-
218 BCE
Entrada dels romans a Empúries
Amb la intenció d'aturar l'expansió Cartaginesa per part de l'exèrcit d'Aníbal, les tropes romanes desembarquen a Empúries. -
197 BCE
Revolta de 197 a.C.
Els pobles íbers es revolten contra la dominació romana. La província d'Hispània Ulterior (situada al sud de la Península) aconsegueix escapar del control de Roma, amb la mort del seu governador, Gai Semproni Tudità. -
195 BCE
Marc Porci Cató Censorí com a cònsol de la província d'Ulterior
Roma ha d'enviar Marc Porci Cató Censorí com a nou cònsol de la província Hispànica d'Ulterior després de la mort del seu governador Gai Semproni Tudità -
181 BCE
Inici de la conquesta de Celtibèria
Quint Fulvi Flac emprèn la conquesta de la regió de Celtibèria, la zona central de la península Ibèrica. Venç els celtíbers i sotmet alguns territoris. -
Period: 179 BCE to 178 BCE
Màxima conquesta de Celtibèria
Tiberi Semproni Grac segueix amb la conquesta i conquereix trenta ciutats i poblets, alguns mitjançant pactes i altres aliant-se amb els vascons, aprofitant la rivalitat existent entre aquests i els celtibers. -
Period: 155 BCE to 139 BCE
Guerra lusitana
Conflicte entre els pobles lusitans de la península Ibèrica i els conqueridors romans -
19 BCE
Formació d'Hispània
La diversitat de pobles i cultures presents en el territori de la Península Ibèrica ocupat per les tropes romanes es fon en una unitat política: Hispània. -
Period: 15 BCE to 13 BCE
Fundació de Barcino
Els romans busquen un lloc on situar una colònia entre Emporiae (Empúries) i Tàrraco (Tarragona). L'emperdaor August i alguns veterans de l'exèrcit decideixen fundar-la al cim del Mons Tàber, un turonet davant del mar que domina la plana (on actualment es troba la plaça de Sant Jaume). El nom complet que posen a la colònia és Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino. -
14
Mort d'August
-
Period: 100 to 200
Reconstrucció de Bàrcino
-
129
Victòria Olímpica de Luci Minici Natal
Fill de la família Minici Natal, una de les més destacades de l'època a la ciutat de Bàrcino, participa a la cursa de carros dels jocs olímpics i obté la victòria -
266
Entrada dels francs a Tàrraco
Un dels pobles bàrbars (els francs), travessen els Pirineus i saquegen Tàrraco -
Period: 300 to 400
Reforçament de la muralla fundacional
Durant el segle IV d.C. la ciutat va viure un moment d'esplendor econòmic tot i que per a l'Imperi va ser una època d'inestabilitat política i militar. -
395
Divisió de l'Imperi Romà
L'emperador Teodosi decideix dividir l'Imperi en dos per defensar-lo millor de les conquestes dels bàrbars. Un d'ells és l'Imperi Romà d'Occident, amb la capital a Roma i l'altre l'Imperi Romà d'Orient, amb la capital situada a Bizanci -
415
Establiment de la cort dels Visigots a Bàrcino
El rei visigot Ataulf I estableix breument la seva cort a Bàrcino, juntament amb la seva dona, Gal·la Placidia, princesa romana. -
Period: 440 to 476
Establiment dels visigots al territori de l'actual Espanya i sud de França
L'imperi romà no té exèrcits per aturar la invasió dels visigots i han d'arribar a acords. Aquest poble germànic s'instal·la en el territori de l'actual Espanya i sud de França. -
476
Caiguda de l'Imperi d'Occident
L'Imperi d'Occident desapareix, ocupat pels pobles germànics. -
Period: 476 to 507
Regne de Tolosa
Els visigots instal·len primer la seva capital a Tolosa. Durant aquest període la península passa per una època de gran inseguretat i les famílies riques romanes es traslladen de la ciutat al camp, on se senten més segures. -
Period: 507 to 711
Regne de Toledo
La capital passa de Tolosa a Toledo.El rei Leovigild unifica tots els territoris de la península, excepte el poblat dels vàndals, que decideix marxar a l'Àfrica. Durant aquest regnat s'intenta aconseguir la unió entre la classe dirigent visigoda i els pobles autòctons de la península. A mitjans del segle VII s'unifiquen totes les lleis del regne i el rei Recesvint escriu un únic llibre de lleis: el liber iudiciorum. -
589
Tercer Concili de Toledo
El rei Recared, amb l'objectiu d'aconseguir una major unió entre els pobles autòctons de la península i la classe dirigent visigoda, imposa la unitat espiritual i territorial del Regne Visigot i prohibeix pràctiques religioses considerades herètiques. -
711
Derrota visigòtica a la Batalla de Guadalete
Degut a la revolta de l'aristocràcia contra l'últim rei visigot, Roderic, i a l'aliança d'aquesta amb alguns pobles del Nord d'Àfrica,Tariq ibn Ziyad s'estableix a l'estret de Gibraltar i venç els visigots a la Batalla de Guadalete, iniciant la conquesta de la península. -
Period: 711 to 732
Conquesta musulmana de la península Ibèrica
Els musulmans inicien l'ocupació de la península Ibèrica i ocupen tot el territori en molt poc temps -
732
Batalla de Tours
Els francs derroten els musulmans per frenar la seva expansió i aquests es veuen obligats a recular fins la frontera del Duero i del Llobregat. -
780
Configuració de la marca Hispànica i organització del terriotri en comtats.
-
Period: 800 to 843
Imperi carolingi
-
929
Proclamació del Califat de Còrdova
El poder de l'emir de Còrdova era tan gran que es va autoproclamar califa, creant el Califat de Còrdova. El primer califa va ser Abd ar-Rahman III. -
Period: 929 to 1031
Califat de Còrdova
-
Period: 1000 to 1100
Al segle XI els comtats catalans es van anar unint en vassallatge sota el lideratge del comtat de Barcelona.
-
1031
Divisió del califat
L'últim califa va ser Hixam III, fins la divisió i desintegració del califat en un gran nombre de Regnes de Taifa repartits per tot el territori musulmà. -
1090
Recuperació de la capital visigoda, Toledo
-
Period: 1100 to 1200
Separació dels territoris de l'actual Portugal de Castella
Importants lluites internes dels nobles durant el segle XII van comportar la separació de Castella dels territoris de l'actual Portugal. -
Period: 1100 to 1200
Durant el segle XII el comtat de Barcelona s'uneix al Regne d'Aragó, creant la Corona d'Aragó.
-
Period: 1200 to 1300
Durant el segle XIII els islàmics perden la major part de les seves taifes excepte la Taifa de Granada
-
1212
Batalla de Las Navas de Tolosa
Els regnes cristians s'uneixen per intentar enderrocar els Almohades, provinents del nord d'Àfrica que llavors tenien el poder de la península. Es produeix una batalla a la vall del Guadalquivir i a partir de llavors la decadència musulmana és definitiva. -
1346
Origen de la Pesta Negra a la Xina i expansió per tot el món
-
1347
Arribada de la Pesta Negra al continent europeu
-
1391
Inici de la persecució contra la població jueva, amb la destrucció de la jueria de Sevilla.
-
1410
Mort de l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà
-
1412
Compromís de Casp
Entre Catalunya, València i Aragó per decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó. -
1467
Imposició de la Santa Hermandad
-
1469
Casament dels reis catòlics
-
1474
Unió de les corones de Castella i Aragó
-
Period: 1475 to 1479
Segona guerra de successió de Castella
Isabel i Joana la Beltraneja es disputaven per la successió de la corona de Castella -
1478
Creació de la Inquisició
Es va crear primer a Castella i més tard a Aragó, per controlar la puresa de la fe. Va ser l'única institució comuna per als dos regnes -
Period: 1484 to 1487
Conquesta de la part occidental del Regne de Granada
-
1486
Sentència Arbitral de Guadalupe
Dictada per Ferran II, abolia els mals usos, el dret de remença i generalitzava el contracte d'emfiteusi. -
Period: 1488 to 1490
Inici de la conquesta de la part oriental del Regne de Granada
-
Period: 1490 to 1492
Lliurament de Granada
S'exigeix a Boabdil (fill del soldà del regne) el lliurament de Granada. Finalment, aquest el lliura després d'unes negociacions secretes. -
1492
Derrota del darrer regne andalusí de Granada
La reina Isabel I de Castella conquereix l'últim regne musulmà: el regne de Granada -
1492
Els reis catòlics signen el decret de l'expulsió dels jueus
-
Oct 12, 1492
Descobriment del continent americà
-
1493
Tractat de Barcelona
La corona d'Aragó recupera Rosselló i la Cerdanya en un pacte amb el rei Carles VIII de França. -
1496
Conquesta de Tenerife i incorporació de les illes Canàries al Regne de Castella
-
1497
Presa de Melilla
-
1504
Mort d'Isabel de Castella
-
Period: 1504 to 1506
Regnat de Joana I de Castella
-
1505
Presa de Mers-el-Kebir i posteriorment de Vélez de la Gomera, Orà, Bugia, Alger, Tunis, La Goleta i Trípoli.
-
Period: 1508 to 1516
Regència de Ferran II i incorporació de Navarra a la Monarquia
-
1512
Incorporació de l'Alta Navarra a la Monarquia Catòlica
Davant la negativa del regne de deixar pas a les tropes castellanes per atacar França, Ferran el Catòlic ordena al duc d'Alba l'ocupació de Navarra. -
1515
Herència de Carles I de Flandes (Holanda, Bèlgica, Luxemburg) i Milà
-
1516
Carles I hereta Castella i Amèrica
-
1516
Carles I hereta Aragó i Nàpols
-
1517
Inici de la reforma protestant a Alemanya
-
Period: 1517 to 1556
Regnat de Carles I de Castella i V de l’Imperi Sacre Romanogermànic
-
Period: 1517 to 1524
Los Comuneros de Castella
Les ciutats castellanes es revolten contra els estrangers i acaba amb la derrota dels Comuneros -
1519
Carles I hereta els territoris de l’Imperi d'Alemanya i Àustria.
-
1520
Revolta de les Germanies
-
1525
Batalla de Pavia
Les tropes de Carles I empresonen a Francesc I de França. -
Period: 1545 to 1563
Concili de Trento
Contrareforma catòlica -
1556
Mort de Carles I i divisió de l'imperi
El seu fill Felip es converteix en el rei de Castella, Aragó i les possessions americanes i el seu germà Ferran en l’emperador del Sacre Imperi. -
Period: 1556 to
Imperi de Felip II i incorporació de Filipines i Portugal a l'Imperi
-
Period: 1563 to
Construcció de "El Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial"
Felip II construeix el monestir "El Escorial" per commemorar la victoria a la batalla de San Quintí, l'agost de 1557 -
1580
Incorporació de Portugal a la Corona Hispànica
-
Derrota de Felip II a la Gran Batalla de l'Armada Invencible
-
Period: to
Període de govern dels Àustries Menors
Espanya perd l’hegemonia política a Europa i la corona hispànica entra en fallida -
Period: to
Regnat de Felip III
Delega les seves tasques de govern al duc de Lerma. -
Period: to
Expulsió de la població musulmana de tota la península ibèrica
Per ordre del rei Felip III -
Period: to
Regnat de Felip IV
-
Period: to
Felip IV nomena com a privat (valido) el comte-duc d’Olivares
-
Olivares defensa la idea de la "Unión de Armas" i Catalunya s'hi oposa
Cada regne ha de contribuir amb els seus exèrcits i recursos econòmics en proporció a la seva població. Catalunya s'hi oposa i es produeix un xoc entre Catalunya i el rei. -
Reacció contra la "Unión de Armas"
Portugal assoleix la independència i Catalunya inicia una guerra contra la monarquia, la guerra dels Segadors -
Period: to
Guerra dels Segadors
-
Corpus de sang
Els pagesos assassinen el virrei de Barcelona i la corona reacciona contra Catalunya -
Period: to
Accentuació de la pèrdua de l’hegemonia hispànica en l’escenari europeu
-
Se signa la Pau de Westfàlia
-
Diego Velázquez pinta Las Meninas
-
Se signa el Tractat dels Pirineus
La corona hispànica renuncia als territoris de la Catalunya Nord -
Period: to
La monarquia hispànica accepta l’hegemonia francesa
Lluís XIV era el símbol de França i el monarca més poderós d’Europa. -
Period: to
Regnat de Carles II d'Àustria
Va ser el darrer monarca de la dinastia d'Àustria perquè no va arribar a tenir fills. -
Mort de Carles II d’Habsburg sense descendència
En el seu testament deixa com a hereu el seu nebot-nét, el príncep francès Felip de Borbó -
Period: to
Guerra de Successió Espanyola
Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi Austríac no estan d'acord amb el nomenament del nou rei i declaren la guerra a França i a Espanya, donant el seu suport al candidat austríac amb la formació de la Gran Aliança de la Haia. Catalunya i Aragó, per la seva part, donen suport també al candidat austríac. -
Tractat d'Utrecht
Felip d'Anjou és reconegut com a rei de la corona castellana, i a canvi perd les possessions europees, que passen a mans dels àustries, i també de territoris com Gibraltar i Menorca, que passen a mans angleses. A més, la Corona d'Aragó perd la seva sobirania, que ara pertany a Castella. Catalunya es queda sola. -
Final de la guerra i derrota de Catalunya
-
Decret de Nova Planta
El rei Felip V publica el Reial Decret de la Nova Planta pel qual Catalunya assumeix el model castellà i passa a ser presidida pel capità general, erigit com a màxima autoritat civil i militar al Principat. El nou sistema polític es basa en la centralització i la militarització de l'administració i la cultura i menysté els altres ordenaments jurídics i polítics. -
Period: to
Regnat de Carles III, considerat un paradigma del despotisme il·lustrat
-
Period: to
Regnat de Carles IV
-
Period: to
Revolució Francesa
Considerada el model de revolució política de la seva època. Suposa la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. -
Napoleó Bonaparte es converteix en l'emperador de França.
-
Period: to
La Guerra del Francès
Napoleó pretén instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona i s'inicia un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès amb l'entrada de les tropes napoleòniques. Forma part de les Guerres Napoleòniques, iniciades el 1807 en declarar-li França i Espanya la guerra a Portugal, tradicional aliat del Regne Unit. -
Inauguració de les Corts de Cadis
El sector liberal aconsegueix la formació d’una cambra única i el reconeixement que el poder resideix en el conjunt dels ciutadans, representats a les Corts. La construcció d’una nova estructura política representa la primera oportunitat real pels polítics catalans a participar activament en la política de la monarquia espanyola. -
La Constitució de Cadis
Primera llei fonamental espanyola escrita de la història, amb un caràcter liberal. -
Retorn de Ferran VII d'Espanya al poder i imposició de la Inquisició i l’Antic Règim
Anul·la totes les lleis aprovades a les Corts de Cadis, inclosa la Constitució de Cadis. -
Period: to
Regnat de Ferran VII d'Espanya
-
Pronunciament del general Riego i sorgiment del primer govern liberal.
-
Ferran VII és obligat a acceptar la Constitució de 1812
-
Period: to
Trienni Liberal
Divisió dels liberals en dos grups: els moderats, més respectuosos amb el rei i els progressistes, que volien aprovar canvis més profunds. -
Caiguda dels liberals a mans de l'exèrcit de la Santa Aliança
Suposa la fi del primer període constitucional de la història. -
Ferran VII anul·la la llei sàlica
-
Inici de la Revolució Industrial a Catalunya
-
Mort de Ferran VII, deixant com a successora Isabel (menor d’edat) i com a regent la seva dona Maria Cristina.
-
Period: to
Regència de Maria Cristina
-
Period: to
Primera Guerra Carlista
Enfrontament per la successió del tron entre partidaris de l’Antic Règim (carlistes) i els defensors de la reina Isabel i el liberalisme (isabelins). -
Motí de la Granja de San Ildefonso
Els progressistes obliguen a la reina a proclamar president del govern al general Espartero. -
Period: to
Govern progressista d'Espartero
-
El govern d'Espartero promulga la Constitució de 1837
-
El general Espartero guanya la guerra carlista
-
Espartero força a la regent Maria Cristina a la seva renúncia
-
Aixecaments armats entre militars moderats (Narváez i O’Donnell) i progressistes (coronel Joan Prim)
Victòria dels liberals moderats, que declaren la reina Isabel II major d'edat per tal que pugui començar el seu regnat. -
Period: to
La dècada moderada
Es consolida l'Estat Liberal de caràcter molt moderat.El president del govern és el general liberal Narváez. -
Creació de la guàrdia civil
Cos policial controlat pel govern central de Madrid. -
Constitució de 1845
Aprovada per Narváez, de caràcter moderada. -
Period: to
Segona Guerra Carlina
Els carlistes volen casar la reina Isabel II amb l'hereu dels carlins, però finalment no passa i provoca la revolta dels carlins. -
Publicació del manifest comunista de Karl Marx a Europa
-
Concordat amb la Santa Seu
Pacte amb l’Església que serveix per reconciliar el govern amb el poder religiós. -
Revolució de Vicalvarada
Accés de progressistes i unionistes al poder. -
Period: to
Bienni Progressista
-
Manifest de Manzanares
Antonio Cánovas del Castillo el redacta i el signa Leopoldo O'Donnell. S'exigeixen reformes polítiques i unes Corts Constituents per fer possible una autèntica «regeneració liberal». -
Primera llei d'educació pública entre 6 i 10 anys.
-
Pacte d'Ostende
Els progressistes de Prim, els demòcrates i posteriorment els Unionistes es posen d'acord per organitzar una revolució. -
Crisi econòmica global i enfonsament de la borsa
-
Revolució de "La Gloriosa"
Victòria de les forces de general Serrano i abandonament d'Isabel II d'Espanya des de Sant Sebastià. -
Period: to
Sexenni Democràtic
-
Period: to
Govern provisional de Serrano
-
Constitució del 1869
Establiment de la monarquia parlamentària constitucional com a règim polític -
Eleccions per escollir les Corts Constituents
Primeres que es van celebrar a Espanya amb sufragi universal masculí. -
Assassinat del General Prim
-
Period: to
El regnat d'Amadeu I
Amadeu no té suport polític ni militar i el parlament està molt dividit. A més, ha d'afrontar una situació de gran inestabilitat amb moltes guerres i revoltes internes -
Esclat de la Tercera Guerra Carlina
Els carlins no accepten Amadeu I i proclamen com a rei el seu candidat. -
Period: to
La primera república proclamada per les Corts
És un període d'inestabilitat política on els republicans es divideixen en unitaris i federalistes -
Period: to
1a etapa de la república: República federal i Projecte de Constitució de 1873
Domini dels federalistes (Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall)
Continuen les guerres carlines i la guerra a Cuba -
Period: to
2a etapa: República unitària
Domini dels unitaris (primer Nicolàs Salmerón i després Emilio Castelar) i reformes republicanes. Eliminen el federalisme, imposen un fort autoritarisme i reforcen l’exèrcit. -
Abdicació d'Amadeu I
-
Cop d’Estat del general Pavía
Pavía entra a cavall al congrés i nomena el General Serrano com a President del Govern -
Period: to
Dictadura del General Serrano
Prohibició dels partits polítics federals, els símbols obrers i els ajuntaments d’esquerres. També es prohibeixen els drets individuals i els de premsa. El polític Cánovas del Castillo, creador del nou partit Conservador, prepara el retorn dels Borbons. -
Cop d'estat del general Martínez Campos
Amb el "pronunciamiento" de Sagunt proclama Alfons XII com a nou rei d'Espanya.
