-
Period: 411 to 1492
La vida dels Al-andalus
Una societat heterogènia. El grup més poderós era el dels conqueridors i els seus descendents, la minoria d'origen àrab, Els conqueridors ocupaven una posició inferior. Les dones estaven sotmeses a l'autoritat del pare o marit. La major part de la població andalusina es dedicava a l'agricultura. En la cultura es va influir la prosperitat econòmica i una certa tolerància intel·lectual.Hi varen destacar pensadors musulmans i jueus importants. -
711
L’emirat de Damasc
En 711, Tarik, governador del nord d'Àfrica, i Muza Creuen l'estret de Gibraltar i vencen al rei visigot en la batalla de Guadalete. En vuit anys els musulmans van conquistar Hispània. Van intentar conquistar el regne dels francs, però van ser derrotats en la batalla de Poitiers. La capital es va establir a Còrdova, també hi havia problemes interns del territori van ser els enfrontaments entre berbers i àrabs. -
711
La conquesta
El regne visigot patia una guerra civil per la successió al tron del darrer rei visigot, va demanar ajuda als musulmans del nord d'Àfrica. El governador d'aquella zona, Musa, i el seu general Tariq varen travessar l'estret de Gibraltar amb les seves tropes i varen derrotar Roderic a la batalla de Guadalete. Després varen ocupar Sevilla, a continuació Còrdova, i l'any 713 varen conquerir Toledo. En només quatre anys els exèrcits musulmans varen ocupar la major part de la Península. -
718
creació regnes asturlleons
L'any 718, Pelai, un noble visigot, es va conver- tir en cabdill d'un grup de refugiats a les munta- nyes asturianes. Es va enfrontar als musulmans a la batalla de Covadonga (722),van consolidar el seu poder per crear el regne d'Astúries i establir la cort a Oviedo.
El regne d'Astúries es va començar a ampliar cap al sud. La seva màxima expansió va coincidir amb el regnat d'Alfons III que va arribar fins al Duero aprofitant la crisi de l'emirat de Còrdova. -
Period: 750 to 756
L'emirat independent
750, la dinastia abbàssida va aconseguir el poder de l'islam i la família omeia va ser assassinada a Damasc. Només un dels seus membres, el jove Abd al-Rahman, va aconseguir escapar de la massacre i arribar fins a al-Andalus, on va aconseguir el poder. L'any 756, es va proclamar emir independent de Còrdova, amb el nom d'Abd al-Rahman, els emirs de Còrdova varen deixar d'obeir el califa. -
756
L'emirat independent
La revolta abasí va acabar a Damasc amb la família califal. Abderramán I va aconseguir escapar cap al nord d'Àfrica. En 756 aconsegueix apoderar-se del-Andalus i es proclama emir, els problemes interns eren els governants de les frontereres no obeïen al poder cordovès, Els enfrontaments entre els àrabs i els berbers, -Els mossàrabs, que pagaven impostos especials per ser cristians, La revolta més destacable va ser protagonitzada pel muladí Omar ben Hafsún, el qual va abandonar l'Islam -
900
L'avenç dels regnes
A partir del segle IX, els reis cristians es varen llançar a un procés d'expansió cap al sud. Aquesta expansió es coneix com a reconquesta, ja que defensaven que les terres de la Península eren seves perquè es consideraven hereus del regne visigot.
Aquest procés va ser lent i va passar per diferents etapes:
• L'avenç fins al Duero. Durant els segles IX i X, els regnes cristians avançaren cap al sud fins a la vall del riu Duero. -
900
la marca hispanca als regnes
La zona pirinenca formava part de l'Imperi caro- lingi. Carlemany hi havia fundat la Marca Hispà- nica, un territori fronterer organitzat en comtats la missió dels quals era protegir l'imperi de l'avenç musulmà. En el segle IX, quan es va dis- soldre l'Imperi carolingi, aquestes regions es va- ren independitzar. Hi varen sorgir tres nuclis di- ferents: Navarra, Aragó i els comtats catalans. -
912
El califat
L'any 912, Abd al- Rahman III va heretar el tron. Els primers anys va sufocar les revoltes internes i les incursions cristianes. Aquestes victòries li varen atorgar una gran autoritat i, l'any 929, es va proclamar califa . El títol de califa significava dirigir el go- vern, Abd al-Rahman III es convertia també en la màxima autoritat religiosa d'al-Andalus.
. -
Period: 922 to 1134
El regne d'aragó
L'any 922, el comtat d'Aragó va quedar sota el domini dels reis de Navarra. Quan es va morir el rei Sanç el Gran, el seu fill Ramir va rebre el comtat patrimonial d'Aragó, també amb el títol de regne. Ramir I (1035-1063) es va convertir en el primer rei de la dinastia aragonesa.
El 1076, el seu fill, Sanç Ramires, va tornar a unir els regnes d'Aragó i Navarra, que varen romandre junts fins al 1134. Durant el segle XII, el regne d'Aragó va ampliar molt els seus territoris. -
Period: 929 to 1031
El califat de Córdoba
Abderramán III posa fi a les revoltes i lluites internes. En929 es proclama el califat que va ser l'etapa de major esplendor econòmicapolític. Abderramán III va reforçar l'exèrcit i crec el Medinatal-Zahra per a assegurar l'ordre interior i contenir alscristians del nord d'Àfrica.Va continuar el poder califat sota el seu fill Alhaken II,
protector de les arts i les lletres. -
1000
comtat castella
En el segle X, el regne de Lleó va viure un període de crisi. Afectat per les lluites internes i per les incursions musulmanes freqüents, va frenar l'ex- pansió territorial. En aquesta època es va consoli- dar el poder de Castella, un territori situat a la part oriental del regne. Era una zona poc poblada. -
1002
Regnes de taifes
Després de la mort d'Almansor el 1002, les lluites internes varen assolar al-Andalus fins que es va deposar el darrer califa de Còr- dova, el 1031. El califat es va dividir a partir de llavors en nombro- sos regnes o taifes, una situació que reflectia les profundes divisions ètniques i polítiques de la societat andalusina. Aquest va ser el començament d'una etapa d'una forta crisi política, però de gran esplendor cultural a al-Andalus.Les taifes es varen enfrontar entre si. -
1031
La conquesta de les valls del Tajo i de l'Ebre
Després de la dissolució del califat de Còrdova el 1031, els regnes cristians varen aprofitar la debilitat de les taifes per fixar el seu domini als territoris fins al riu Duero i prosseguir l' expansió. Els regnes musulmans pagaven paries als reis cristians, que varen renovar els seus castells i varen crear exèrcits més ben armats. Al llarg dels segles XI i XII, Portugal i Castella varen avançar més enllà del riu Tajo i varen fixar la frontera amb al-Andalus a Sierra Morena. -
Period: 1031 to 1236
Els regnes de taifes
Al-Andalus es divideix en petits regnes, anomenats taifes. Aquests regnes van buscar el suport dels reis cristians i aquests, a canvi, van imposar tributs a canvi de la pau. En 1085 Alfons VI conquesta Toledo. Els reis taifes van demanar ajuda als almoràvits del nord d'Àfrica: Yusuf i Motamid derrota Alfons VI -
1086
imperis nord-africans
Els almoràvits eren berbers del nord d'Àfrica que professaven els principis més estrictes de l'islam. El 1086 varen travessar l'estret de Gibral- tar i varen arribar a la península Ibèrica per fre- nar l'avenç dels regnes cristians. El 1089 va iniciar l'ocupació de diverses taifes, però els avenços cristians i la impopularitat d'algunes de les mesures que varen adoptar varen provocar revoltes. Els almoràvits no varen poder impedir que al-Andalus es tornàs a fragmentar estats petits. -
1100
el repoblament
Per reforçar el control sobre els territoris conquerits, era necessari poblar-los. Fins al segle XI, els reis organitzaven les terres conquerides en circumscripcions formades per una vila o ciutat que exercia de capital i nombrosos llogarets que en depenien. Per atreure-hi pobladors, atorgaven cartes de poblament o furs, que eren documents que oferien una sèrie de privilegis a qui residís.
en aquest territori. -
1400
regne nassaria Granada
Després de la desaparició dels regnes de taifes, el regne nassarita de Granada es va convertir en el darrer territori musulmà. Hi va consolidar el seu poder la dinastia Nasr S'estenia per les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i part de Cadis. Durant més de dos segles va ser vassall de Castella. Els reis grana- dins pagaven un tribut als monarques castellans i els ajudaven en cas de guerra. No obstant això, va assolir una gran esplendor en el segle XIV. -
1400
l'alhambra
L'Alhambra, construïda al llarg dels segles XIV i XV, és un conjunt d'edificis formats per la fortalesa o alcassaba i els palaus dels reis nassarites. El conjunt palatí s'organitzava en dos espais: L'espai públic era la zona en la qual el rei exercia les funcions de govern. Es distribuïa al voltant de tres patis paral·lels: el de Machuca, el de la Cambra Daurada i el de Comares o dels Arrayanes, Les dependències privades formaven la zona on vivien el rei, la família i els servents. -
Period: 1400 to 1492
El regne de Granada
Els reis granadins pagaven un tribut als monarques castellans i els ajudaven en cas de guerra. No obstant això, va assolir una gran esplendor en el segle XIV.
La història de Granada va estar marcada per les lluites internes entre la dinastia nassarita i altres famílies nobles, com la dels Abenserraigs. Els enfrontaments interns varen afeblir tant el regne que varen acabar facilitant la conquesta cristiana pels Reis Catòlics el 1492. -
1500
L'organització dels territoris cristians
El rei prenia les decisions, per això els consellers es traslladaven on fos el monarca.També dirigia l'exèrcit. No era permanent, però els guerrers estaven units al monarca a través del vassallatge. La guerra era una pràctica habitual en aquell temps. Per això, al regne asturlleonès es va construir tota una xarxa de fortaleses per defensar el territori. L'agricultura dels territoris conquerits estava molt endarrerida i només era capaç de produir allò que necessitaven -
1512
Regne navarra
A partir del segle X va governar a Navarra la dinastia Ximena, que va estendre la seva influència per terres de les actuals Àlaba i la Rioja.
El moment de màxima esplendor va coincidir amb el regnat de Sanç III el Gran. Mitjançant aliances matrimonials, relacions de vassallatge i l'ús de la força quan trobava resistència, va incorporar al seu regne els comtats aragonesos, Castella, que va heretar de
la seva esposa, i una part de Lleó.