-
Salvador Espriu (Neix)
Narrador, dramaturg i poeta català. Realitza a Barcelona estudis de dret i d'història antiga. La seva obra, tant per la seva depurada elaboració formal com per la seva projecció civil, representa amb força l'època històrica que viu l'autor. -
Period: to
Versions i possibles influències - Antígona
És un fet habitual que els escriptors retornin una vegada i una altra als mites grecs, a les tragèdies, per tal de reversionar-les i oferir al públic noves lectures dels mites des d'una òptica actual. La tragèdia clàssica d'Antígona, escrita per Sòfocles, no és cap excepció; al contrari, és el mite més revisitat de tots, i en la nostra literatura té un precedent en l'escriptor mallorquí Guillem Colom, que en va escriure una versió el 1935, i que tampoc no pogué estrenar-se fins a 1951. -
El mite espriuà d'Antígona (Sòfocles i els Set contra Tebes d'Èsquil, tragèdies complementàries)) - Espriu pretén acostar un tema clàssic a una realitat propera. La Guerra Civil Espanyola. Èsquil explica la batalla Polinices vs Etèocles
(Tebes) - set portes d'entrada. Setena porta - lluiten i moren els dos germans; s'extingeix el govern d'Èdip i es compleix la maledicció familiar. Creont (Rei de Tebes), ordena que Etéocles, sigui honrat com a salvador de la ciutat, i el cos de Polinices romangui al ras. Antígona no pot permetre aquesta disparitat i desobeeix les ordres de Creont i li dona sepultura a Polinices. Èdip va matar el seu pare Laios i contrau matrimoni amb la seva pròpia mare. -
Period: to
Primeres versions d'Antígona
Espriu va escriure la primera versió de la seva Antígona entre l'1 i el 8 de març de 1939, és a dir, encara afectat per l'impacte de la desfilada de les tropes insurgents per la ciutat de Barcelona, que havia tingut lloc el 26 de gener. Espriu escriu la seva obra en català malgrat que la prohibició de l'ús de la llengua catalana és una de les primeres mesures preses pel nou govern feixista. Sap que ni s'editarà ni es podrà representar. Com el mateix autor explica en un pròleg escrit el 1947. -
Antígona de Jean Anoulih (Redacció i influència)
L'Antígona francesa va patir un procés invers a la d'Espriu, perquè s'estrena el 1944, en plena ocupació nazi de París, però no es pot publicar fins a 1946, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial i alliberat el territori francès. No és probable, però, que aquesta obra influís en l'Antígona d'Espriu. De fet, ell mateix en el pròleg confessa que no l'ha llegida. A més, quan es va escriure la primera edició de l'Antígona d'Espriu, Jean Anouilh no havia escrit encara la seva. -
Antígona de Jean Anoulih (Publicació)
L'Antígona de Jean Anoulih no es publica fins al 1946 a causa de la crisi política, social i militar del país. -
Pròleg d'Antígona
-
Period: to
Antígona de Bertolt Brecht
L'Antígona de l'alemany Bertolt Brecht encara que tampoc es pot detectar cap influència en la primera versió de l'Antigona espriuana, (la de Brecht és posterior), es publica el 1947 i s'estrena a Zuric el 1948. Si tenim en compte que Brecht és un dels autors que importa I'EADAG com a nou model per a la renovació teatral de l'escena catalana, el 1963, sí que té a l'abast l'obra de l'autor alemany, sí que podria considerar-se, alguna influència de l'Antígona de Brecht en la d'Espriu. -
Primera edició del pròleg d'Antígona
-
Period: to
Les dues versions de l'Antígona d'Espriu (Part I)
L’Antígona (1955) té dos actes, i la de 1967 tres. En l'obra (1955) hi ha un primer acte (presentació dels fets i els personatges) i un segon acte, dividit en dos parts, en què es desenvolupa l'acció i es clou la tragèdia amb la mort de la protagonista. En l'Antígona (1967) hi ha hagut també intercanvis de personatges en els quals ha aparegut fonamentalment un d'important, el lúcid conseller. És destacable la introducció que fa Espriu, al final del primer acte (vers alexandrins). -
Period: to
Les dues versions de l'Antígona d'Espriu (Part II)
El personatge introduït (lúcid conseller - sempre acompanyat d'un altre conseller anònim,no diu res - l'escolta; serveix per adreçar-se directament al públic. Lúcid conseller assenyala amb ironia, la soledat de l'heroïna davant dels esdeveniments. Aquest personatge és l'encarregat de tancar l'obra. El lúcid conseller és una reflexió personal de l'autor. L'esperit inicial de l'autor es manté, si cal amb més força, en la segona versió d'Antígona. -
Estrena d'Antígona al teatre
L'estrena de l'Antígona d'Espriu, el 1958, dirigida per Frederic Roda al teatre Candilejas de Barcelona, respon a aquesta primera versió del text. L'obra presenta un clar paral·lelisme entre la situació bèl·lica d'una tragèdia grega basada en l'aniquilació de la dinastia del rei d'Edip, conseqüència directa de la mort dels seus dos fills que s'enfronten en una guerra entre germans, i la situació produïda per la Guerra Civil espanyola, amb l'enfrontament de les dues espanyes. -
Period: to
Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual i les influències
La proximitat d'Espriu amb l'EADAG de Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany va demanar a l'escriptor que revisi altra vegada la seva Antígona per fer-ne una representació amb els alumnes del curs de 1963-1964. Havien passat vint-i-cinc anys, s'havia produït un canvi important en la societat, el possible públic de l'obra era tot un altre. Espriu hi accedeix i n'escriu una nova versió (final de 1963) --> fou representada pels alumnes de l'EADAD, (1964) en què la donà per finalitzada. -
Antígona (Definitiva)
L'Antígona de la present edició és, doncs, la de 1967. Tan important és la influència d'Espriu fundadors de l'EADAG, com la que aquests exerciren al seu torn en l'obra dramàtica d'Espriu, sobretot a l'hora d'escenificar-la. Antígona és una mostra d'aquest intercanvi de coneixements entre l'autor i els directors d'escena. Properes a l'Antígona d'Espriu, són les versions d'Antígona escrites per dos contemporanis seus, l'autor francès Jean Anouilh i l'alemany Bertolt Brecht. -
Salvador Espriu (Mort)