-
Assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francisco Fernando, hereu del tron austríac, i la seva dona.
L'arxiduc Francisco Fernando, hereu al tron de l'Imperi austrohongarès, i la seva dona van ser víctimes d'un atemptat a mans d'un jove de 20 anys d'origen serbobosnià amb motivacions nacionalistes al centre de Sarajevo. Aquell crim va ser el causant de l'inici de la Primera Guerra Mundial el 1914. -
L'Imperi austrohongarès es mobilitza i envaeix Sèrbia a finals de mes.
El 28 de juliol de 1914, l'Imperi austrohongarès va declarar la guerra al regne de Sèrbia, acte que va sumir Europa, a causa del sistema d'aliances imperant, a la «tercera part de les guerres balcàniques», que aviat es va transformar en la Primera Guerra Mundial. L'imperi va haver de combatre en diversos fronts simultàniament, per a la qual cosa no comptava amb mitjans econòmics militars suficients, per la qual cosa la contesa aviat es va tornar insostenible. -
Inici de la guerra a Europa. Mobilitzacions a nombrosos països, com França, Anglaterra, Alemanya, Àustria...
La Gran Guerra va ser el primer gran conflicte bèl·lic que va assolar Europa a la primera meitat del segle XX. Va començar del 28 de juliol de 1914 i va finalitzar al novembre de 1918. -
Alemanya declara la guerra a França.
Les autoritats administratives i militars alemanyes han comprovat que s'han comès un cert nombre d'actes d'hostilitat caracteritzada en territori alemany per aviadores militars franceses. Diversos de. ells han violat manifestament la neutralitat de Bèlgica, volant sobre el territori d'aquell país. Un d'ells ha intentat destruir unes construccions a prop de Wesel, i altres han estat vists a la regió de l'Eiffel; un altre ha llançat bombes sobre el ferrocarril, a prop de Karlsruhe i de Nuremberg. -
El Regne Unit declara la guerra a Alemanya.
El 3 d'agost Alemanya declarà la guerra a França. Aquest acte violava la neutralitat belga, que Alemanya, França i el Regne Unit s'havien compromès a respectar per tractat, el govern britànic declara la guerra a Alemanya. Finalment, el dia 4 d'agost el Regne Unit declara la guerra a Alemanya. -
França atura l'ofensiva alemanya al Marne. La guerra de desgast comença al front occidental.
La batalla del Marne es va elevar a França a la categoria de miracle per la inesperada victòria, pràcticament a l'últim moment, sobre els invencibles alemanys, de manera que va quedar desarborada la conquesta de París i els objectius fonamentals del Pla Schlieffen. -
L'Imperi otomà entra en guerra en alinear-se amb les potències centrals.
El 2 de novembre de 1914, Rússia va declarar la guerra a l'Imperi otomà. França i l'Imperi britànic, aliats de guerra de Rússia, en van seguir l'exemple. Enver Pachá havia aconseguit que l'Imperi otomà entrés a la Primera Guerra Mundial del costat de les Potències Centrals, Alemanya i Àustria-Hongria. -
Alemanya envaeix Polònia. Nombroses baixes a la segona batalla de Ypres, en què Alemanya utilitza gas per primer cop.
El 22 d'abril del 1915 van utilitzar gas de clor per primera vegada en una guerra moderna. El resultat va ser la mort, el pànic i la sorpresa total, i els Aliats es van veure obligats a retirar-se diversos quilòmetres – però no hi va haver cap avenç. -
Itàlia entra en guerra a favor dels aliats a canvi de rebre territoris pertanyents a l'Imperi austríac.
A mitjan de 1915, amb l'objectiu de conquerir els territoris italians sota el domini austrohongarès, Itàlia va passar al bàndol dels Aliats i va declarar la guerra a l'Imperi Austrohongarès. Aquests van ser els principals protagonistes de la Primera Guerra Mundial. -
Bulgària se suma a les Potències Centrals.
El Regne de Bulgària, ressentida amb la seva derrota a la Segona Guerra dels Balcans de 1913, es va unir a les Potències Centrals a l'octubre de 1915. -
Inici de la batalla de Verdun, que es convertirà en símbol de la resistència francesa i del desastre humanitari.
La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916. -
Portugal se suma als aliats.
Portugal va confiscar un total de 72 vaixells alemanys, cedint el 65% d'aquests per a ús d'Anglaterra, mentre que el 35% restant van quedar per a ús portuguès. Aquesta actitud va justificar que Alemanya li declarés oficialment la guerra a Portugal el 9 de març de 1916 (tot i que portaven lluitant a Àfrica des de 1914). -
Fracàs de l'ofensiva Brusilov al front oriental.
L'ofensiva Brussílov fou la major operació militar de l'exèrcit rus durant la Primera Guerra Mundial, i una de les batalles amb més baixes de la història. -
Batalla del Somme, amb què els aliats intenten alleujar la pressió sobre el Marne. La batalla s'allarga fins al novembre i provoca centenars de milers de baixes. És la primera vegada que es utilitzen tancs.
La Batalla del Somme va ser una de les més llargues i sagnants de la Primera Guerra Mundial, amb més d'un milió de morts i ferits. Durant cinc mesos, els exèrcits britànics i francesos van combatre els alemanys en una brutal batalla de desgast en un front de 24 quilòmetres. -
Romania entra en guerra al bàndol dels aliats.
La signatura, el 4 d'agost de 1916, del Tractat d'aliança amb Rússia, França, el Regne Unit i Itàlia va ser acollida favorablement per gran part de l'opinió pública de Romania i, d'acord amb la Convenció militar annexa al Tractat, Romania va declarar la guerra a Àustria-Hongria. -
Mor l'emperador austríac Francisco José. Accedeix al tron el nebot nét Carles.
Francisco José va morir en pau i serenitat a meitat de la guerra, el 21 de novembre de 1916, després d'haver anat a combregar i despatxar els assumptes d'Estat aquell mateix matí. -
Alemanya anuncia l'inici d'una ofensiva submarina global.
El govern alemany va declarar la guerra submarina sense restriccions l'1 de febrer de 1917. Era una disposició gairebé suïcida, ja que feia cas omís de l'enorme potencial nord-americà. -
A Rússia el tsar Nicolau II és enderrocat. S'estableix un Govern provisional a Rússia que obté el reconeixement dels aliats.
A principis del 1917, la tensió política a Rússia era enorme. La coyuntura econòmica havia empitjorat com l'entrada de l'Estat tsarista a la Primera Guerra Mundial. La manca de comandament d'obra camperola pel conflicte va generar una escassetat d'aliments i, per tant, fam per a la majoria de la població. Aquesta crisi va agreujar la impopularitat del tsar Nicolau II, que es negava a reformar completament el seu règim absolutista. -
Els Estats Units, juntament amb algunes repúbliques llatinoamericanes, declaren la guerra a Alemanya.
El 6 d'abril del 1917, el president nord-americà Woodrow Wilson declara la guerra a Alemanya. Fins aquell dia, els Estats Units s'havien mantingut neutral. La declaració de guerra és una reacció a la guerra marítima que Alemanya sosté des de gener de 1917. -
El Govern grec, presidit per Venizelos, decreta l'entrada en guerra amb els aliats.
El Govern grec, presidit per Venizelos, decreta l'entrada en guerra amb els aliats. Subvencions i compres massives de la premsa per part dels bàndols enfrontats. -
A Rússia, el Govern provisional és enderrocat pels bolxevics. El nou Govern fa una crida a la finalització de la guerra.
Tots els regiments de la guarnició de Petrograd es van unir a la revolta. Va ser el triomf de la revolució. Pressionat per l'Estat Major, el tsar Nicolau II va abdicar el 2 de març (15 de març de 1917 segons el calendari gregorià): «Es va desfer de l'imperi com un comandant d'un esquadró de cavalleria». -
Itàlia és derrotada pels Imperis Centrals a la batalla de Caporetto, a la frontera italo-austríaca.
La de Caporetto (Kobarid, Eslovènia) va ser la batalla més important del front italo-austrohongarès, un dels escenaris oblidats de la Primera Guerra Mundial. -
El president nord-americà Woodrow Wilson anuncia els seus «Catorze Punts», que posen èmfasi en la llibertat dels mars i l'autodeterminació de les nacions.
Cap al final de la Primera Guerra Mundial, el president dels Estats Units, Woodrow Wilson, va fer una crida a les nacions europees en conflicte perquè aturessin el foc i donessin pas a la reconstrucció del continent.
Per això va redactar un discurs conegut com els Catorze Punts, que no era més que una sèrie de propostes que permetien esvair el fantasma de la guerra de tot el planeta. El discurs va ser donat el 8 de gener de 1918 davant el Congrés dels EE.UU. -
Firma del tractat de Brest-Litovsk, pel qual Rússia abandona la guerra. Inici de la guerra civil a Rússia.
El Tractat de Brest-Litovsk va ser signat el dia 3 de març de 1918 a Brest-Litvosk entre Rússia i les potències centrals. Posava fi a la participació russa a la Primera Guerra Mundial. Era una pau desitjada per Lenin i els seus partidaris, ja que era una de les exigències de “pau i terra” que reclamava el poble rus. -
Romania sol·licita la pau.
Romania va quedar aïllada i envoltada per l'enemic i no va tenir més remei que negociar un armistici, que es va signar el 9 de desembre a Focșani. Posteriorment va haver de subscriure el tractat de pau de Bucarest el 7 de maig de 1918. -
Al front occidental, s'inicia la contraofensiva aliada, que acabarà amb la victòria.
Al front occidental, s'inicia la contraofensiva aliada, que acabarà amb la victòria. -
Amotinaments de soldats i aixecaments a les Potències Centrals.
Amotinaments de soldats i aixecaments a les Potències Centrals: Alemanya, Àustria-Hongria i Turquia (Potències Centrals) França, Gran Bretanya, Rússia, Itàlia, Japó i Estats Units (Potències Aliades). -
Signatura de l'armistici de Compiègne, que posa fi a la guerra a Europa. La revolució s'estén pel continent i neixen nous democràtics.
L'Armistici de l'11 de novembre de 1918 va ser un tractat signat a Le Francport, prop de Compiègne, que va acabar la lluita a terra, mar i aire a la Primera Guerra Mundial entre els Aliats i el seu oponent, l'Imperi alemany. -
Conferència de París, on s'acorden les condicions de pau amb les potències centrals. Naixement de la Societat de Nacions.
El Tractat de Versalles es va signar al Saló dels Miralls del Palau de Versalles el 28 de juny de 1919. El Pacte de la Societat de Nacions es va integrar al Tractat i tots els altres acords de pau signats a París després de la Primera Guerra Mundial. El Pacte constava d'un preàmbul i de 26 articles.