ART MEDIEVAL

Basílica de Santa Sabina

432

Basílica de Roma construïda pel sacerdot Pere d' Il·líria, sobre el turó de l'Aventí. És d'art paleocristià.
No té façana, però té tres naus, la del mig més amplia i més alta que la dels costats.
La llegenda ens diu que el diable, tolerant malament la intensa pietat amb què solia resar Santo Domingo al sepulcre que contenia els ossos d'alguns màrtirs, li va llançar una pedra de basalt negre, que no va colpejar el sant sinó que va trencar la làpida que tapava el sepulcre.

Basílica de Sant Vidal de Ravenna

527

Basílica construïda entre el 527-547 a petició de Justinià I, d'art paleocristià.
Es va alçar per dotar aquesta gran ciutat d'un temple digne d'una ciutat que era la segona capital de l'imperi i que, per tant, tenia un fort contingut propagandístic.

Santa Sofia de Constantinoble

532

Antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul. L'emperador Justinià I, la feu construir sota la direcció dels arquitectes Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Art bizantí.
Va ser la primera construcció de base quadrada d'aquesta grandària, coberta per una cúpula central i dues petites semicúpules. A part de ser una basílica també ha sigut una mesquita i un museu.

Mesquita de Còrdova

785

Mesquita d'art islàmic de la qual desconeixem l'autor. Va ser declarada patrimoni de la humanitat i és la tercera mesquita més gran del món. Els materials que s'utilitzen són la pedra, el maó, la fusta, i en la decoració, el guix.

San Miguel de Lillo

842

Església d'art asturià (preromànic), dedicada a Sant Miquel Arcàngel, manada a construir pel rei Ramiro I a la muntanya Naranco, Oviedo. Declarada patrimoni de la humanitat. Té una planta basilical de tres naus.

Monestir de Sant Miquel d'Escalada

912

Monestir d'art mossàrab (preromànic), ubicat a Gradefes, Lleó. La planta del temple és basilical de tres naus de cinc trams, separades per arqueries sobre columnes, algunes reaprofitades, sobre les quals descansen arcs de ferradura.

Sant Vicenç de Cardona

1029

Església l'art romànic situada a Cardona, Bages. El seu arquitecte és desconegut tot i que se sap que el seu comitent fou el vescomte fou Bermon I. L'espai interior està dividit en tres naus: una nau central amb una mida força considerable i dues naus laterals més estretes.

Portalada de Saint-Pierre de Moissac

1110

Aquesta portalada d'art romànic es troba a l'església de Saint-Pierre de Mossaic, al sud de França. L'autor és desconegut. Està feta de pedra i està presidida pel timpà esculpit, en el qual hi ha centrada la imatge de Crist en Majestat, envoltada pel tetramorf i pels 24 ancians de
l'Apocalipsi.

Mosaics de l'absis de la catedral de Monreale

1190

Aquest mosaics es troben a la catedral de Monreale, Sicília, del qual en desconeixement l'autor i és d'art bizantí. La decoració mural de les tres naus representen episodis de l'Antic i del Nou Testament.

Catedral de Notre-Dame de Chartres

1194

Aquesta catedral és del mestre de Chartres, feta de pedra i vidre, d'art gòtic, que es troba a Chartres, França.
L'espai interior, de planta de creu llatina, s'articula en tres naus longitudinals: la central, pensada per al culte, i les dues laterals, destinades al trànsit dels pelegrins.

Mare de Déu de Sallent de Sanaüja

1350

Aquesta escultura d'art gòtic es troba a MNAC (Barcelona) però l'autor és desconegut. Està feta d'alabastre policromat.
Es pot veure la Mare de Déu amb proporcions harmonioses, coronada i amb el Nen al braç esquerrer mentre amb la mà dreta li acaricia un peu. Jesús porta un colom a la mà esquerrer, mentre amb la mà dreta agafa la túnica de la seva mare.

Pati dels Lleons

1377

Aquest pati d'art islàmic és el pati principal del palau del Lleons, al cor de l'Alhambra. Va ser encarregat pel sultà Muhammad V del Regne nassarita de Granada al segon període del seu regnat (1362-1391). En aquest es troba la font del lleons, molt coneguda.

Tríptic del Jardí de les delícies

1500

Aquest tríptic del Jardí de les delícies és d'art gòtic flamenc i està fet per El Bosch entre el 1500-1505, el qual es pot trobar al Museu del Prado (Madrid). Està feta d'oli sobre taula, el qual representa, al panell esquerre, el paradís on es representa el darrer dia de la creació, amb Adan i Eva. Al panell central la luxúria, on apareix l'acte sexual, i finalment, a la taula de la dreta es representa la condemna a l'infern, on l'ésser humà és condemnat pel seu pecat.

Catacumbes de Priscil·la

Jun 28, 1578

Cementiri d'art paleocristià a la Via Salària a Roma. Aqui es poden trobar les primeres representacions de la verge Maria o de l'Anunciació. Autor desconegut.

Corona de Recesvint

1855

Corona d'art visigòtic (preromànic). Fou manada a realitzar pel rei Recesvint. És una corona votiva que va ser confeccionada pel taller de la Cort de Toledo. En la seva realització es va fer servir or, granats, safirs i perles.