Albrecht dürer, (prado, madrid)

Albrecht Dürer

  • Period: May 21, 1471 to Apr 6, 1528

    Albrecht Dürer

    Línia del temps sobre l'artista Albrecht Dürer, que va ser la gran figura del Renaixement alemany, ja que va introduir aquest estil a Alemanya després dels seus viatges a Itàlia.
    Fou un excel·lent dibuixant, gravador i retratista, que va treballar el nu (Adam i Eva) i el tema religiós (Adoració dels Mags).
    Doncs bé, en aquesta línia del temps podem trobar tota la informació sobre les obres més destacades del artista del Renaixement.
  • 1493

    Autoretrat del Louvre o Autoretrat amb flor de card

    Autoretrat del Louvre o Autoretrat amb flor de card
    Aquesta obra va ser realitzada sobre paper (pergamí) després pegat al llenç, amb les següents dimensions: 57 × 45 cm.
    Apareix imberbe, adolescent, amb una ramita de card a les mans, símbol del sofriment de Crist; la flor de card, anomenada Mannestruc en alemany, representa també des de l'antiguitat, la fidelitat conjugal. Podria ser un quadre per regalar a la seva núvia, Agnes Frey.
    Aleshores, resulta magistral quant a la profunditat psicològica.
    (https://www.louvre.fr/es)
  • 1496

    Retrat de Frederic el Savi

    Retrat de Frederic el Savi
    És una pintura al tremp sobre tela (76x57 cm) conservada a la Gemäldegalerie de Berlín. L’obra està signada amb el famós monograma de l’artista, a la part inferior esquerra.
    Està realitzat amb una gran simplificació en l'ús dels colors disposats sobre un fons de color bru. El vestit és negre, amb algun detall daurat i algun petit toc de color verd; la figura té una posició una mica girada per trencar la frontalitat.
    (https://www.museumsportal-berlin.de/es/museos/gemaldegalerie/)
  • 1498

    Els quatre genets de l'Apocalipsi

    Els quatre genets de l'Apocalipsi
    Per a l'obra l'Apocalipsi va realitzar catorze gravats en fusta, publicats en forma de llibre. Entre totes aquestes xilografies destaca, per la seva gran força, Els quatre genets que mostren les forces de la Mort, la Guerra, la Fam i la Pesta. L'Apocalipsi va ser l'obra que més renom li va donar, ja que el tema reflectia, d'una manera molt visionària, el clima turmentat de finals del segle xv.
    Es troba al Staatliche Kunsthalle, Karlsruhe.
    (https://www.kunsthalle-karlsruhe.de/en/)
  • 1500

    Autoretrat

    Autoretrat
    El 1500 va pintar un Autoretrat, el de la Pinacoteca de Munic, en el qual es representa amb les característiques que habitualment s'atribueixen a Crist: l'actitud és rígida i en una posició frontal, i la disposició de la mà és la mateixa que la mà dreta amb la qual Jesús de Natzaret fa el gest de beneir. Dürer es va representar amb la semblança de Crist, perquè aquesta imitació es podia il·lustrar, com deutor de la bellesa de Déu com única força de la creació.
    (https://www.pinakothek.de/es)
  • 1502

    La llebre

    La llebre
    Aquesta llebre és una xicoteta aquarel·la feta en un veritable exercici de meticulositat i naturalisme, que es conserva al Museu de l'Albertina de Viena.
    Destaca la llum daurada que il·lumina l'animal i que projecta una ombra desconcertant i peculiar, que realça el pelatge. Així sembla que la llebre ens contempla a nosaltres i que ens mira de manera enigmàtica. Aquesta perspectiva és molt emotiva, i ben original en l'art del Renaixement.
    (https://www.albertina.at/lang/es/)
  • 1507

    Adam i Eva, pintura a l'oli

    Adam i Eva, pintura a l'oli
    En aquesta pintura a l'oli, l'anatomia no està tan marcada com les figures del gravat, ja que va innovar en un nou cànon amb una proporció de nou caps i amb els contorns més lleus. L'actitud d'Adam no es mostra tan agressiva; la seva positura mostra un gest més aviat afectat, i sosté una fina branca entre els dits de la mà esquerra. Mentre que, Eva està realitzada amb molta més delicadesa i mostra un caràcter més femení en les seves formes.
    (https://www.museodelprado.es/)
  • 1511

    Adoració de la Trinitat

    Adoració de la Trinitat
    En aquesta obra, és la composició dels personatges la que crea l'espai. A la part inferior d'aquesta pintura s'observa un paisatge en el qual només apareix una xicoteta figura, la del mateix pintor representant la civitas terrenal, i sobre aquest paisatge la civitas Dei, amb tots els sants i màrtirs, profetes, reis, bisbes i papes, que es troben adorant la Trinitat.
    Actualment, està al Museu d'Història de l'Art de Viena.
    (https://www.disfrutaviena.com/museo-historia-arte)
  • 1513

    El cavaller, la mort i el diable

    El cavaller, la mort i el diable
    El cavaller, la mort i el dimoni és un gravat del pintor alemany Albrecht Dürer realitzat al 1513 amb burí sobre planxa de metall. N'hi ha exemplars en els més importants museus; el Museu del Louvre en guarda un de 25 x 19 cm.
    Els tres personatges principals donen títol a l'obra: un cavaller, la mort i el dimoni. Però també s'hi representen multitud d'elements que omplen la composició per conjurar l'horror vacui.
    (https://www.louvre.fr/es)
  • 1515

    Rinoceront de Dürer

    Rinoceront de Dürer
    És un gravat en fusta realitzat el 1515, que va esdevenir una icona cultural. Segons alguns crítics es tracta de la «representació d'un animal que més influència ha tingut en la història de l'art». Està basat en esbossos i descripcions d'uns dels primers rinoceronts que van arribar a Europa, concretament a la cort portuguesa.
    Malgrat les imprecisions anatòmiques, el gravat va cobrar una gran popularitat a Europa i va ser copiat en moltes ocasions.
    (https://www.londres.es/museo-britanico)
  • 1516

    Michael Wolgemut, retrat del seu mestre

    Michael Wolgemut, retrat del seu mestre
    L’artista d’edat avançada és retratat amb un barret negre ben embolicat al cap i una jaqueta de pell, el típic vestit representatiu de la rica burgesia de l’època. El mocador lligat al cap és típic de la seva professió d’artista per protegir els cabells de les esquitxades de color.
    El rostre s’investiga amb molta cura, a les arrugues i a la pell ara flàccides a causa de l’efecte del temps, sense afectar mai la dignitat del personatge,
    (https://hmong.es/wiki/Germanisches_Nationalmuseum)