-
Jan 1, 1000
ALTA I BAIXA EDAT MITJANA
Història europea dels segles XI fins a XIV.
- Per l'any 1000 > Període de creixement econòmic i demogràfic > Crisi de la societat feudal i aparició de noves formes d'organització política i social.
- Durant els segles XIV i XV > Societat europea > Extens Període de crisi econòmica (crisi de la baixa edat mitjana) > Aturà el desenvolupament econòmic iniciat al S.XI. Les causes van ser:
* Anys de males collites
* Conflictes bèl·lics
* Pandèmies com la pesta negra (1346-61) -
Jan 1, 1137
LA UNIÓ DE CORONES (I)
Principis del S.XIII > Aragó es troba amb problemes de successió > Ramir II el Monjo, germà del rei > Abandona la església per així atendre els temes dinàstics > Neix Peronella > Es casa amb Ramón Berenguer IV a curta edat RAMÓN BERENGUER (COMTATS CATALANS) + PERONELLA (REGNE D'ARAGÓ) = CORONA D'ARAGÓ (CATALANOARAGONESA) La unió permet acumular mes recursos i explorar i conquerir noves terres > Expansió cap al Mediterrani dirigida per Jaume I El Conqueridor. -
Jan 1, 1469
LA UNIÓ DE CORONES (II)
Meitats del S.XV > S'uneixen en matrimoni Isabel i Ferran > Els regnes van actuar junts, van unir forces per a construir un gran exèrcit real ISABEL I DE CASTELLA (INFANTS) + FERRAN C. D'ARAGÓ (REI DE SICÍLIA I HEREU D'ARAGÓ) = REIS CATÒLICS -
Jan 1, 1492
EL DESCOBRIMENT I COLONITZACIÓ D'AMÈRICA
Cristòfol Colom > Navegació cap a l'Oest > Capitulacions de Santa Fe (va demanar permís als Reis Catòlics, document signat que permet la navegació) > Amèrica > Colonitzada per les colònies europees:
* Esclavitud d'indis
* "Culturització" i cristianisme
* Malalties, guerres, abusos, disminució població
* Encomendes (repartiment d'indis entre els conqueridors)
* Virregnats de Nova Espanya (virreis que manaven a les terres colonitzades)
* Leyes Nuevas -
Feb 24, 1500
ELS ÀUSTRIES O HABSBURGS: CARLES I D'ESPANYA - V D'ALEMANYA
Carles I d'Espanya - V d'Alemanya (S.XVI) > Nét i hereu de:
* Corona Catalanoaragonesa
* Arxiducat d'Àustria
* Flandes
* Borgonya
S'autoproclama Emperador del Sacro Imperi Romanogermànic pel seu gran poder.
Descendència: Felip II - Felip III - Felip IV i Carles II -
Jun 3, 1540
ELS BORBONS: CARLES II D'HABSBURG
Els borbons vinguts de França imposaren la seva autoritat a Espanya sobre les províncies que amenaçaven la unitat de l'Estat Carles II d'Habsburg, el darrer rei hispànic de la casa d’Àustria > No va aconseguir descendència > Testament > Hereu del tron Felip V d'Anjou a França (Borbó) -
ELS ÀUSTRIES O HABSBURGS: FELIP IV: LA GUERRA DELS SEGADORS
Felip IV o "Comte Duc d'Olivares" > Va exercir una gran pressió fiscal (impostos molt alts) > Meitat S.XVII revolta catalana (La guerra dels Segadors, 1640-1659), conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya (El compte duc d'Oliveres volia acabar amb els drets dels catalans) > L'exèrcit es va quedar a Catalunya per lluitar contra els Francesos al Rosselló > Abusaren molt dels pagesos catalans > Tot això va enfadar molt a la gent del camp que es van acabant revoltant. -
ELS BORBONS: FELIP V D'ANJOU/D'ESPANYA
Primer borbó, hereu del tron en nom de Carles II d'Austria, l'últim rei hispànic > Felip V bon rei > Caràcter melancòlic, desanimat, descuidat, etc. per la mort de Maria Lluïsa de Savoia > Segon matrimoni amb Isabel Farnese > L'anima > Farinelli (dels castrati, cantant italià de moda en aquella època)
Descendència: Ferran VI - Carles III i Carles IV -
GUERRA DE SUCCESSIÓ: L'ACTUACIÓ DELS BORBONS - TRACTAT D'UTRECHT
Felip V d'Anjou/d'Espanya > Mesures contra els austriacistes (els qui anaven a favor dels Austries) > Durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien donat suport a Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles III d'Espanya o Arxiduc d'Austria en les seves aspiracions en ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència de Carles II > Altres estaven a favor de que Felip V pujès al tron > Batalla d'Almansa -
GRAN ALINÇA/TRACTAT DE LA HAIA
Regne d'Anglaterra > Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides > S'unien en una aliança militar per fer front a la coalició formada per França i Espanya en la imminent guerra de successió espanyola contra els borbons. Els aliats guanyaren. -
1ª GUERRA CIVIL PENINSULAR: BATALLA D'ALMANSA
Esclata la guerra > Exèrcit de les 2 corones (Espanya i França) > Tropes Felip V derroten les de l'Arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola > Els exèrcits borbònics ocuparen el País Valencià i el regne d'Aragó > Felip V abolí les institucions pròpies d'aquests regnes i va dur-hi a terme una repressió molt dura (model polític França, monarquia absolutista i centralista. A Catalunya al 1716, Decrets de Nova Planta > Tot acabà amb el tractat d'Utrecht al 1713. -
ELS BORBONS: CARLES III
Carles III (germà de Ferran VI i fill de Felip V) > Rei d'Espanya al tron des de 1759 fins a la mort > Va modernitzar la societat > Poder absolut del monarca sota el despotisme il·lustrat (el monarca acumula en la seva figura els tres poders i esdevé el governant absolut d'un país on només ha de retre comptes de les seves decisions davant Déu (l'únic que pot jutjar-lo) <<Tot per al poble, però sense el poble>> -
ELS BORBONS: CARLES IV D'ESPANYA
Fill i successor de Carles III > Al tron poc abans de l'esclat de la Revolució francesa > Falta de caràcter > Govern del seu regnat en mans de la seva esposa -
ELS BORBONS: CARLES MARIA ISIDRE (CARLES V) - PRIMERES GUERRES CARLINES
La Primera Guerra Carlina (1833-1840) > Iniciada amb la mort de Ferran VII > Els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva per causa de la Pragmàtica Sanció de 1830 (norma o disposició legal promulgada per un rei que afecta aspectes fonamentals de l'Estat) aprovada per Ferran VII.
Les Guerres Carlines van ser tres guerres entre els Carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els liberals, Isabelins, partidaris d'Isabel II d'Espanya. -
ELS BORBONS: FERRAN VII
Ferran VII d'Espanya "el Desitjat" > Tercer fill del rei Carles IV d'Espanya > Anomenat príncep d'Astúries per les Corts > Al tron fins a finals del S.XVIII.
