Al-Andalus

Conquesta musulmana de la Península Ibèrica

711

Conquesta musulmana de la Península Ibèrica: Tropes musulmanes sota el comandament de Tàriq ibn Ziyad creuen l'estret de Gibraltar i derroten el rei visigot Rodrigo a la batalla de Guadalete, marcant l'inici de la dominació musulmana a la península.

a) L’emirat dependient de Damasc

Period: 711 to 756

En 711, Tarik, governador del nord d'Àfrica, i Muza, al capdavant de les tropes berbers, Creuen l'estret de Gibraltar i vencen al
rei visigot Don Rodrigo en la batalla de Guadalete. En vuit anys els musulmans van conquistar Hispània. Van intentar conquistar
el regne dels francs, més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats en la batalla de Poitiers per Carlos Martel en 732.
La capital es va establir a Còrdova, quedant al capdavant del territori un emir.

Establiment de l'Emirat de Còrdova

756

Abderramán I estableix l'Emirat independent de Còrdova després de fugir de la massacra abassida a Damasc. Aquest període es caracteritza per la construcció de la Gran Mesquita de Còrdova i el floriment de la cultura i la ciència islàmiques.

L’emirat independient

Period: 756 to 929

La revolta abasí va acabar a Damasc amb la família califal dels Omeies. No obstant això, Abderramán (Abd al-Rahman) I va
aconseguir escapar cap al nord d'Àfrica. En 756 aconsegueix apoderar-se del-Andalus i es proclama emir.

Reconquesta

Period: 801 to 1201

Varen avançar cap al sud dels reis cristians que es consideraven hereus del regne visigot
això va tenir 3 etapes

Avenç fins al Duero

Period: 801 to 901

Avancen cap al sud fins a la vall del Duero que era una zona gairebé deserta que no interessava als musulmans i els pagesos eren els que colonitzaven les terres.

Proclamació del Califat de Còrdova

929

Abderramán III es proclama califa a Còrdova, establint el Califat independent de Còrdova. Aquest esdeveniment marca un hit important en la història d'Al-Àndalus, consolidant el poder polític i religiós sota un únic líder califal.

El califat de Córdoba

Period: 929 to 1031

Abderramán III posa fi a les revoltes i lluites internes. En
929 es proclama califa (màxima autoritat política i religiosa).
El califat va ser l'etapa de major esplendor econòmica
polític. Abderramán III va reforçar l'exèrcit i crec el Medinat
al-Zahra per a assegurar l'ordre interior i contenir als
cristians del nord d'Àfrica.
Va continuar el poder califat sota el seu fill Alhaken II,
protector de les arts i les lletres.

Valls del Tajo i l'Ebre

Period: 1001 to 1100

Les taifes eren molt dèbils que feia que hi hagués més expansió cap al sud on es pagaven impostos als reis.
Als s.xl i xll Portugal i castellà avancen al Tajo que era una frontera del-andalús situat a serra morena.
On Aragó conquereix Saragossa i Terol.

Caiguda del Califat de Còrdova:

1031

Després de la mort de Hixam III, el darrer califa omeya, el Califat de Còrdova es desfà en diversos regnes de taifes, marcant el començament del període conegut com a Taifes, caracteritzat per la fragmentació política.

Els regnes de taifes

Period: 1031 to 1090

Al-Andalus es divideix en petits regnes, anomenats taifes. Aquests regnes van buscar el suport dels reis cristians
i aquests, a canvi, van imposar tributs (pàries) a canvi de la pau. En 1085 Alfons VI conquesta Toledo.
Els reis taifes van demanar ajuda als almoràvits del nord d'Àfrica: Yusuf, al capdavant de l'exercito berber, i
Motamid, rei de Sevilla, derrota Alfons VI en Zalaca.e) Las invasiones africanas (1090-1236).

Presa de Toledo

1085

Presa de Toledo Alfonso VI de Castella recupera la ciutat de Toledo de mans musulmanes, marcant un pas important en la Reconquesta cristiana i establint una nova frontera entre els regnes cristians i musulmans.

almorávides

Period: 1090 to 1144

agrupació de tribus berbers, partidaris del radicalisme religiós, havien creat
un Estat en el nord d'Àfrica. Després del triomf sobre Alfons VI, els almoràvits van acabar amb les taifes, van
unificar al-Andalus i van posar fre a l'avanç cristià. Malgrat tot, la pressió cristiana no podia evitar-se. Així, en
1118, Alfons I el Batallador, rei d'Aragó, conquesta Zaragoza. A mitjan segle XII, al-Andalus tornava a
fragmentar-se amb l'aparició dels segons regnes de taifes.

Els almohades

Period: 1146 to 1232

Els almohades (1146-1232), que havien substituït als almoràvits en el nord d'Àfrica,
es van imposar en al-Andalus i van implantar un major rigor religiós. Frenen l'avanç
cristià, vencen a Alfons VIII, rei de Castella, en la batalla de Alarcos (1195), però són
derrotats en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), que enfonsa a l'Estat almohade i
desemboca en les terceres taifes independents: Sevilla, Boira, València, Múrcia, Granada...
Tots, excepte el de Granada

Repoblament

1201

Era un territori conquerit mitjançant el repoblament que va durar fins al s.xl. Els reis donaven cartes de poblament i furs que són privilegis. Als s.xl-s.xlll va ser difícil repoblar-se per l'expansió i va haver-hi una divisió de latifundis i terres amb els nobles i l'església i varen conquerir territoris i s'ajudaven i es defensaven.

Conquesta vall del Guadalquivir, llevant i balears s.xlll

1201

Eren tots els reis Cristians contra els almohades el 1212 va haver-hi una batalla de les Navàs de Tolosa. Al-Àndalus estava a mans cristianes de Portugal (Algarve), Castella (Andalusia i Múrcia), Aragó (Valencià i Balears).

Batalla de Las Navas de Tolosa

1212

Les forces cristianes de Castella, Aragó i Portugal infligeixen una derrota decisiva a l'exèrcit almohade a la Batalla de Las Navas de Tolosa, obrint el camí per a l'avanç de la Reconquesta.

Presa de Còrdova

1236

Fernando III de Castella conquereix la ciutat de Còrdova als musulmans, posant fi al domini almohade a la regió i annexant-la al regne de Castella.

El regne nassarí de Granada

Period: 1236 to 1492

Comprenia les actuals províncies de Granada, Màlaga i
Almeria, més alguna cosa de Jaén i Cadis. Va ser fundat
per Mohamed ben Naser, que inicia la dinastia que
dona nom al regne (nasríes o nassarites). Els inicis van
ser de col·laboració. Pagaven tributs (pàries) a
Castella i van ajudar a Ferran III en la conquesta de
Còrdova i Sevilla. Després, la crisi del segle XIV a
Castella, centúria en la qual es va construir el palau
de l'Alhambra, els va permetre allargar la seva vida.

Presa de València

1238

Jaume I d'Aragó conquereix la ciutat de València als musulmans, posant fi al domini almohade a la regió i establint el Regne de València sota control cristià. Aquest esdeveniment és un pas important en la progressió de la Reconquesta cristiana a la península Ibèrica.

Conquesta del Regne de Granada:

1492

El darrer bastió musulmà a la península ibèrica, el Regne de Granada, cau davant els Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó. Aquest esdeveniment marca la fi de la Reconquesta cristiana i la culminació de l'expulsió dels musulmans de la península, posant fi al domini islàmic a Espanya.

Capitulació de Boabdil i entrada dels Reis Catòlics a Granada

1492

Després d'un setge prolongat, Boabdil, l'últim rei nasrid de Granada, capitula davant els Reis Catòlics, posant fi al domini musulmà a la península Ibèrica.