-
Period: to
Guerra dels Set Anys
Conflicte bèl·lic que enfrontà la Gran Bretanya i Prússia a França, Àustria i llurs aliats, des del 1756 fins al 1763. Fou provocada per la rivalitat colonial entre la Gran Bretanya i França i per l’intent per part d’Àustria de recuperar Silèsia, ocupada per Prússia. Aquesta guerra va provocar més de 100.000 morts i ha estat considerada per alguns especialistes com una vertadera primera Guerra Mundial. -
Llei del Timbre de 1765
Va ser una llei del Parlament del Regne Unit que va imposar una impost directe en les colònies de l'Amèrica britànica i requeria que molts materials impresos en les colònies foren fets en paper segellat produït a Londres, que porta un relleu de timbre fiscal. Els materials impresos incloïen documents legals, revistes, cartes de joc, diaris, i molts altres tipus de paper utilitzats en totes les colònies. -
Boston Tea Party
Nom amb el qual és coneguda l’acció de protesta que tingué lloc el 16 de desembre de 1773 per part de comerciants nord-americans contra l’administració colonial.
Consistí en el refús de desembarcar al port de Boston un carregament de te de l’East India Company, mercaderia gravada amb una taxa especial. Encara que la Corona i el Parlament britànics el 1767 havien refusat les Townshend Acts sobre altres béns, el te en fou l’excepció. -
Les batalles de Lexington i Concord
Van ser uns enfrontaments armats entre el Regne de la Gran Bretanya i les Tretze Colònies de l'Amèrica del Nord britànica que es van produir el 19 d'abril de 1775 al Comtat de Middlesex, Massachusetts, en els pobles de Lexington, Concord, Lincoln, Arlington i Cambridge. Aquests successos van suposar un punt de no retorn i van marcar l'inici de la Guerra d'Independència dels Estats Units. -
Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica
Document adoptat el 4 de juliol de 1776 pel qual els delegats de tretze colònies angleses d’Amèrica proclamaren llur voluntat de constituir-se en els Estats Units d’Amèrica. Fou el primer cop que una nació reclamava la igualtat de drets dels homes com a base constitutiva d’un estat. Aquest fet tingué una forta influència en els ambients revolucionaris europeus i d’Amèrica del Sud. -
Tractat de París (1783)
És un tractat de pau, signat en la ciutat francesa de Versalles, el 3 de setembre de 1783. La negociació va córrer de forma independent entre els representants dels recent independitzats Estats Units i Gran Bretanya, d'una banda, i els de Gran Bretanya, França, Espanya i els Països Baixos per un altre. L'acord, que entre els historiadors anglosaxons sol conèixer-se com Segon Tractat de París, va posar fi a la Guerra d'Independència dels Estats Units. -
Constitució dels EUA
És el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre del 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats.