obrir la nova etapa de la història contemporània d'Espanya anomenada Sexenni Democràtic (1868-1874). -
General Prim (polític)
Va ser un militar i polític liberal espanyol del segle XIX que va arribar a ser president del Consell de Ministres. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-40), ingressa a l'exèrcit Liberal a les ordres del seu pare Pablo Prim i Estapé, a qui les circumstàncies bèl·liques de l'època van portar a ser capità a la primera legió catalana durant la Guerra del Francès i, anys més tard, cap del batalló de Tiradors d'Isabel II. A causa de la valentia demostrada, Juan Prim ascendeix al grau de coronel. -
"La Gloriosa"
Revolució de 1868.
Causes:
- Crisi econòmica.
- Crisi política (corrupció i poca democràcia).
- Crisi social (moltes desigualtats).
Van contra la reina (revolució en contra d’ella) i la reina va cap a l’exili, a França (paris). La reina era la Isabel II.
Amadeu de Savoia: nou rei, dinastia italiana. Més obert a la democràcia (a la participació de la gent). 1870-1873
Al final no agrada a la gent.
El rei va abdicar (va dimitir). -
Amadeu de Savoia
Amadeu I d'Espanya va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort de Joan Prim. -
Sagasta (polític)
Va ser un polític espanyol, membre del Partit Liberal, president del consell de ministres i president del Govern d'Espanya. Els liberals volien democràcia i que tothom sigues igual davant la llei. Líder dels liberals. Volien fer moltes reformes. Ampliar els drets i les llibertats: llibertat d’expressió o de premsa, llibertat de culte, llibertat d’associació. Volien ampliar el sufragi. Partidaris del sufragi censatari però més ampli. Volien reduir el poder polític del rei. Burgesia baixa. -
La Primera República
Va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Va ser un intent de fer un estat descentralitzat: no tot es decideix amb la capital. Desunió entre els mateixos republicans.
Un altre aixecament militar acaba amb la República (General María). -
Alfons XII
Era el fill d'Isabel II. El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. Va consolidar la monarquia i l'estabilitat institucional, reparant els danys que les lluites internes, guanyant-se el sobrenom del «Pacificador». Engega el període de la Restauració. Monarquia parlamentària de caràcter liberal, però va ser un sistema poc democràtic. -
Period: to
Bipartidisme
Espanya només poden participar dos partits: el liberal i el conservador.
Sistema molt poc democràtic. Feien moltes trampes.
Espanya només poden participar dos partits: el liberal i el conservador. S’alternaven el poder de forma pacífica, però havia frau electoral.
El rei feia d’àrbitre: convocava les eleccions, podia dissoldre el parlament/les corts. Tenia massa poder. -
Constitució de 1876
Va ser una constitució que va dur a terme Cánovas i va ser proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. -
Caciquisme
Persones amb molta influència a l’Espanya del segle 19. Es basa en el fet que un dirigent polític té un domini total d'una societat de l'àmbit rural -
Cànovas (polític)
Va ser un polític del partit conservador i historiador espanyol. Després de la Revolució Gloriosa i la fi de la monarquia borbònica, s'encarregà de preparar la tornada del que seria Alfons XII, fill d'Isabel II. És autor de la Constitució de 1876. Polític líder del partit conservador.
Volia fer poques reformes. Drets i llibertats limitats. Partidaris d’un sufragi censatari: podien votar poques persones. El monarca tenia amples poders. Burgesia alta i aristocràcia. -
Guerra de Cuba
Espanya mantenia les colònies de:
- filipines
- Cuba
- Puerto rico
Cuba era la principal. Produïa el sucre, el primer productor mundial. Posaven molts impostos als productors de sucre i a Amèrica no li agradava, no volia ser dominava per Espanya. Els estats units van ajudar a Cuba i va declarar la guerra a Espanya. Va guanyar estats units. Espanya surt derrotada i va perdre les tres colònies. Va crear un sentiment de frustració molt gran a tota Espanya.