-
Period: 300 BCE to 16
Alquimia
En la història de la ciència, l'alquímia és una antiga pràctica protocientífica i una disciplina filosòfica que combina elements de la química, la metal·lúrgia, la física, la medicina, l'astrologia, la semiòtica, el misticisme, l'espiritualisme i l'art. -
Period: to
Dalton
Els elements químics estan ormats per partícules molt petites i indivisibles anomenades àtoms.
Els àtoms del mateix element són iguals tant en massa com en la resta de les seves propietats.
Els àtoms d'elements diferents són diferents en la seva massa i en la resta de les seves propietats.
Els àtoms d'elements diferents s'uneixen entre si per formar compostos. -
Period: to
Marie Cure
Va embolicar unes plaques fotogràiques en un paper negre que no deixava passar la llum i va deixar un cristall de pechblenda (conté urani) va observar que les plaques es velaven va pensar que l'urani emetia radiació que travessava el paper protector i velava les fotografies.
Quan la radiació emesa per un material radiactiu es feia passar entre els pols d'un imant, una part es desviava lleugerament cap al costat un altre es desviava fortament cap a un altre i la tercera no ho feia. -
Period: to
Thomson
Va imaginar l'àtom com una esfera uniforme i petita de matèria carregada positivament, en la qual hi havia incrustats els electrons en un nombre tal que el conjunt era elèctricament neutre.
Els electrons tenien una massa molt petita; per tant, la càrrega positiva seria la responsable de quasi tota la massa de l'àtom. -
Period: to
Rutherford
Existeix una petita zona interior amb molta massa i càrrega positiva, que va anomenar nucli, i en el qual es trobarien els protons. El nucli és unes 10 000 vegades menor que l'àtom.
Una escorça exterior, que es trobaria a gran distància del nucli, de manera que l'àtom estaria pràcticament buit. En aquesta escorça se situarien els electrons, que girarien a gran velocitat al voltant del nucli. -
Period: to
Bohr
L'electró gira en òrbites circulars anomenades òrbites permeses o estacionàries, en les quals no emet energia.
L'electró té energia determinada en cada una de les òrbites. Aquesta energia és més gran com més allunyada es troba l'òrbita del nucli. Per aquesta raó, Bohr va anomenar cada òrbita nivell d'energia.
L'electró salta d'una òrbita a una altra quan l'electró adquireix l'energia suficient, salta d'una òrbita a una altra superior. Quan deixa de rebre aquesta energia, torna a la seva òrbita. -
Period: to
Schrödinger
En aquest model els electrons es contemplaven originalment com una ona estacionària de matèria l'amplitud dequeia ràpidament a l'sobrepassar el radi atòmic.
El model de Bohr funcionava molt bé per a l'àtom d'hidrogen. -
Period: to
Descobriment del neutró
Rutherford va suposar que el nucli hi havien d'existir altres partícules de massa semblant a la dels protons, però neutres (sense càrrega) les quals va anomenar neutrons. aquestes partícules teòriques evitarien que els nuclis es desintegressin com a conseqüència de la gran repulsió electroestàtica a què estan sotmesos els protons entre si.
El 1932 va descobrir el neutró