-
Cop d’estat de Napoleó
El cop d'estat de Napoleó Bonaparte, conegut com el 18 de brumari, va tenir lloc el 9 de novembre de 1799 i va marcar la fi del Directori i de la Revolució Francesa, establint el Consolat.
En un context de crisi política, Napoleó, recent tornat d'Egipte, es va aliar amb Emmanuel Joseph Sieyès i altres figures per executar el cop. Amb el suport de l'exèrcit, va traslladar les assemblees a Saint-Cloud i va tancar el Consell dels Cinc-cents. -
Period: to
Consolat
El Consolat francès va ser un període de govern que va tenir lloc entre el 1799 i el 1804, després del cop d'estat del 18 de brumari liderat per Napoleó Bonaparte. En aquest règim, el poder executiu estava en mans de tres cònsols, amb Napoleó com a Primer Cònsol. Es va aprovar una nova constitució que va establir una estructura governamental centralitzada, amb reformes administratives, financeres i legals significatives. -
Napoleó, cònsol vitalici
Napoleó Bonaparte va ser nomenat cònsol vitalici de França el 2 d'agost de 1802, consolidant així el seu poder. Aquest nomenament va ser el resultat de la seva creixent popularitat i influència durant el període del Consolat. La Constitució de l'any X li va atorgar aquest càrrec de per vida, juntament amb poders addicionals com el dret de designar el seu successor i nomenar membres del Senat. Aquest pas va marcar una transició clara cap a un govern més autocràtic. -
Codi civil napoleònic
El Codi Civil, conegut com a Codi Napoleònic, va ser promulgat el 21 de març de 1804 sota el govern de Napoleó Bonaparte. Aquest codi va unificar i modernitzar el sistema legal francès, establint principis com la igualtat davant la llei i la propietat privada. Va abolir el règim feudal i va regular les relacions civils, comercials i familiars. La seva influència es va estendre més enllà de França, afectant molts altres països i sent un model per a futurs codis legals. -
Napoleó, emperador francès
apoleó Bonaparte es va convertir en emperador dels francesos el 18 de maig de 1804, després d'un període com a Primer Cònsol. La seva coronació, que va tenir lloc el 2 de desembre de 1804 a Notre-Dame de París, simbolitzava la consolidació del seu poder. Durant el seu regnat, va implementar reformes significatives, com el Codi Napoleònic, que va modernitzar el sistema legal francès. Va expandir l'Imperi Francès mitjançant les Guerres Napoleòniques. -
Period: to
Imperi napoleònic
El resum és una tècnica d'estudi i comunicació que consisteix en condensar el contingut essencial d'un text original en un text més breu, mantenint les idees principals i l'estructura bàsica. Per fer un bon resum, cal primer llegir i comprendre completament el text original, identificar les idees clau i l'estructura, i després redactar un nou text amb les pròpies paraules que capturi l'essència del contingut original de manera concisa i coherent. -
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar, que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805 prop del cap Trafalgar, va ser un enfrontament naval crucial durant les Guerres Napoleòniques. Va enfrontar la flota combinada de França i Espanya, comandada pel vicealmirall Pierre-Charles Villeneuve, contra la Royal Navy britànica sota el comandament del vicealmirall Horatio Nelson. Nelson va implementar tàctiques innovadores, dividint la seva flota en dues columnes per trencar la línia enemiga. -
Màxim domini napoleònic sobre Europa
El màxim domini napoleònic sobre Europa es va assolir al voltant de l'any 1810. En aquest moment, l'Imperi Francès havia arribat a la seva màxima extensió territorial, controlant directament una gran part d'Europa occidental i central, incloent França, la Confederació Suïssa, la Confederació del Rin. A més, Napoleó tenia com a aliats o estats satèl·lits diversos països, com Espanya. Havia derrotat successives coalicions formades contra ell, reorganitzat els estats alemanys, -
Fracàs de la invasió de Rússia
La invasió napoleònica de Rússia el 1812 va ser un fracàs catastròfic per a Napoleó i el seu Gran Exèrcit. Tot i que inicialment va aconseguir avançar fins a Moscou, la campanya es va convertir en un desastre a causa de diversos factors. Els russos van utilitzar una tàctica de terra cremada, retirant-se i destruint recursos per privar els francesos de subministraments. -
La coalició antifrancesa (GB, Àustria, Prússia i Rússia) entra a París
La coalició antifrancesa, formada per Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia, va entrar a París el 31 de març de 1814, marcant el final de l'Imperi Napoleònic. Aquesta acció va ser el resultat d'una ofensiva militar conjunta de la Sisena Coalició contra les forces de Napoleó. Després d'una breu batalla als suburbis de París els dies 30 i 31 de març, les forces franceses, superades en nombre, es van rendir. El zar Alexandre I de Rússia va liderar l'entrada triomfal a la ciutat, -
Derrota a Espanya
La derrota de Napoleó a Espanya va ser un procés llarg i complex que va començar amb la invasió francesa el 1808. Tot i que inicialment Napoleó va aconseguir prendre el control de Madrid i gran part del país, va subestimar greument la resistència del poble espanyol. L'aixecament del 2 de maig a Madrid va marcar l'inici d'una resistència ferma i generalitzada. La inesperada derrota francesa a la Batalla de Bailén el juliol de 1808 va ser un cop dur per al prestigi de Napoleó. -
Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba
Després de la derrota dels exèrcits napoleònics i la signatura del Tractat de París, Napoleó va ser desterrat a l'illa d'Elba el 1814. Aquesta decisió va ser dissenyada pel ministre francès Talleyrand com una solució de compromís, evitant convertir Napoleó en un màrtir. A Elba, Napoleó va ser nomenat príncep sobirà de l'illa, però en realitat era una presó daurada. Estava constantment vigilat per espies i el governador de l'illa. -
Napoleó s’escapa i recupera el poder (Imperi dels 100 dies)
Napoleó s'escapa de l'illa d'Elba i recupera el poder a França durant un breu període conegut com l'Imperi dels Cent Dies. Aquest episodi va ocórrer el 1815 i es va desenvolupar de la següent manera: El 26 de febrer de 1815, Napoleó va aconseguir escapar de l'illa d'Elba, on havia estat exiliat. Va desembarcar al sud de França, prop de Cannes, les tropes enviades per detenir-lo es van unir a ell en lloc de capturar-lo. El suport popular i militar va créixer ràpidament. -
Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa
La batalla de Waterloo, que va tenir lloc el 18 de juny de 1815, va marcar la derrota definitiva de Napoleó Bonaparte. L'emperador francès, que havia tornat del seu exili a l'illa d'Elba, va enfrontar-se a les forces aliades de la Setena Coalició, principalment tropes britàniques comandades pel Duc de Wellington i prussianes sota el comandament de Blücher.
Napoleó va intentar derrotar els aliats abans que poguessin unir les seves forces, però diversos factors van jugar en contra seva. -
Napoleó mor a l’illa de Santa Elena
Napoleó Bonaparte va morir a l'illa de Santa Elena el 5 de maig de 1821, als 51 anys, després de gairebé sis anys d'exili. Després de la seva derrota a la batalla de Waterloo el 1815, va ser desterrat a aquesta remota illa de l'Atlàntic Sud pels britànics. Durant el seu exili, la seva salut es va deteriorar progressivament. Va patir diversos símptomes com nàusees, dolors abdominals, febres i debilitat general. La causa oficial de la mort, segons l'autòpsia realitzada, va ser un càncer d'estómac,