-
800 BCE
El sorgiment de Grècia
Durant el segle VIII aC, Grècia comença a emergir de l'edat fosca grega que havia succeït la civilització micènica i la civilització minoica.L'alfabetisme s'havia perdut i l'escriptura micènica havia estat oblidada. Els grecs, però, van adaptar l'alfabet fenici al grec i començaren a realitzar escrits des del 800 aC. -
Period: 800 BCE to 500 BCE
Epoca arcaica
La primera època o l'època arcaica va des del segle VII aC al segle VI aC i es caracteritza per l'aparició de ciutats estats o polis. -
700 BCE
Origens
Es creu que el poble grec immigrà al sud cap a la península Balcànica en diverses onades al final del tercer mil·lenni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El període del 1600 al 1100 aC és el període de la civilització micènica, coneguda per la Guerra de Troia encapçalada pel rei Agamèmnon, segons els relats èpics d'Homer. El període del 1100 aC al 700 aC és conegut com l'edat fosca, perquè no n'ha sobreviscut cap text primari i molt poques restes arqueològiques. -
680 BCE
Conflictes socials i polítics
Les ciutats gregues eren, originàriament, monarquies, encara que moltes n'eren massa petites i el terme basileus ('rei') dels seus governants pot ser confús. Sent una regió amb escassesa de terra per a llaurar, eren els terratinents els qui tenien el poder i els qui formaven una aristocràcia guerrera que s'involucrava en petites guerres internes i, així, van eliminar ràpidament la monarquia. -
650 BCE
Conflictes socials i polítics part 2
Per al segle VI aC, diverses ciutats ja havien emergit com a centres dominants dels afers grecs: Atenes, Esparta, Corint i Tebes. Cadascuna d'aquestes havia controlat les àrees rurals que les envoltaven; Atenes i Corint esdevindrien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta van tenir una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia mitjançant aliances amb altres polis per aconseguir-ne l'hegemonia política i comercial. -
Period: 500 BCE to 323 BCE
Època clàssica
-
499 BCE
Guerres perses
A Jònia, sobre la costa egea, les ciutats gregues que incloïen els grans centres de Milet i Halicarnàs no van poder mantenir la independència i van ser conquerides per l'Imperi persa al segle vi aC. El 499 aC, els grecs es van aixecar en la Revolta jònica, i Atenes i altres ciutats gregues van donar-los suport. -
490 BCE
Guerres perses part 2
El 490 aC, el rei persa Darios I, després de suprimir la revolta de les ciutats jòniques, envià una flota per castigar els grecs. Els perses van arribar a l'Àtica, però foren derrotats en la batalla de Marató per l'exèrcit grec, encapçalat pel general Milcíades el Jove. El monticle de l'enterrament dels atenesos encara es pot veure a Marató. -
460 BCE
El domini d`Atenes
Les guerres perses van produir un segle de domini atenès sobre tots els afers grecs. Atenes era l'única senyora de la mar, i també la potència comercial, encara que Corint era la seva rival més seriosa. L'estadista més important d'aleshores era Pèricles, que utilitzaria el tribut dels membres de la Lliga de Delos per a construir el Partenó i altres monuments de la Grècia clàssica. -
432 BCE
Guerra del Peloponès
432 a.C tornà a esclatar la guerra entre Atenes i Esparta i els seus aliats. Les causes immediates de la Guerra del Peloponès varien segons el relat. No obstant això, tres en són les causes consistents entre els historiadors antics, principalment Tucídides i Plutarc. Abans de la guerra, Corint i una de les seves colònies, Corcira van començar una disputa en què Atenes va intervenir. Ràpidament, Corint i Atenes van disputar el control de Potidea , i finalment Atenes assetjà la ciutat. -
387 BCE
Dominació d'Esparta i Tebes
Amb la fi de la Guerra peleponesa, Esparta seria l'ama de l'antiga Grècia, però l'elit guerrera espartana no pogué prendre el seu lloc. En pocs anys, el partit democràtic prengué el poder a Atenes i a altres ciutats. El 395 aC, els governadors espartans van treure Lisandre del poder, i Esparta perdé la supremacia naval temporal. Atenes, Argos, Tebes i Corint van amenaçar el domini espartà en la Guerra coríntia, que quedaria de manera inconclusa el 387 aC. -
334 BCE
Les conquestes d'Alexandre
Filip va ser succeït pel seu fill de 20 anys,Alexandre,que es proposaria dur a terme els plans de son pare. Quan va veure que Atenes havia caigut, cridà al poble atenès i les seves tradicions per destruir el rei persa. Viatjà a Corint, on les ciutats gregues el van reconèixer com a líder dels grecs. Després viatjaria al nord per reunir les seves forces.Exèrcit amb què envaí l'Imperi persa era fonamentalment macedoni,encara que molts idealistes de les ciutats gregues hi havien participat. -
Period: 323 BCE to 146 BCE
Època hel·lenística
El període hel·lenístic va durar des de 323 a. C., quan van acabar les guerres d'Alexandre el Gran, fins a la conquesta de Grècia per la república romana el 146 a. C. -
205 BCE
La primera guerra macedònica
La primera guerra macedònica va ser el primer dels tres conflictes militars que van enfrontar el Regne de Macedònia amb la República romana. La guerra es va lliurar entre 214 a. C. i 205 a. C., i es va iniciar com a conseqüència de l'acostament entre Filipo V de Macedònia i Aníbal; tant que aquell va estar a prop de prendre part a la segona guerra púnica en suport de Cartago. -
197 BCE
La segona guerra macedònica
La segona guerra macedònica (200 a. C.-197 a. C) va ser una guerra entre Macedònia, liderada per Filip V, i la República romana i, els seus aliats, Pèrgam, Rodes, Atenes i la Lliga Etòlia. El resultat va ser la derrota de Filipo qui va ser forçat a abandonar totes les seves possessions en territori grec. Encara que Roma va declarar la "llibertat de Grècia", la guerra va marcar el principi del domini dels romans a l'est del mediterrani. -
168 BCE
La tercera guerra macedònica
La tercera guerra macedònica (171 a. C.-168 a. C.) va ser una contesa entre Roma i el rei Perseu de Macedònia.