-
El 1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, l’anomenada FRE.
La Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) es va constituir a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870. Va ser el primer Congrés Obrer d'abast estatal i es va celebrar a Barcelona. Concretament al local del Teatre Circ Barcelonès. -
Arriba a Espanya Paul Lafargue, gendre de Marx.
La tasca encomanada a Lafargue consistia principalment a reunir a Madrid un grup marxista que fos capaç de liderar l'activitat revolucionària. Alhora, va començar a escriure una sèrie d'articles anònims per al periòdic "l'Emancipació" en els quals defensava la necessitat de crear un partit polític de la classe obrera. -
2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa.
Es va celebrar al final del regnat d'Amadeu I. Per evitar que fos suspès pel govern, El Congrés, entre altres assumptes, va tractar el conflicte sorgit a la Federació madrilenya entre els anarquistes, majoritaris, i els socialistes marxistes, minoritaris. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña (marxista).
Va ser una secció de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Espanya fundada pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT de majoria bakuninista. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia.
Es va celebrar a la ciutat neerlandesa de La Haia. Va ser el cinquè congrés de l'Associació Internacional de Treballadors. Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. -
Comença Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat.
Significa el restabliment de la Monarquia Espanyola i la dinastia borbònica amb el fill d'Isabel II, el rei Alfons XII d'Espanya. El moviment obrer és il·legal i les associacions obreres treballen en la clandestinitat. -
La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.
La Nova Federació Madrilenya va celebrar un Congrés a Toledo per constituir la Nova Federació Espanyola, juntament amb unes altres onze "noves" federacions locals que s'havien format a Cadiz, Saragossa, Dénia, Pont de Vilomara, Alcalá, Gràcia, Xàtiva, Vitòria, Toledo, València i Lleida, encara que només hi van assistir delegats de les quatre últimes. -
Fundació del PSOE.
Es va fundar a Madrid per Pablo Iglesias Posse i es va definir com un partit de classe obrera, socialista i marxista. El nou partit presentava tot un programa de reformes immediates que incloïen el dret d’associació, el dret de reunió, el dret de manifestació, el sufragi universal, la reducció de les hores de treball i la prohibició del treball infantil, entre d’altres mesures socials. -
Tolerància amb la pujada al poder del govern liberal de Sagasta.
El 1881 hi van haber eleccions generals a Espanya i va guanyar per majoria el Partit Liberal-Fusionista, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. -
La FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE.
Va ser una organització sindical creada a Barcelona, constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federació Regional Espanyola de l'AIT en el congrés de 1870 (sindicats d'ofici, federacions locals, federacions estatals) i seguint una línia més obrerista, oposada a la política parlamentària. -
Els anarquistes foren acusats d’estar darrere de la “Mano Negra”.
La "mano negra" era una organització secreta i violenta que actuava a Andalucía en un context d'aguda lluita de classes al camp andalús, de difusió d'un anarcocomunisme diferent de l'anarcocol·lectivisme bakuninista, i de diferències entre legalistes i clandestinistes al si de la recent creada Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. -
Es comença a publicar El Socialista.
És l'òrgan d'expressió oficial del "PSOE" des de la seva fundació, apareixent amb periodicitat setmanal a Madrid. Des dels seus començaments va estar lligat a Pablo Iglesias, que en va ser el seu director fins a la seva mort. -
Llei d’Associacions polítiques.
Es posa la primera pedra per avançar cap a la construcció del teixit associatiu tal i com el coneixem ara. Les persones van poder-se unir per defensar els seus interessos, drets, promocionar la cultura i la educació i enfortir els lligams per oposar-se als poders tradicionals. -
Fundació de la UGT.
És una organització sindical obrera espanyola i catalana d'orientació socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona. -
La FTRE es dissolta.
Es va celebrar un Congrés a València on es va decidir dissoldre la FTRE i va separar l'activitat sindical. -
El PSOE participa en la celebració del Primer de Maig.
La classe obrera va celebrar una manifestació a nivell internacional per reclamar la jornada de vuit hores, va ser al Congrés Obrer Internacional que va tenir lloc a Paris.
Durant aquest Congrés, els delegats, entre els quals es trobava el dirigent del PSOE Pablo Iglesias, van aprovar un acord que tenia com a finalitat presentar el moviment obrer davant la societat capitalista com una classe unida. -
Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
Va tenir lloc a Barcelona (Espanya) durant una desfilada militar presidida pel general Arsenio Martínez Campos, capità general de Catalunya. El general només va ser ferit lleument però setze persones van resultar ferides de més gravetat. -
Bombes al Liceu de Barcelona.
El Liceu, a finals del segle es va convertir en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós. A la vegada, l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, veia en el Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant. Per aquesta raó el van triar com a lloc per ha fer l'atemptat. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
Va ser una acció terrorista a Barcelona, contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. -
Processos de Montjuïc.
Són el nom del judici militar que va seguir l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus, en el que van fussilar els anarquistes. -
Assassinat del president del govern Cánovas del Castillo.
Va tenir lloc en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.
Va ser escollit el primer diputat socialista de tota la història d'Espanya en les eleccions generals de 1910.