-
Camprodon
Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar. -
El Vapor
S'inaugura la fàbrica de Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia. La primera factoria de l’Estat moguda amb vapor. Se la coneixerà popularment com "El Vapor" -
Londres
Fundació del Sindicat Nacional Unificat. -
Barcelona
Aldarulls generalitzats. Es cala foc a diversos convents i a la fàbrica "El Vapor". Àlex Pardinyas i tres obrers més són condemnats a mort i afusellats. -
Sabadell
Grups d'obrers intenten destruir màquines de moderna instal·lació. -
Reus
L'Ajuntament de Reus i presidit per l'alcalde 1er de la ciutat, els fabricants de l'art del cotó estableixen un acord sobre la tarifa de preus que es pagaran als treballadors, a més d'altres condicions com que tots los treballs del art se contarán per canas y no per trossos ni per pesaas. -
Barcelona
El dia 10 de maig es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat (estatuts). El seu capdavanter era Joan Muns i a més formaven part de la Junta Directiva José Sort Rull, José Sugrañes Pascual, Vicente Martínez Pintao, Pedro Màrtir Cardeñas i Pedro Vicheto que n'era el secretari. -
Vilassar de Mar
Es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Pot considerar-se la primera organització sindical formada de fora de Barcelona. -
Londres
Es constitueix l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Sens dubte marcà "un abans" i "un després", en l'organització del proletariat. Tingué en Karl Marx el seu principal impulsor. -
Paris
El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris. -
Estat
Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall. -
Barcelona
Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall. -
Karl Marx
El dia 14 mor Karl Marx -
Xicago
Acusats d’haver fet esclatar una bomba que matà uns policies en el decurs d’una manifestació, el dia 11 de novembre són executats, sense proves, quatre anarquistes. Se’ls coneixerà com Els Màrtirs de Xicago. L'any 1893 després d'una llarga revisió del procés vàren ser rehabilitats públicament. -
Estat
Es publica una llei d’associacions, autoritzant la constitució de Sindicats. -
Llei electoral
S’aprova una nova llei electoral, disposant el sufragi universal (masculí) als més grans de 25 anys. -
Paulí Pallàs
El dia 24 de setembre l'anarquista Paulí Pallàs, atempta contra el capità general de Catalunya Arsenio Martínez Campos (el general va resultar il·lès i Pallàs afusellat). -
Santiago Salvador
Santiago Salvador llença dues bombes al patí de butaques del Gran Teatre del Liceu provocant 20 morts. -
Publicació d'una llei
Es publica una Llei sobre accidents de treball (passaran molts anys abans no es comenci a complir). -
Publicació d'una nova llei
Es publica una Llei que regula les condicions de treball de les dones i dels infants a les fàbriques. Limitava el treball femení a 11 hores diàries i prohibia treballar a la canalla de menys de 9 anys. Els fabricants no la tingueren en compte. -
Descans dominical
A Espanya es promulga una llei de descans dominical. -
Repressió de la Setmana Tràgica
La repressió de la Setmana Tràgica va tenir el seu punt àlgid amb l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, injustament acusat de ser l'inductor dels fets. -
Setmana Tràgica
Els fets provenen de les protestes per l'embarcament de tropes i la crida de reservistes per a la guerra amb el Marroc, per anar a defendre els interessos miners i colonials de l'oligarquia espanyola. Les manifestacions se succeïen diàriament i Solidaritat Obrera promogué una vaga general de 24 h. El Govern va respondre amb la declaració de l'estat de guerra i la gran manifestació del mateix dilluns dia 26.La guàrdia civil va provocar dotzenes de ferits, es van cremar esglésies i convents. -
Es promulga una nova llei
Es promulga una llei prohibint el treball nocturn de les dones (entraria en vigor el 1914, excepte en les indústries tèxtils, que es perllongaria el treball nocturn femení fins l'any 1920). -
Prat de la Riba
Sota la presidència de Prat de la Riba s’organitza la Mancomunitat de Catalunya. -
Guerra mundial
Comença la primera guerra mundial. -
Comença la revolució
Comença la revolució que tragué el dogal al proletariat rus i emmirallà el d'una bona part d'Europa. -
Vaga general revolucionària
Vaga General Revolucionària, promoguda per la CNT i la UGT. L’enfrontament dels treballadors amb l’exèrcit i la guàrdia civil costa 70 morts, 43 d’ells a Catalunya. -
Jornada de 8 hores
Es publica la Llei de la jornada de vuit hores, pactada durant la Vaga de La Canadenca. -
Atemptat mortal
Atemptat mortal contra el Cap del Govern Eduardo Dato. Pere Mateu, un dels tres anarcosindicalistes que participaren en l'atemptat declarà: "jo no he disparat contra Dato, sinó contra l'autor de la llei de fugues". -
Nova llei
Es publica una Llei de Retir Obrer de vellesa. -
Cop d'Estat
Cop d'Estat del general Primo de Rivera. El rei l’accepta i el nomena Cap del Govern, establint-se una reial dictadura militar. -
Promulgació de la Constitució Republicana
Promulgació de la Constitució Republicana. Les dones conquereixen el dret al sufragi. -
Mor el President
Mor el President de la Generalitat Francesc Macià. -
Proclamen la República Catalana
El dia sis el president Companys proclama la República Catalana. La revolta s’estén a tot Catalunya, l’exèrcit ataca el Palau de la Generalitat i altres llocs i ciutats. El Govern de la Generalitat és vençut i són empresonats molts polítics i sindicalistes. En els enfrontaments armats mor Jaume Compte del Partit Català Proletari defensant el local del CADCI. -
Tropes franquistes
Tropes franquistes ocupen Barcelona -
Acaba la guerra
Franco dóna per acabada una guerra, que ell va fer durar 20 anys més, durant els quals va matar més de 30.000 persones. I no s'ha d'oblidar que si per l'exèrcit invasor ser català era un delicte; ser català i militant d'un sindicat eren 2 delictes. En aquest context, l'oligarquia catalana, llevat d'honrosíssimes excepcions, col·laborà amb la dictadura denunciant els dirigents del moviment obrer, per portar-los a la presó o davant dels escamots d'execució (carta de denúncia).
