Espacio 1024x640

Ciència i espai

  • WERNHER VON BRAUN

    WERNHER VON BRAUN
    (Wirsitz, Imperi Alemany, 23 de març de 1912 – Alexandria, Estats Units, 16 de juny de 1977)
    Va ser una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica. Va liderar el desenvolupament dels míssils V-2 abans i durant la segona guerra mundial, fugint dels soviètics, es va lliurar a les forces americanes i va entrar als Estats Units a través de l'operació (llavors secreta) «Paperclip».
  • JOHN GLENN

    JOHN GLENN
    (Cambridge, Ohio, EUA, 18 de juliol del 1921 - 8 de desembre del 2016)
    John Herschel Glenn Jr. fou un astronauta estatunidenc, pilot militar i polític. Va ser el tercer estatunidenc a volar a l'espai, i el primer a orbitar sobre la Terra. Va pilotar la primera missió tripulada en òrbita nord-americana a bord del Friendship 7 (Amistat 7) el 20 de febrer de 1962. Després de completar tres òrbites, el Mercury Atlas 6 durant 4 hores, 55 minuts i 23 segon, Glenn va ser rebut com un heroi nacional.
  • ALAN SHEPARD

    ALAN SHEPARD
    (Derry, 18 de novembre de 1923 – Pebble Beach, 21 de juliol de 1998)
    Va registrar més de 216 hores en l'espai a bord de dues naus espacials i el 1961 va comandar el primer vol suborbital americà quan va viatjar a bord del Mercury 3. La nau va arribar a una altitud de 187 quilòmetres d'altura en un vol que va durar tan sols 15 minuts. El 1971 va comandar la missió Apollo 14. Va caminar sobre la superfície de la Lluna durant 9 hores i va ser la primera persona a jugar a golf a la Lluna.
  • COET V2

    COET V2
    El coet V2 va ser un misil desenvolupat a principis de la Segona Guerra Mundial en Alemanya empleat específicament contra Bèlgica i Inglaterra. Aquest coet va ser el primer misil balístic de combat de gran abast del món i el primer artefacte humà conegut que va fer un vol suborbital. Va ser el progenitor de tots els coets moderns.
    [https://www.youtube.com/watch?v=Ii7uwp1SRIM&feature=emb_logo]
  • OPERACIÓ PAPERCLIP

    OPERACIÓ PAPERCLIP
    L'Operació Paperclip (originalment Operació Overcast) era el nom en clau de l'operació realitzada pel Servei d'Intel·ligència i Militar dels Estats Units, per extreure d'Alemanya científics especialitzats en les anomenades Armes Meravelloses del Tercer Reich, com coets, armes químiques i experimentació mèdica després de l'esfondrament del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial.
  • SPUTNIK 1

    SPUTNIK 1
    Sputnik 1', el primer satèl·lit artificial de la història, va ser llançat per la Unió Soviètica el 4 d'octubre de 1957 des d'algun lloc proper a la mar Caspi. Els soviètics s'avançaven així als Estats Units en aquest primer pas de la carrera espacial. El vehicle, una petita esfera amb quatre antenes, mesurava 58 centímetres de diàmetre, pesava 84 quilograms i feia una volta completa a la Terra cada 96 minuts.
  • LAIKA, SPUTNIT 2

    LAIKA, SPUTNIT 2
    La gossa Laika va ser el primer animal viu en orbitar al voltant de la Terra. Ho va fer a bord de la nau soviètica Spútnik 2. La seva experiència va demostrar que és possible que un organisme suporti les condicions de microgravetat, obrint camí així a la participació humana en vols espacials.
    [https://www.youtube.com/watch?v=0Ut6fsaQOiw]
  • PROGRAMA EXPLORER

    PROGRAMA EXPLORER
    El programa Explorer va ser el primer intent dels Estats Units per llançar un satèl·lit artificial. Segueix actiu actualment i els seus satèl·lits han realitzat descobriments importants: la magnetosfera de la Terra i la forma del seu camp de gravetat; el vent solar; propietats dels micrometeoroides que plouen sobre la Terra...
    Intents dels EEUU per llençar el seu primer satèl·lit:
    [https://www.youtube.com/watch?v=WT39gTs9X7k&feature=emb_logo]
  • FUNDACIÓ DE LA NASA

    FUNDACIÓ DE LA NASA
    NASA és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial. El 29 de juliol de 1958, el President Eisenhower va firmar l'Acta que funda la NASA (la National Aeronautics and Space Act. Es va posar en funcionament l'1 d'octubre de 1958 amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats.
  • PROGRAMA MERCURY

    PROGRAMA MERCURY
    El programa Mercury va ser el primer programa espacial tripulat dels Estats Units.Durant el programa Mercury, els enginyers nord-americans es van veure pressionats davant els desafiaments que implicaven la construcció d'una nau segura que permetés a un astronauta arribar fins a l'òrbita terrestre sense ser destruït per les enormes acceleracions que això implicava.
    A el grup d'astronautes seleccionats per la NASA per a les missions de el programa se'ls coneixia com «Mercury Seven».
  • YURI GAGARIN, VOSTOK

    YURI GAGARIN, VOSTOK
    (Klúixino, Unió Soviètica, 9 de març de 1934 - Novossiólovo, Unió Soviètica, 27 de març de 1968).
    Va ser un cosmonauta i pilot soviètic. Va ser el primer humà a viatjar a l'espai exterior, quan la nau espacial Vostok on viatjava va completar una òrbita de la Terra el 12 d'abril de 1961.
  • PROGRAMA MARINER

    PROGRAMA MARINER
    El Programa Mariner fou un programa de llançament de vehicles espacials de la NASA realitzat entre 1962 i finals de 1973. La NASA va dissenyar i va construir 10 naus espacials denominades Mariner, la missió de les quals era explorar els planetes Venus, Mart i Mercuri per primera vegada.
  • VALENTINA TERESHKOVA, VOSTOK 6

    VALENTINA TERESHKOVA, VOSTOK 6
    (Bolxoie Màslennikovo, 6 de març de 1937)
    Valentina Vladímirovna Tereixkova és una excosmonauta, enginyera, militar i política russa. Fou la primera dona de sortir a l'espai exterior, a bord de la càpsula Vostok 6 el 1963. Actualment és diputada del Comitè d'Afers Internacionals de la Duma pel partit de Rússia Unida.
  • ALEKSEI LEONOV, VOSKHOD 2

    ALEKSEI LEONOV, VOSKHOD 2
    (Listvianka, Irkutsk, 30 de maig de 1934 - Moscou,11 d'octubre de 2019).
    Aleksei Arkhípovitx Leónov, va ser un cosmonauta de la Unió Soviètica que va realitzar el primer passeig espacial el 18 de març de 1965. La nau que el va portar a l'espai exterior va ser la Voskhod 2.
  • SOIUZ

    SOIUZ
    La nau espacial Soiuz és un model de nau espacial tripulable que forma part del programa espacial Soiuz de l'antiga Unió Soviètica. Pot transportar una tripulació de fins a tres membres i és l'única nau espacial de el món que ha estat capaç de mantenir la capacitat ininterrompuda de transportar persones a l'espai des de la seva entrada en servei fins a l'actualitat. La versió actual és la Soyuz MS (des de 2016).
  • APOLO IX

    APOLO IX
    Apolo 9 va ser la tercera missió espacial tripulada al programa Apolo dels Estats Units i el primer vol del mòdul de comandament i servei amb el mòdul lunar Apolo. La tripulació formada per tres astronautes va passar deu dies en òrbita terrestre baixa provant diversos aspectes crítics per aterrar a la Lluna, inclosos els motors LM, els sistemes de suport de vida de motxilla, els sistemes de navegació i les maniobres d'atracada.
  • NEIL AMSTRONG, APOLLO 11

    NEIL AMSTRONG, APOLLO 11
    Era un pilot d'avió, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc. Va ser el comandant d'Apollo 11 i la primera persona que va caminar sobre la Lluna.
    Retransmissió original del allunatge:
    [https://www.youtube.com/watch?v=z-N3-2YTawI]
  • APOLO XIII

    APOLO XIII
    Apolo 13 va ser la setena missió tripulada de el programa Apolo de la NASA i la tercera destinada a aterrar a la Lluna. La nau es va enlairar des del Centre espacial John F. Kennedy l'11 d'abril de 1970, però va haver de avortar l'allunatge a causa d'un incendi en un tanc d'oxigen de el mòdul de servei després de dos dies de missió. La tripulació va donar la volta a la Lluna i tornar fora de perill a la Terra el 17 d'abril.
  • PROGRAMA SALYUT

    PROGRAMA SALYUT
    El programa Saliut va ser el primer programa soviètic en envolar estacions espacials. Consistia en una sèrie de nou estacions formades per un sol mòdul que es varen llançar entre entre el 1971 i el 1982. Aquest era un projecte que estava pensat per portar a terme investigacions de llarga durada sobre els problemes de viure a l'espai.
  • MARINER 9

    MARINER 9
    Mariner 9, la penúltima nau del programa Mariner, va ser la primera a deixar en òrbita una sonda al voltant d'un planeta, en aquest cas Mart, i romangué un any en òrbita per procedir a cartografiar la seva superfície i realitzar mesuraments específics.
    Imatges de Mariner 9 orbitant al voltant de Mart:
    [https://www.youtube.com/watch?v=wHWWCHAQg9E]
  • APOLO XVIII

    APOLO XVIII
    L'Apolo 17 va ser l'última missió de el programa Apolo de la NASA i l'última missió en què els humans van viatjar i van caminar en la Lluna. Els objectius principals de l'Apolo 17 eren: mostrejar material lunar de les terres altes més antic que l'impacte que va formar Mare Imbrium, i investigar la possibilitat d'activitat volcànica relativament nova en la mateixa àrea. La missió va durar 12 dies.
    Imatges d'Apolo XVIII en la Lluna: [https://www.youtube.com/watch?v=fSsgnEsMOAQ]
  • LLENÇAMENT SKYLAB

    LLENÇAMENT SKYLAB
    Skylab va ser la primera estació espacial estadounidenca. Va ser disenyada per Raymond Loewy. va orbitar al voltant de la Terra del 1973 al 1979 i va ser visitada per astronautes en tres ocasions durant els seus dos primers anys de servei. Amb un pes de 75 tonelades, va ser llençada en misió no tripulada el 14 de maig del 1973, impulsada pel coet saturn V.
  • FUNDACIÓ ESA

    FUNDACIÓ ESA
    L'Agència Espacial Europea és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai. Fundada el 1975 i amb seu a París, l'ESA té un personal global d'uns 2.200 treballadors el 2018 i un pressupost anual d'uns 5.720 milions d'euros el 2019.
  • PROGRAMA VIKING

    PROGRAMA VIKING
    El programa Viking és un conjunt de dues missions no tripulades de la NASA per a l'exploració del planeta Mart, conegudes com a Viking 1 i Viking 2. Cada missió consistia en una sonda orbital, dissenyada per fotografiar la superfície marciana des de l'òrbita. Va ser la missió més cara i ambiciosa mai enviada a Mart.
    Primera foto de Mart en la missió Viking 1:
    [https://www.youtube.com/watch?v=5Kp4mq20Jjo]
  • VOYAGER 1

    VOYAGER 1
    La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada amb l'objectiu d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus sistemes de satèl·lits. Actualment segueix en funcionament i és l'objecte humà més allunyat de la Terra.
  • TRANSBORDADOR ESPACIAL

    TRANSBORDADOR ESPACIAL
    El transbordador espacial, llançadora espacial o naveta espacial de la NASA, va ser l'astronau utilitzada durant 30 anys pel govern dels Estats Units d'Amèrica per a les seves missions tripulades a l'espai, i va ser retirada de servei el 2011.[1] En la plataforma de llançament, va consistir d'un gran tanc extern (ET), color de rovell, dos coets acceleradors sòlids (SRB), de color blanc, i un avió espacial. El transbordador compta amb els seus propis motors principals
  • COLUMBIA

    COLUMBIA
    El transbordador Columbia va ser el primer dels transbordadors espacials de la NASA a complir missions fora de la Terra. Va volar en 28 missions, acomulant 300,74 dies a l'espai i 4.808 òrbites. Finalment es va destruir en reentrar a l'atmosfera terrestre l'1 de febrer de 2003 junt amb els seus set tripulants.
    Aterrament del transbordador Columbia:
    [https://www.telecinco.es/informativos/internacional/accidente-Columbia_2_1925205065.html]
  • EL DEDASTRE DE CHALLENGER

    EL DEDASTRE DE CHALLENGER
    L'accident del transbordador espacial Challenger fou un accident mortal del programa espacial dels Estats Units que es produí quan el transbordador espacial Challenger es desintegrà 73 segons després d'enlairar-se, amb la posterior mort dels set membres de la tripulació.
    Restransmissió de l'enlairament i explosió del Challenger:
    [https://www.youtube.com/watch?v=j4JOjcDFtBE]
  • MIR

    MIR
    Mir és una estació espacial soviètica i va ser la primera estació espacial d'investigació habitada de forma permanent de la història. Després d'un incendi al febrer de 1997, l'estació va començar a quedar-se vella, amb la conseqüent cadena d'errors que va prosseguir fins a la seva desorbitación i desintegració en l'atmosfera.
  • FUNDACIÓ ROSCOSMOS

    FUNDACIÓ ROSCOSMOS
    L'Agència Espacial Federal Russa és l'agència governamental responsable del programa espacial i la investigació general d'aeronàutica a Rússia. L'Agència Espacial, així com el programa espacial soviètic anterior a aquest, han seguit endavant tot i la crisi de Rússia a principis dels anys 90, complint amb els seus compromisos amb l'Estació Espacial Internacional i preparant diversos projectes.
  • MARS PATHFINDER

    MARS PATHFINDER
    La Mars Pathfinder fou una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA, llançada el 1996 i la primera d'una sèrie de missions d'exploració del planeta Mart que inclouen vehicles robòtics tot terreny.
    20 anys de l'arribada a Mart de la NASA:
    [https://www.youtube.com/watch?v=JXZa8cmab1g&feature=emb_logo]
  • ISS

    ISS
    L'Estació Espacial Internacional (ISS) és un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent en òrbita al voltant de la Terra. Està a 400 km d'alçada i pesa unes 420 tones. Pot acollir fins a set astronautes i la seva energia serà proporcionada pels panells solars més grans que mai s'hagin construït.
    Tour virtual per la ISS:
    [https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/espai-internet/un-tour-virtual-per-lestacio-espacial-internacional/video/5681416/]
  • EL VIATGE DE NEW HORIZONS

    EL VIATGE DE NEW HORIZONS
    La New Horizons és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hidra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper. Va ser llançada amb un coet Atlas V, directament en una òrbita de sortida del sistema solar. Just després del llançament tenia una velocitat en relació a la Terra de 16,21 km/s, el que la convertia ja en la nau més ràpida que s'ha llançat mai.
  • LLANÇAMENT DE LA NAU JUNO

    LLANÇAMENT DE LA NAU JUNO
    Juno és una missió del programa New Frontiers de la NASA al planeta Júpiter. La sonda es col·locarà en òrbita polar per estudiar la composició del planeta, camp gravitatori, camp magnètic i magnetosfera polar. La Juno es va llençar amb l'objectiu de cercar pistes sobre com es va formar Júpiter, incloent si el planeta té un nucli rocós, la quantitat d'aigua present a l'atmosfera, i la distribució de la massa al planeta.
    Llançament de Juno:
    [https://www.youtube.com/watch?v=YLTCDq65FBo]
  • ARRIBADA DE JUNO A JÚPITER

    ARRIBADA DE JUNO A JÚPITER
    La nau Juno llançada per la NASA va arribar a l'òrbita 5 anys desprès del seu llançament. La nau estava diseyada per donar 37 voltes al planeta abans d'estrellar-se contra la seva superfície. És la primera nau que va operar en el cor dels cinturons de radiació de Júpiter i la que va prendre les imatges amb major resolució mai vistes del planeta gegant.
    Imatges gravades per Juno:
    [https://www.xatakaciencia.com/astronomia/sobrevuela-jupiter-este-video-creado-imagenes-mision-juno-nasa]