Al andalus

Al-Àndalus

By Reda123
  • 695

    Mohamed ben Qasim

    Muhammad ben Qasim Al-Taqafi, nascut Muhammad ben Qasim ben Yusuf Az Zaqafi, era un general àrab que va conquistar el Sind i el Punyab, regions regades pel riu Indo. La seva conquesta va marcar el principi de l'era islàmica d'Àsia meridional i per això la província pakistanesa de Sind va rebre el nom de Bab-e-Islam
  • 718

    Territori de L'Emirat Dependent

    Territori de L'Emirat Dependent
  • Period: 718 to 756

    L'emirat Dependent

    Després de la conquesta d'Hispània, el califat omeia va establir a la península Ibèrica un emirat(província) del seu imperi, anomenat al-Àndalus, amb capital a Còrdova i governat per un valí que es va mantenir només uns anys (718-756)
  • 731

    Abderramán I

    Abderramán I
    Abd al-Rahman, conegut com Abderraman I va ser un príncep de la dinastia omeia que governava l'emirat Dependent durant l'any 756, després de diverses vicissituds, es va convertir en el primer emir independent de Còrdova
  • 756

    Territori Emirat Independent

    Territori Emirat Independent
  • Period: 756 to 929

    L'emirat Independent

    A mitjans del segle VIII, quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, membre de la família Omeia, Abderraman, va fugir a l'Al-Andalus. Va trencar els vincles amb el Califat de Bagdad, es va proclamar emirat independent amb el nom de Abderraman I i va fundar l'Emirat Omeia de Damasc.
  • 879

    Umar ibn Hafsun

    Umar ibn Hafsun
    Umar ibn Hafsun ibn Yafer ibn Salim, conegut a la historiografia espanyola com Omar ben Hafsún, va ser un guerriller andalusí d'origen hispà-got, que va organitzar i va acaudir una rebel·lió contra l'Emirat Independent de Còrdova. A l'última fase de la seva rebel·lió, es va fer batejar rebent el nom de Samuel.
  • 919

    Califat de Cordova

    Califat de Cordova
  • Period: 929 to 1031

    Califat de Cordova

    El califat de Còrdova va ser l'època de màxima esplendor cultural i econòmica d'al-Àndalus, a causa del control del comerç entre orient i Europa i d'un gran desenvolupament cultural i científic. Els califes van aconseguir posar fi a les rebel·lions internes i frenar l'avançament dels regnes cristians
  • 930

    Abderrahmán III

    Abderrahmán III
    Abd al-Rahman ibn Muhammad, més conegut com Abderraman III, va ser el vuitè i últim emir independent i primer califa omeia de Còrdova, amb el sobrenom d'al-Nair-Allah, aquell que va fer triomfar la religió de Déu
  • 1031

    Territori dels Taifes i Imperis Nord Africans

    Territori dels Taifes i Imperis Nord Africans
  • 1031

    Sulayman Ibn Hud

    Sulayman Ibn Hud
    Sulayman ibn Hud al-Mustain I, va ser el rei de la taifa independent de Lleida des de 1031 i posteriorment també de la de Saragossa, i fundador de la dinastia hudí en aquest regne. A la seva joventut va destacar al servei de l'exèrcit d'Almanzor ia les conteses civils que van seguir el Califat de Còrdova
  • Period: 1031 to 1248

    Taifes i Imperis nord Africans

    A partir del 2008, la unificació del califat va començar a trencar-se. Nobles, alts funcionaris i exèrcits, intenten alliberar-se del califat i esdevenir autoritat suprema sobre les seves terres. L'any 1.031, Andalus es va dividir en més de 25 taifes (regnes independents). Això va afeblir l'anterior divisió militar i política del regne cristià. Això va facilitar les invasions dels almoravits (segle XI) i dels almohades.
  • 1248

    Territori de Granada

    Territori de Granada
  • Period: 1248 to 1492

    Regne de Granada

    El darrer enclavament muslmà fou el regne de Granada, fundat el 1238 per la dinastia dels nassarites. Durant mes de dos segles, el regne nassarita va viure una època de prosperitat, a causa dels seus destacats ports comercials i a la rica agricultura.
  • 1273

    Muhammad ibn Nasr

    Muhammad ibn Nasr
    Muhammad ibn Yúsuf ibn Nasr va ser el primer rei del Regne de Granada i com a tal fundador de la dinastia dels natzarís. Va governar entre 1238 i 1273 com Muhammad , encara que seria més conegut com Ibn al-Aḥmar, castellanitzat Alhamar, per la coloració vermella de la seva barba.